Parlem de la llei de la dependència i del grau de discapacitat

Quan ens referim a les persones dependents, ho fem quan la dependència és a causa de l'edat, d’una malaltia o d’una discapacitat. També per una manca d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial i necessiten per tant l'atenció d'una o varies persones.

Més important és quan es veuen mancades d’autonomia per fer les activitats bàsiques de la vida diària, per discapacitat intel·lectual o malaltia mental.

Aquestes persones tenen tots els drets establerts per la Llei, sempre que es trobin en una situació de dependència en alguns dels graus establerts. Cal que resideixin dins del territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Els que no tenen la residència espanyola es regeixen per la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s'estableixen en el seu país d'origen.

Per avaluar la necessitat de suport de les activitats bàsiques de la vida diària, s’aplica el barem de valoració de la dependència (BVD) on s'estableixen tres graus de dependència: la dependència moderada (Grau I), la dependència severa (Grau II), i la gran dependència (Grau III).

El grau de dependència moderada (va de 25 a 49 punts al BVD),  indica que la persona necessita un suport per fer algunes activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia i té limitada la seva autonomia personal.

I de dependència severa (la que va de 50 a 74 punts BVD), segons els barems de valoració de la dependència, li cal suport per diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, sense permanència del cuidador o cuidadora.

Quan parlem de gran dependència (va de 75 punts o més al BVD), ens indica que la persona necessita suport més de tres vegades al dia per la seva vida diària. Aquí cal la presència d'una persona, representen aquells casos de la pèrdua total d'autonomia mental o física.

La valoració ha d’incloure els informes de salut de la persona i de l'entorn en el què viu, és aquí on la puntuació del grau de dependència ve definida per les tasques bàsiques de la vida diària que la persona no pot dur a terme amb independència.

Caldrà doncs un reconeixement oficial de la situació de dependència per poder optar a les prestacions econòmiques i a aquells serveis socials que estan reconeguts per la Llei de la dependència, segons els graus establerts.

En el cas del reconeixement i revisió del grau de discapacitat, la resolució correspon al document administratiu que acredita la discapacitat i que facilita l'accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions per compensar les barreres socials que limiten la participació plena en la nostra societat.

La valoració de la discapacitat resum un percentatge mitjançant l'aplicació del Reial decret 1971/199, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat.

Si parlem de la valoració, considerem les discapacitats físiques, psíquiques, sensorials i de la comunicació i la parla que presenti la persona i els factors socials complementaris relatius a l'entorn familiar, situació laboral, educativa i cultural que puguin dificultar la integració social.

Sempre caldrà tenir una discapacitat igual o superior al 33%, per poder accedir als beneficis establerts per a les persones amb discapacitat.

L’òrgan competent per a la valoració de la discapacitat és el Centre d’Atenció a la Discapacitat (CAD), format per professionals de la medicina, psicologia i treball social. La valoració i qualificació tindrà en consideració l’informe mèdic presentat i la valoració realitzada per l'equip.

També podem parlar del barem de mobilitat reduïda que mesura el grau de capacitat motriu que té una persona amb discapacitat i permet prestacions com ara targetes d'aparcament, ajudes econòmiques per a l'adaptació o l'accessibilitat de l'habitatge, llicència d'ocupació de reserva d'estacionament de vehicle, entre d’altres.

Quan es supera el 75% de grau de discapacitat es considera la necessitat d’una tercera persona, que farà el suport per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Cal dir que es pot demanar una revisió de grau després d’un mínim de dos anys des de la data en què es va dictar resolució. La Llei de la dependència es va crear l’any 2007 per donar suport, amb recursos assistencials i serveis, a aquelles persones que es troben en situació de dependència.

En el cas del reconeixement de la dependència cal fer-ho amb els Serveis de valoració de la dependència (SEVAD), que realitzen la valoració del grau de dependència.

És en aquesta valoració, on un membre de l’equip ha de fer una visita al domicili i amb la valoració realitzada s’emet la resolució en què es determina el grau de dependència i els serveis o les prestacions econòmiques que corresponen a la persona sol·licitant.

A partir d’aquesta resolució de reconeixement de la situació de dependència, els serveis socials elaboraran el PIA, juntament amb la persona sol·licitant (es concertarà una entrevista), on s’estableix els serveis i/o prestacions a rebre més adequades a la seva situació.

Es pot fer, si és el cas, una revisió del grau de dependència quan s’observa una millora o un empitjorament de la situació de dependència des de la data de la valoració en la situació de dependència amb una evolució de sis mesos a la qual s’hagin aplicat les mesures terapèutiques i rehabilitadores i que a criteri mèdic estigui en situació d’estabilització.

