La reinserció comença per aquí...

Alguns però, aposten fort i és a Catalunya on s’estan donant passos endavant. I també a Xile, on una campanya de la Gendarmeria busca eliminar antecedents penals pels presos que compleixin les seves condemnes.

Amb el lema "no siguis de cartró, creu en la reinserció", es desenvolupa una campanya de la Gendarmeria que busca eliminar els antecedents penals a aquells que ja hagin complert la condemna. Afirmen que aquest fet els ajudaria en la recerca d’una feina formal i deixar definitivament enrere el seu passat delictiu del “Centro de Cumplimiento Penitenciario Femenino de Santiago”.

Sebastián Urra, director nacional de la Gendarmeria, afirma que “amb això es busca que les persones puguin prendre consciència i vegin la possibilitat de decidir per elles mateixes, estant segures que el que estan fent els servirà per marcar un futur diferent”.

La manca d'autonomia del pres en sortir de la presó o la lentitud de les administracions a l'hora d'atendre les seves necessitats són algunes de les causes de la reincidència segon apunten molts professionals.

També demana als treballadors i treballadores ... "la crida és també als nostres funcionaris i funcionàries a promoure aquesta campanya, no només amb els interns, sinó també amb els seus familiars perquè ajudin a crear consciència per prendre aquesta decisió".

El subdirector de Reinserció Social, Ricardo Hidalgo, va indicar que aquesta mesura no només és un benefici, també ens convida a “recuperar el dret de poder sentir-se com una persona plenament integrada”. I afegeix que “La invitació és que puguem entendre que quan algú compleix una condemna, no vol dir que l'hagi de portar per la resta de la seva vida”.

Des del govern s’apunta que el “foment a la seguretat pública també s’aconsegueix conversant sobre reinserció”.

Les causes de la reincidència, es troben en la manca d'autonomia del pres quan surt en llibertat o la lentitud de les administracions per atendre les seves necessitats.

Per Jordi Enjuanes, educador social i investigador de la Facultat de Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), aquesta taxa de reincidència denota una fallada estructural “preocupant”. “Estem tancant a la presó molta gent que no hauria de ser-hi dins [perquè podrien haver-la evitat amb un altre tipus de mesures com la mediació, per exemple]; el sistema penitenciari està assumint molts perfils l'espai dels quals no és el de la privació de llibertat”.

Hem de precisar i això ho trasllado a l’àmbit més concret de la prevenció, pel que fa a les causes de la reincidència, que els educadors i educadores observem que aquells i aquelles que tornen a cometre un delicte, ho fan durant els dos o tres primers anys després de sortir de la presó.

Les raons les podem trobar en algun efecte que crea la pròpia estada a la presó, per a Jordi Enjuanes, “[en sortir de la presó] l'intern passa d'estar en un espai de control tancat a un altre on ha de decidir per si mateix. Si no es gestiona bé creix la necessitat d'estar controlat [per altres], com passa dins de la presó”, afavorint així la manca d'autonomia dels exconvictes.

A aquest fet haurem d’afegir “la frustració i la sensació de soledat al sortir i l’alentiment de les administracions a l’hora d’atendre les seves necessitats, que provoquen que [el reincident] torni a fer allò que sap fer millor, que es delinquir”.

I és que els professionals socials tenim un paper determinant, cal treballar vers una sensibilització social i sobretot orientar per fer realitat el bon treball que es fa dins els centres penitenciaris. Cal erradicar tots els prejudicis i apostar de debò per les segones oportunitats.

Catalunya disposa d’un teixit associatiu consolidat, sòlid i de gran tradició, que ha constituït part de la seva identitat. Les persones compromeses en l’acció col·lectiva a partir de la implicació en associacions d’índole diversa, amb llur actuació voluntària, lliure i compromesa, han contribuït a la millora constant de les condicions de vida, entesa en tots els seus àmbits, i en el desenvolupament de la societat i la cultura catalanes. (text extret del Preàmbul de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i el foment de l’associacionisme).

