Cel i ciència al Garraf. Sumar i guanyar oportunitats

La pandèmia de la covid-19 (2019-2021) i l’explosió del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma (2021) van fer protagonistes a una notable diversitat d’especialistes en ciència . Els informatius i les xarxes es van saturar d’epidemiòlegs, químics, físics, biòlegs, geòlegs, vulcanòlegs, meteoròlegs o climatòlegs. Van sortir de les anònimes taules de treball i presentats a la societat,  com un dels pocs referents per donar respostes a situacions dràstiques. Es posà en valor el coneixement com a eina social i mediàtica, però poc a poc es diluí  i es tornà a l’anonimat.
Les propostes orientades a la difusió i coneixement de la ciència són poc habituals en els programes electorals, sovint relegades a simples desitjos de bones intencions sense aplicació pràctica en el territori.

El motiu és, per una part, cert desconeixement de les iniciatives que es duen a terme, i l’altra es associar l’activitat científica exclusivament a institucions com les universitats. Avui dia s’està obrint pas el concepte de Ciència Ciutadana, basat en la necessitat d’analitzar volums immensos de dades (Data Mining o Big Data), obtinguts a través de tecnologies molt diverses. La capacitat que cada persona tenim amb l’ordinador de casa nostra, s’està convertint en una eina insubstituïble en la ciència d’un futur ja present. Només cal entrar, per exemple, en el conjunt de projectes coneguts dins l’entorn Zooniverse (Citizen Science Aliance) per adonar-nos del que podem fer. Hi ha quasi 9.000.000 estrelles que varien de llum sense classificar descobertes per la sonda GAIA (2013) o 900.000. galàxies que cal identificar i numerar. 

Cada dia, centenars de voluntaris fan aquesta feina des de casa seva, estalviant gran quantitat de recursos que poden ser emprats en altres projectes. Al mateix temps es fomenta la ciència i l’aprenentatge entre la societat, despertant interès i curiositat a un públic més ampli. Actualment hi ha un voluntariat científic amb més de 2.000.000 de  participants en 70 projectes (antropologia, astronomia, botànica, geografia, literatura, història o zoologia entre d’altres). 

La dedicació professional a la ciència ha de ser una opció de vida i de treball per a moltes persones joves, que atretes per la curiositat del saber i d’obtenir respostes, decideixen cursar estudis superiors. Aquest desig es en gran nombre de casos, la continuïtat d’una atracció sobre alguna temàtica en concret, que sol tenir el seu origen en la infantesa o adolescència. El que va prendre aquesta espurna es sovint un fet casual, però quasi sempre identificable amb un referent o model més o menys idealitzat. La ciència es omnipresent a les xarxes, però escassa o nula dins la major part de les propostes de les polítiques municipals, excepte a les grans ciutats capdavanteres que aglutinen institucions i dinàmiques de congressos i trobades. 

És necessari impulsar a les ciutats mitjanes a jugar el seu propi rol com a referents de coneixement i recerca, però per això cal conèixer i apostar-hi amb decisió i complicitat, establint vincles i  connectar els diversos agents actius que de forma autònoma ja ho fan.

El Garraf és un dels territoris a on hi ha més concentració de petits observatoris astronòmics de tot Europa. No és casualitat, al 1978 ja es va fundar un grup d’aficionats dins l’entitat L’Acord, al 1982 es va convertir en el Grup Astronòmic Vilanova, al 1991 es fundà un Observatori a la Casa de Colònies El Pinar de Canyelles, junt amb  altres observatoris privats a Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. Al  1997 en col·laboració amb la Diputació de Barcelona es posà en marxa l’Observatori del Parc del Garraf, en el recinte de la Casa de Colònies de Can Grau – Can Tòfol a Olivella (topònim homòleg  que no té res a veure amb qui escriu aquest article). Han estat 45 anys de feina continuada. I el més curiós es que tots els que vàrem iniciar aquests projectes dedicats a l’observació del cel encara som en actiu. La pregunta és si hi haurà continuïtat. I això depèn del que fem i planifiquem ara, del que siguem capaços de preveure a un futur a mig termini.

Vilanova i la Geltrú i el Garraf són un dels referents internacional del món astronòmic especialitzat en una determinada classe de sistemes d’estrelles (les estrelles dobles i múltiples). Al mes d’octubre de 2015 es van reunir a Neàpolis, organitzats per l’Observatori Astronòmic del Garraf, més de 100 participants procedents de Europa, Rússia i EEUU, professionals i estudiosos amb ganes de compartir coneixement. El congrés es va fer al Garraf, a Vilanova i la Geltrú per reconeixement del treball fet, i també per que el nom GARRAF es el que identifica quasi 4000 sistemes estel·lars desconeguts fins aleshores. Foren els astrònoms i les astrònomes de casa nostra i els seus col·laboradors qui els van trobar i classificar,  revisant 250.000 imatges digitalitzades entre 2009 i 2016. Els resultats d’aquest intercanvi han estat arxivats per la Unió Astronòmica Internacional i oferts a tota la comunitat científica. Avui dia continuen generant recerques i publicacions per part de professionals i estudiants de tot el món.

En els diferents observatoris de la comarca hi tenim especialistes reconeguts en l’estudi de Júpiter, en el seguiment d’asteroides, o estrelles que s’eclipsen mútuament per citar algunes modalitats. Es continua treballant conjuntament amb equips lligats al CSIC, creant grups en xarxa i eines didàctiques emprant plataformes digitals. Quan ha estat possible també s’han realitzat activitats i propostes amb les escoles de Primària,  els instituts de Secundaria, Batxillerat i les Universitats, inclosa la UPC amb seu a la capital del Garraf.  La millor Tesis Doctoral de la European Astronomical Society de l’any  2022, ha estat lliurada a una jove astrofísica de la comarca que es va iniciar a l’Observatori Astronòmic del Garraf.
En la consolidació d’iniciatives científiques, al menys les derivades de les matèries que jo conec, Vilanova i la Geltrú és la ciutat de les “oportunitats perdudes”. L’esforç dels ciutadà que ho ha fet possible,  el treball i la il·lusió per fer de la ciutat un referent, mai ha estat recolzada per una política activa municipal en Ciència i Coneixement . Més enllà dels suports puntuals, que hi ha hagut i cal agraïr, el que necessitem es consolidar,  mantenir, crear marcs i espais de trobada i dotar-los de capacitat per créixer. En una comarca amb una tradició astronòmica tant important, hem de  protegir la qualitat del cel, implementant un  enllumenat  que ens permeti seguir gaudint del cel nocturn.

Des de Vilanova En Comú Podem hem entès i creiem en el valor i les oportunitats que s'obren per al futur, si garantim, impulsem i reforcem tots els àmbits de la recerca i el coneixement a la ciutat,-institucional i social. I per aquest motiu, ens comprometen a treballar destinant recursos propis, coordinant esforços i accions conjuntes, per a continuar produint i generant més coneixement i recerca.  El cel nocturn bé mereix ser considerat un bé cultural comú, incidint en la necessitat d’un enllumenat més coherent amb l’estalvi energètic i l’eliminació de la contaminació lumínica. Despleguen les eines de les lleis de Cel Fosc  ja implementades en altres indrets de Catalunya i arreu de món. El Garraf no es pot permetre oblidar la seva finestra a l’Univers.

Tòfol Tobal
Geògraf, docent i investigador en ciència.
Coordinador de Recerca de l’Observatori Astronòmic del Garraf
Membre de la candidatura de Vilanova en Comú Podem