I després de l’ictus què?

Rep el nom d’Ictus i és conegut també com feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres. Ara fa dues setmanes, una trucada a les tres del matí ens alertava d’una caiguda sobtada del meu germà que el va conduir a un ingrés hospitalari. El diagnòstic, encara que un xic tard va ser d’un ICTUS i que li havia afectat al cervell.

Ràpidament va entendre que calia informar-se i per aquest motiu he volgut compartir la informació amb vosaltres. L'ictus és l'alteració de la circulació de la sang al cervell, un taponament o el trencament d'una artèria que provoca que no arribi sang a una part del cervell i de retruc la mort de cèl·lules cerebrals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’ictus com una síndrome clínica, presumiblement d’origen vascular, que es caracteritza pel desenvolupament ràpid de signes d’afectació neurològica focal (algunes vegades global) i que duren més de 24 hores o porten a la mort. La definició clàssica de l’atac isquèmic transitori (AIT) com a “síndrome clínica que es caracteritza per una pèrdua aguda de funcions cerebrals focals o oculars amb símptomes que duren menys de 24 hores” ha estat debatuda recentment per l’American TIA Working Group, que proposa un criteri temporal de menys d’una hora (Alberts et al., 2002).

El temps de resposta és molt important, ja que es tracta d’una malaltia aguda que afecta al cervell i pot afectar una o més funcions cognitives, motores i sensitives, entre d’altres.

L’ictus necessita d’urgència mèdica i és clar, cal donar-hi una resposta immediata. El temps és molt important, en un instant es moren dos milions de neurones. Com a conseqüència dels ictus es poden produir diferents graus de discapacitat, si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d'una hora.

Existeixen dos grans tipus, l’Ictus isquèmic també anomenat infart cerebral que afecta a l'arribada de la sang a una àrea del cervell per un taponament en una artèria cerebral o precerebral. Aleshores les cèl·lules cerebrals moren per manca d'irrigació sanguínia i com a conseqüència per manca d'oxigen (isquèmia).

Aquest taponament pot aparèixer per tres motius, un d’ells  és el bloqueig de les artèries que van al cervell perquè es diposita colesterol a la paret arterial, originant l’arterioesclerosi o ateromatosi. Aquest és l’Ictus aterotrombòtic,

El segon motiu de taponament pot ser per un coàgul provinent d'una altra part del cos, a voltes del cor l'embòlia cerebral. Parlem de l’anomenat Ictus cardioembòlic,

El darrer motiu de taponament és una vasculitis, una inflamació dels vasos sanguinis. El 80% dels ictus són isquèmics.

El segon grup d’Ictus són els hemorràgics o vessaments cerebrals, en els que les artèries es trenquen per un augment de la pressió arterial o bé d'una malformació prèvia. En aquests casos la sang s’escampa pel cervell.

Quan parlem d’una hemorràgia en la que la major part del sagnat resta a la superfície del cervell parlem d’una hemorràgia subaracnoidal. Les malformacions que provoca esdevenen en aneurismes, que són bosses que apareixen per la dilatació de les parets d'una artèria.

També com a  malformacions arteriovenoses que provoquen un desenvolupament anormal del sistema vascular cerebral.

Cal dir que en l'ictus transitori els símptomes duren un curt període de temps, observem un episodi brusc i sobtat que dura menys de 24 hores. L'ictus transitori apareix a causa d’una obstrucció que no permet que arribi la sang a una part del cervell. El bloqueig és temporal i l'obstrucció es dissol per si sola, el corrent sanguini torna a la normalitat i la simptomatologia desapareix.

En el cas dels ictus, és en les primeres 24 hores on s’ha de realitzar una avaluació urgent. Una de cada 12 persones que han tingut un ictus transitori podria patir un ictus dins la primera setmana.

Per qualsevol persona que ha patit un ictus la vida s’atura i un cop superada la malaltia, tot torna a començar. He fet un recull dels símptomes més habituals que ens poden ajudar a escatir certs interrogants.

Observem que pot aparèixer una debilitat que afecta un costat del cos, la pèrdua de visió en un ull o parcialment en tots dos.

La pèrdua o dificultat de la parla i una pèrdua de força o paràlisi en un costat del cos o de la cara. Una manca de sensibilitat en un costat del cos o de la cara.

Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar i un mal de cap molt fort o sobtat, no habitual. La característica principal de l’ictus és que qualsevol d’aquests símptomes es manifesta de  manera brusca.

Cal tenir en consideració que l’ictus pot produir alteracions importants en el moviment, la parla, la visió, la sensibilitat i les emocions. La pèrdua parcial o total d’aquestes funcions és la discapacitat i suposa un canvi de vida per a la persona i la seva família.

Cal tenir en consideració que depenent del grau d’afectació caldrà avaluar les dificultats pel retorn a la vida normal. S’han d’analitzar els diferents casos i les respostes que dona cada persona afectada.

Sí que us puc assegurar que és difícil que els familiars i els cuidadors prenguin consciència de l’esdevenir de la persona que ha sofert un ictus. Amb comportaments i pensaments incoherents, cal ser conscients que poden patir alts i baixos en la seva recuperació.

Malgrat tot, encara que puguin persistir les alteracions motores, sensitives o d’altres, cal trobar fórmules per gestionar, tractar i conviure amb les diferents discapacitats.

Pensant que l’ictus manté un impacte en les emocions de les persones, parlarem doncs de fragilitat emocional, com la capacitat o no que tenim de gestionar el que ens passa a la vida.

Cal pensar que amb l'edat patim un deteriorament de l’organisme i també es redueix la capacitat per administrar les adversitats, les dificultats de la vida, tinguin un origen físic o psicològic, augmentant doncs la fragilitat, el risc de patir malalties i la capacitat del nostre cos i la nostra ment per gestionar-les.

Cal parlar amb professionals, amb la família i tothom ha d’acceptar la situació que estem vivint. Les malalties vasculars cerebrals (MVC) representen la tercera causa de mort en el món occidental, la primera causa de discapacitat física en les persones adultes i la segona de demència.

“Els estúpids es conserven millor físicament perquè no els corroeix l'ansietat existencial a què es veu sotmesa la gent més o menys lúcida”. Eduardo Sacheri, 1967, escriptor argentí.

A tall de conclusions podem afirmar que hem d’estar alerta davant els possibles símptomes d’alarma d’un ictus per poder actuar ràpidament, cal portar una vida saludable, fer  exercici físic i incloure en la nostra vida la fisioteràpia per ajudar a estimular la mobilitat, per prevenir les conseqüències dels factors de risc que afecten a la nostra salut vascular del cervell.

Joan Rodríguez i Serra és educador social