Un viatge a fa trenta anys

Segur que tothom recorda quan era petit i anava a Barcelona per primer cop i pujaven al tren i es quedava embobada aquells 50 minuts de trajecte mirant per la finestra, veient passar pobles, ciutats, túnels i conreus. 

Crec que tothom pensava que sempre s’aniria a millor, i que aquells 50 minuts s’anirien rebaixant, pensant, fins i tot, que podríem estar a la capital en mitja hora. Però la realitat és que diferents projectes, com la construcció de l’AVE i el seu intercanviador, han anat entorpint aquest desig de tantes persones que fan servir el tren en la seva vida quotidiana per anar a estudiar i treballar. 

El cert és que el transport públic no ha estat mai una prioritat per qualsevol dels colors polítics que han governat a la Generalitat, per tal de fer pressió al govern de l’Estat. Prefereixen construir carreteres, aeroports o AVEs que apostar per una xarxa de trens de qualitat, puntuals i dignes per les persones que li fan ús. Que es bonifiqui el seu preu per compensar la seva mala gestió és pa per avui i gana per demà. S’acabarà aquesta bonificació, i seguirà sense la millora que necessita aquesta infraestructura, deixant a l’estacada tota aquesta gent treballadora i estudiantil que fa ús d’aquest transport a l’empara de la sort que tinguin que no hi hagi una esllavissada o una fallada elèctrica. 

Trenta anys després, arribar a Barcelona amb rodalies t’hipoteca 90 minuts de la teva vida. Els pedaços que poden anar posant tant l’equip de govern municipal com el govern de la Generalitat no farà tornar, ni que sigui, als 50 minuts d’anys enrere.

Marta Soler, militant de la CUP Vilafranca i alcaldable