La Llei de la Dependència preveu un servei d’ajuda a domicili amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària. Es poden realitzar serveis relacionats amb l’organització i tasques domèstiques o de la llar, o bé serveis relacionats amb l’atenció personal i en la realització de les activitats de la vida diària. Poden ser prestades per entitats o empreses, acreditades per a aquesta funció.

Servei de centre de dia i nit amb una atenció integral durant el període diürn o nocturn a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o cuidadors.

Servei de teleassistència que facilita l’assistència als beneficiaris mitjançant l’ús de tecnologies de la comunicació i de la informació, amb suport dels mitjans personals necessaris.

Prestació econòmica per la contractació d’un/a assistent personal per tal de  donar suport i facilitar la realització de tasques associades a una vida més autònoma (necessitat de suport per accedir a l’educació, el treball i per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària).

Una prestació econòmica per a atencions a l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals on la persona en situació de dependència podrà ser atesa per la seva família si així ho prefereix. El cuidador principal tindrà dret a rebre una compensació econòmica per la seva dedicació així com accés a programes de formació, informació i de descans.

Una prestació vinculada al servei quan no hi ha una plaça disponible en el sector públic, concertat o col·laborador, la persona tindrà dret a percebre una prestació econòmica destinada al finançament del servei en el sector privat fins que hi hagi un servei disponible.

Existeixen centres residencials habilitats segons el tipus de dependència, el grau i la necessitat d’atencions. Aquest servei pot tenir caràcter permanent, quan el centre residencial es converteixi en la residència habitual de la persona, o temporal, quan s’atenguin estades temporals de convalescència o durant vacances, caps de setmana i malalties o períodes de descans dels cuidadors no professionals.

Segons el grau de dependència obtingut es té dret a l’accés dels diferents serveis i/o prestacions. En funció de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, aquest haurà de realitzar un copagament.

La Incapacitat Laboral Permanent és la situació del treballador que, afectat per un procés patològic o traumàtic derivat d’una malaltia o accident, vegi reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral en forma presumiblement definitiva. L’organisme responsable de concedir la Incapacitat Laboral és l’Institut Català de la Seguretat Social (INNS) que té competència nacional. El tribunal que valora la Incapacitat Laboral a Catalunya és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) que pertany al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha diversos tipus d’incapacitat, la IT o temporal, quan una persona està de baixa per malaltia. Els motius de IT poden ser per malaltia comú (MC), accident laboral (AL), accident no laboral (ANL) i malaltia professional (MP).

La incapacitat permanent, després que la Seguretat Social considera i valora que es continua amb un tractament i en un principi sense possibilitats de millora, es pot passar a la situació de Incapacitat Permanent.  En aquest cas, es poden donar diferents possibilitats d’incapacitat.

Quan la incapacitat derivi de malaltia comú, exigeix un període de cotització de 15 anys, dels quals 3 d’aquests s’han d’haver cotitzat en els últims 10 anys.

Una incapacitat Permanent Parcial (IPP), sense assolir el grau de total, ocasiona al treballador o treballadora una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la professió habitual, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals. Aquesta incapacitat es calcula per accident laboral (AL) o malaltia professional (MP) la qual ha deixat seqüeles al treballador, en un pagament únic.

Una incapacitat Permanent Total (IPT, inhabilita al treballador/a per realitzar totes les tasques, o les mes bàsiques, de la seva professió habitual.  Aquesta incapacitat és compatible amb qualsevol lloc de treball exclòs per el que se li ha donat la pensió. Dóna lloc a una pensió vitalícia equivalent al 55% de la base de reguladora, i que pot arribar a ser del 75% per a treballadors de més de 55 anys d’edat.

La incapacitat Permanent Absoluta (IPA), quan es poden realitzar feines compatibles amb el seu estat sempre i quan demani permís a Seguretat Social i aquesta aprovi la seva compatibilitat. La quantia percebre és el 100% de la base reguladora.

Una gran Invalidesa (GI), quan el treballador afectat necessita l’ajuda d’una tercera persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Es poden realitzar feines compatibles amb el seu estat sempre i quant demani permís a Seguretat Social i aquesta aprovi la seva compatibilitat. La quantia a percebre és el 150% de la base reguladora.

“La por és la major de les discapacitats”, Nicholas James Vujicic va néixer el 4 de desembre de 1982, a Brisbane, Austràlia amb la síndrome de tretra-amelia, la qual es caracteritza per la manca d'extremitats. És a dir, Nick va néixer sense cames ni braços, només té una formació o Meromelia de costat inferior esquerre.

Joan Rodríguez i Serra és educador social