Aquesta llei té per objecte regular el model català de voluntariat, amb la finalitat de divulgar, fomentar, reconèixer i protegir l’associacionisme i el voluntariat i donar-los suport com a agents de transformació social, en el marc que estableix l’article 166.2 de l’Estatut d’autonomia, que reconeix a la Generalitat la competència exclusiva en aquesta matèria. (Capítol I, Art. 1 Objecte i finalitat).

I és en l’àmbit social on trobem també el voluntariat penitenciari. Els beneficiaris directes de l’acció voluntària són les persones o col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat, física,  psíquica o socioafectiva. Les funcions i tasques del voluntari són l’acompanyament, l’escolta i l’atenció davant situacions emocionals de les persones ateses. La intervenció varia i la podem dividir en atenció directa quan centrem la relació interpersonal entre la persona voluntària i la persona beneficiària. També en la formació, establint el mecanisme pel que es construeix la relació entre persona voluntària i beneficiària i les tasques de gestió, que es concreta en accions de suport administratiu.

Les entitats incloses en l’àmbit del voluntariat social treballen amb col·lectius com les persones grans, persones amb addiccions, persones afectades per una malaltia i les seves famílies, persones immigrades i/o refugiades, persones en situació de pobresa i/o exclusió social, persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, infants i joves en situació de risc, dones en situació de risc...

Dins el voluntariat social existeix el voluntariat en el marc penitenciari, amb intervencions que es fan dins i fora dels centres penitenciaris, relacionat amb persones amb situació penal o que hagin finalitzat l’acompliment de la pena.

El que sí que queda prou clar és que s’ha de facilitar la reinserció sociolaboral de les persones internes en centres penitenciaris i educatius de Catalunya, mitjançant la creació, l'aplicació i el desenvolupament de programes formatius, la creació de llocs de treball adaptats a les seves necessitats i l'execució d'aquelles actuacions encaminades a aconseguir-ne la reinserció.

També podem afirmar que só  n els vincles familiars els element clau per prevenir la reincidència, i entenent la família com a font de suport instrumental i expressiu (Cullen, 1994) que pot promoure la reinserció (Visher, La Vigne i Travis, 2004; La Vigne, Naser, Brooks i Castro, 2005).

Que els nous vincles, especialment de parella i treball són els que poden promoure el desestiment com a punts d’inflexió (Sampson i Laub, 1993, 2005; Laub i Sampson, 2003; Sampson, Laub i Wimer, 2006).

Finalment el concepte «returning points» (Cid i Martí, 2012) i potenciar els vincles ja existents que es mantenen durant l’empresonament i poden afavorir el canvi (Martí i Cid, 2015).

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, Amand Calderó, afirma que “la presó deu ser la darrera resposta del sistema penal. Apostem per desenvolupar el medi obert, el règim obert”. En el 2021 un 28% de població estava complint en règim obert a Catalunya. Calderó aposta per noves formes d'execució penal com les mesures penals alternatives, la justícia restaurativa i la mediació. Considera que aquestes mesures “estan insuficientment desenvolupades al Codi Penal espanyol”.

A Catalunya hi ha nou centres penitenciaris tancats i quatre centres oberts amb una població penitenciària de 9.284 interns. La taxa de reincidència és del 30 %; és a dir, set de cada deu persones que surten de la presó a Catalunya no han tornat a ingressar-hi per la comissió d’un nou delicte.

“Un dels objectius principals de la Direcció de Serveis Penitenciaris és que el model penal català es caracteritzi per un veritable impuls a la rehabilitació, que garanteixi la convivència, la custòdia i la seguretat. I tot plegat, amb un respecte absolut i escrupolós envers els drets humans i la dignitat de les persones”. Amand Calderó i Montfort titular de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat de Catalunya.

Joan Rodríguez i Serra és educador social