Som un país de fireta

Penjats de la TV i del glamur o brossa de les revistes del cor, goso establir un preludi doble: sempre s'havia dit que la primavera començava quan "El Corte Inglés" pagava un anunci -a la caixa tonta- en encetar-se el mes de març. Per altra banda, durant tres dècades, l'estiu esclatava quan el "gerro" de l'Ana Obregón s'exhibia -en vestit de bany- a la portada de la vomitiva revista "Hola". Tenia garantit el pagament de les seves vacances a Mallorca... Ve't ací que, ara, ha volgut colar-se súbitament en un munt de cases del país, mitjançant una nova portada ben tèrbola d'aquest setmanari. Pel que s'apunta, la minuta aproximada d'una gestació subrogada -als USA- té un cost que oscil·la sobre els 170.000 euros. No cal patir. La revista se n'haurà subrogat el pagament... i anar-hi anant.

Ser mare als 68 "tacos" genera polèmiques ètico-morals, científiques i polítiques, entre d'altres. No hi té res a dir -aquesta vegada- la "tal" Irene Montero, ministra d'igualtat ? Els rics estan per sobre del bé i del mal. Algú potser li hauria de recordar a l’actriu que un fill no és una mascota. Tal com ella mateixa ha dit, mai més no tornarà a estar sola. Ha pensat, però, en la criatura d'ací a 10/15/20 anys-vista? Qui en tindrà cura?

A Espanya, no es permet legalment recórrer al ventre d’una altra dona per gestar un nadó. Aquest sistema obre la porta a fer negoci amb el cos de les dones. Entenc que no plantejo pas cap bajanada. Dos i dos són quatre. Em pregunto qui, com i quan vetlla pels drets dels infants. Poca broma ! El tema --per sí sol--  és prou seriós a fi que es prenguin mesures que delimitin un entorn ajustat i coherent. Són massa les escletxes que permeten escapolir-se de tota reflexió i operatòria assenyada en la matèria. Llavors pot primar la picaresca, a banda d'altres elements que ja citava al primer paràgraf. 

"You'll never walk alone" és el títol d'una cançó del musical Carousel (1945). Anys més tard, fou adoptada com a himne pel Liverpool FC. En començar, taral·leja "When you walk through a storm / Hold your head up high / And don't be afraid of the dark" (quan caminis a través d'una tormenta, mantingues el cap ben alt. No tinguis por de la foscor)

Després de tot aquest poti-poti, crec arribat el moment d'exigir -d'una vegada per totes- a les autoritats que afinin la pròpia actuació. Menys parafernàlia, prou teatre i més concreció a l'hora de parir lleis com cal. No en precisem una allau. Les justes i ben afinades. No essent així, el desgavell campa a tort i a dret. El món es fa ingovernable. No vull viure al regne de "Can seixanta".