-
Tribuna
-
Neus Benavent i Vallès
- Vilanova i la Geltrú
- 16-02-2023 12:42
Milicianes als afores de Barcelona, agost de 1936. Gerda Taro
Hauríem de pensar si no s’estan criminalitzant protestes i accions molt legítimes mentre es toleren ideologies feixistes
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El Front Popular va ser un pacte electoral signat el gener del 1936, a l’estat espanyol, entre diferents partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se conjuntament a les eleccions generals del 16 de febrer del mateix any. A Catalunya i al País Valencià s’anomenava Front d'Esquerres.
La coalició va tenir èxit i va guanyar les eleccions per un estret marge fet que va suposar un seguit de canvis polítics encaminats a aconseguir una societat més igualitària, la restauració de l'autonomia de Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les greus injustícies existents als latifundis, una amnistia de presoners polítics, un gran avenç en els drets de les dones, etc, etc.
A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys i Jover, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Els components del Front Popular tenien ideologies diferents però totes elles emmarcades dins l'esquerra política i els unia una voluntat social i democràtica que anava des de sectors de la classe mitjana fins a les forces populars de la base treballadora, englobada en partits d'esquerra i esquerra radicals.
Principalment eren partits burgesos, liberals de centre-esquerra (radicals o republicans), al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).
La formació de Fronts populars va ser una tendència europea molt estesa en aquells moments, per part d’ideologies democràtiques que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme. També concordava amb la política de la Internacional Comunista.
La dreta política no ho va acceptar i es va oposar radicalment al front popular des del començament i, un cop guanyades les eleccions, va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar.
Per intentar evitar l'alçament militar, el front popular, que era darrere del govern, va desterrar fora de la península Ibèrica a varis oficials d'alt rang, sospitosos d'alçar-se contra el govern, com per exemple el general Franco i el general Mola.
També va fer disminuir progressivament l'exèrcit i la guàrdia civil, de la lleialtat dels quals el govern dubtava, mentre feia augmentar la capacitat de la Guàrdia d'Assalt, més afí al Govern.
Les mesures no va ser prou fortes, i el cop d’estat feixista es va fer realitat, amb totes les conseqüències ja conegudes de una cruenta guerra civil, un dolorós exili, empresonaments, tortures i morts, una dictadura de 40 anys i una pseudo-democràcia que s’arrossega fins a l’actualitat.
Hauríem de reflexionar si no caldria ara també aplicar unes mesures contundents encaminades a no normalitzar les ideologies feixistes, sota cap nom, sota cap disfressa, sota cap necessitat de vots o de pactes.
Hauríem de pensar si no s’estan criminalitzant protestes i accions molt legítimes mentre es toleren ideologies feixistes.
Hauríem de plantejar-nos perquè es fomenten les detencions i identificacions arbitràries, amb motius merament ideològics i/o xenòfobs, mentre assassins i violadors de dones s’escapoleixen amb penes irrisòries
Hauríem de veure que mentre a Catalunya tenim més de 3000 persones imputades per suposats delictes que no ho son, l’extra-dreta, feixista, campa arreu i està ocupant cada cop més llocs de poder.
Hauríem...hauríem...
Font : Viquipèdia.
Neus Benavent i Vallès
Garraf per la República
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
