La llengua catalana a les platges de Vilanova

Passat Sant Jordi, es respira un aire de plena primavera, cosa que vol dir que ja hem travessat l’entrada del temps clar, i els plàtans de la Rambla estrenen, un altre cop, aquell verd tan tel·lúric i estimulant que ens fa alçar la vista... Per les venes hi corre nova sang i arreu es percep un batec més vital i bigarrat, mediterrani com mai. La vida es desborda pels carrers i les places de la vila, que recullen, més que mai, tot un flux de veus que es va sedimentant, fins ben entrada la nit, per terrasses i cellers. Les merles ja fa dies que trenen un contrapunt sedant i harmònic, i comencen a aparèixer les primeres orenetes amb tot de xiscles que encenen i perllonguen els sentiments de l’horabaixa...

A la platja, al seu torn, s’hi tornen a bastir les guinguetes de cada estiu, i això vol dir, ras i curt, que la marginació de la llengua catalana continuarà una temporada més. Marginació promoguda per l’Ajuntament de la vila, que, com a gestor d’un tal espai públic, és qui -per a gaudi de la ciutadania- n’atorga les concessions. I és que no sembla pas que hagi de costar Deu i ajut el fet d’assegurar per contracte la presència del català en les llistes de l’oferta de restauració que es presenta al personal de manera tan explícita, penjada sovint amb fotografies...

I el nom comercial dels establiments? No és gens desorbitat pensar que podrien tenir alguna mena de relació amb la nostra vila, ja que, al capdavall, la imatge que donem com a comunitat també en depèn, en primera instància. En tot cas, no sembla una idea massa brillant, posem per cas, anomenar una guingueta amb un topònim del nostre país, però d’un altre indret de la costa -Eivissa- i, per acabar-ho d’adobar, traduït al castellà o espanyol, per tal de poder així depreciar encara una mica més el que som i el que volem ser en particular.

Si és que l’Ajuntament gestiona aquest espai del comú, alguna cosa hauria de disposar (encara hi som a temps!), i un s’arriba a imaginar que tot podria estar lligat per alguna idea lògica com ara, per exemple, sense haver de córrer gens: L’Havana xica, Trajo de Llevant, Trajo de Garbí, Carpa Juanita..., per no parlar de Ribes Roges, La República, etc. O, si es considerés, ben d’altres solucions del tot innovadores que sorgirien...  Això en el cas que, en una època de tanta massificació, hom, presumiblement, volgués donar una imatge col·lectiva reforçada i coherent de la pròpia personalitat. Si no, com un gra de sorra més, el campi qui pugui.