El corriol camanegre ja arriba a les nostres platges

Sense dades precises i a partir de les publicades per Gepec i les que nosaltres mateixes hem recollit a la platja de Ribes roges, La Foixarda vilanovina estimem que al litoral Garraf-Baix Penedès-Tarragonès tenim unes 25 parelles reproductores de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Aquestes parelles van posar un total de 134 ous a tot aquest tram de litoral, dels quals només 35 pollets van arribar a volanders. Segons els estudis publicats sobre l’espècie, la població adulta experimenta un 10% de mortalitat anual (si tenim 50 adults, estadísticament només 45 arriben a la temporada següent), mentre que els juvenils volanders tenen un 20% aproximadament de supervivència el primer any (dels 35 volanders, estadísticament només 7 arriben a la temporada següent). Xifres que ens parlen d’una població estable o amb un lleuger creixement, però evidentment molt reduïda i vulnerable, tal i com recull el DECRET 172/2022, de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida.

A nivell estatal, la situació és encara pitjor. Segons el Libro rojo de las aves de España 2021, les seves poblacions han patit un declivi aproximat del -52,2 % en els darrers 13 anys. La població estimada a tot l’estat (incloses Balears i Canàries) seria d’unes 3.312 parelles reproductores. Uns 7.000 individus adults en total, dispersos per centenars de quilòmetres de costa, en perill d’extinció.

El corriol nidifica a la sorra, a prop de la vegetació dunar. Fa una primera posta entre l'abril i el maig, i de vegades una segona durant el mes de juny. Fa un niu molt senzill, un petit forat a la sorra d’entre 6 i 8 cm de diàmetre que de vegades camufla amb restes que recull, com petxines i petits residus plàstics.

La femella pon tres ous pintats que són covats pels dos progenitors al llarg d’entre 23 i 29 dies. Els ous fan uns 3 cm de longitud per 2 cm d’ample i pesen uns 8 grams. Els pollets son nidífugs: no es queden al niu, com altres ocells, sinó que acostumen a desplaçar-se per la platja i s’alimenten autònomament. Els pollets, després d’entre 27 i 31 dies més, aprenen a volar.

El Kitesurf i la volada d’estels son activitats que els espanten i els generen molt d’estrés. Els vehicles motoritzats a les platges també son un perill per a ous i pollets. També la presència de gossos i gats a les platges li suposa un perill evident (La presencia de mascotas en los ecosistemas dunares es incompatible con la conservación de las aves litorales).

Quan una parella amb pollets o nidificant se sent amenaçada, els adults s’allunyen dels pollets per atraure l’atenció de qui els amenaça, com per exemple un gos, simulant de vegades estar ferits. Els pollets més joves, per contra, es queden immòbils, confiant en el camuflatge que els proporciona el seu plomatge, fet que els pot comportar ser més fàcilment atrapats per un depredador que els detecti.

Si la pressió és molt elevada i contínua, els adults arriben a abandonar nius i pollets.

Fa setmanes que s’observen ja unes poques desenes de parelles a les platges des de Coma-ruga fins a Ribes roges. S’apropa l’època de nidificació. Els primers nius la temporada passada es van detectar a finals de març. Per això, cal que respectem les restriccions d’accés amb gossos a les zones de nidificació, ben conegudes i senyalitzades al llarg del nostre litoral. Disposem de molts trams de lliure accés amb els gossos, encara podem portar-los a la platja. Però cal respectar escrupolosament les zones restringides si volem contribuir a la supervivència d’aquesta emblemàtica espècie a les nostres platges. Si no ho fem així potser en pocs anys només podrem observar-la en fotografies o altres indrets lluny de casa nostra. Potser la biodiversitat que ens envolta haurà perdut una espècie més, agreujant les conseqüències que aquesta pèrdua de biodiversitat està tenint sobre la nostra pròpia salut i la seguretat alimentària.

A Ribes roges la restricció d’accés amb gossos entrarà en vigor a partir del 1 de març, des del dic de ponent fins a la pasera de Pasífae. Des de Pasífae cap a sud podrem seguir accedint amb gossos sense restriccions. Respectem-la i podrem seguir gaudint de la presència del corriol a les nostres platges.