Tres anys oficials de covid

Després d’aquests 3 anys de covid oficial que tenim a aquest país sembla que les coses tornin a la normalitat. Hem passat molt ràpid d’anar totalment amb mascareta a anar i practicar la vida com com s’ha fet sempre. En aquest hivern tot i no ser hi ha hagut un embús considerable de centres hospitalaris amb els passadissos plens de gom a gom amb el personal saturat i moltes coses que val més que no sabem.

Si que sembla que es van aportar uns pocs diners més a la sanitat pública després del 2021, però encara la cosa ha quedat molt curta per les necessitats que hi ha per cobrir. La sanitat encara està molt per sota de les nostres necessitats bàsiques, en especial en comarques com la nostra que en els darrers anys s’ha multiplicat en població i els recursos han quedat igual. A hores d’ara l’ampliació de l’hospital del Vendrell ja hauria de ser una realitat amb la seva Unitat de Cures Intensives que és fonamental en ple funcionament que donaria una mica d’aire a altres centres tensionats de la capital de la província.      

El Covid ens va demostrar que érem totalment vulnerables i encara ho seguim sent encara que tinguem més experiència en ser fràgils, però ens la poden tornar a donar quan menys ens ho esperem.

Un altre problema que tenim és que en cas de dubte sempre fem cas al polític per sobre del tècnic. Quan els especialistes van començar a parlar de parar el món, ningú s’ho creia, però ben aviat es va haver d’actuar perquè la situació era irreversible sinó adoptàvem mesures dràstiques. Els tècnics i especialistes segueixen estan al servei del poder. Seguim construint armes per destruir-nos els uns als altres, però si un dia ens ataca un meteorit, no sabrem on passar el nostre preuat cap.

Seguim endavant enamorats de la Visa que intenta soluciona els nostres problemes, però els terratrèmols, la sequera, el fred i altres trastorns climatològics ens estan dient alguna cosa que potser no sabem entendre encara, però per la majoria la cosa està més que clara.

El virus que potser d’aquí 30 anys sabrem la veritat de tot plegat, ens va posar a prova i la veritat que no hem avançat el que caldria.

No sé quin futur ens separa, però tal dia com avui hauria de ser el Dia Mundial del Covid, perquè per primer cop en moltes dècades tot el món va remar cap a un costat. Aquest és el principi bàsic si volem arribar a algun lloc a l’univers, com a planeta i no anem perdent gent pel camí.

Del covid hem après una mica com científics, però molt poc com a persones.