Només el PP no s’oposa clarament a urbanitzar l’Ortoll

L'amor per un Ortoll lliure d'asfalt i de pisos es va manifestar sorollosament en un acte, enmig de la plaça de la Vila, en què 10 candidats a ser alcalde es van sotmetre a preguntes relacionades amb l'ecologia i la contesa electoral. L'acte, organitzat per la Coordinadora d'Entitats pel Clima es va celebrar aquest diumenge, dins d'un marc de celebració ecologista.

Nou dels candidats, tots menys el del Partit Popular, van manifestar la seva oposició clara a la requalificació que permetria salvaguardar del ciment i consolidar com a pulmó de la ciutat les gairebé 100 hectàrees de terreny situades a ponent de Vilanova, actualment qualificades de sòl urbanitzable.

El primer a qui per sorteig li va tocar respondre va ser Carles Remacha (PP), que va donar l'explicació més matisada i complexa de totes les que vindrien després, sense acabar de pronunciar-se i no oposant-se clarament a urbanitzar l'espai verd: "Nosaltres, sense defugir la pregunta (...) creiem que s'ha d'ordenar i que ha de ser l'ajuntament qui s'encarregui d'ordenar aquesta zona i no una ciutat. Que no dic que la ciutat no hagi de participar, però no es pot descarregar aquesta responsabilitat en persones que fan amb la seva voluntat aquesta feina, sinó que hi ha un ajuntament i un govern que té unes competències i és qui ha de fer aquesta feina".

Acabada la intervenció, un senyor de primera fila va saltar: "¡No has contestado a la pregunta!" El moderador del debat, el geòleg i ecologista Xavier Soler, va tallar a l'espontani defensant que el representant del PP havia respost a la seva manera.

Després va venir una allau d'intervencions favorables a la requalificació de l'Ortoll per tal que no sigui urbanitzable.

Rafael González (Partit Comunista del Poble de Catalunya) va assegurar que la urbanització de l'Ortoll "és incompatible amb el respecte a la Natura".

El va seguir Juanma Rodríguez (Som VNG) que va insistir en el fet que l'espai "s'ha de mantenir sencer i no podem cedir ni un mil·límetre". Va fer una crida a buscar un acord i a implicar altres institucions, més enllà de l'ajuntament vilanoví, per afrontar "el 'fregao' que suposa salvar un espai natural".

Jaume Carnicer (Junts per Catalunya) va anar més enllà de l'Ortoll i va defensar la protecció de "l'anella verda que envolta Vilanova, que és importantíssima per ajudar a reduir la petjada carbònica". A continuació va llançar la proposta de "que es faci una consulta pública a tota la ciutadania" per decidir què cal fer.

Marc Segarra (Transformem Vilanova) va dir, d'entrada, que "l'Ortoll no es toca". Després va proposar demanar a la Generalitat que inclogui l'àrea en el Pla Especial d'Interès Natural.

En nom de Convergents, Marta Romagosa va declarar: "Diem no, rotundament, a urbanitzar l'Ortoll". Tot seguit va ampliar la seva reivindicació a cuidar també "les nostres platges, els nostres parcs, els nostres jardins i, fins i tot les nostres rotondes".

Per Xavier Serra (ERC) "la qualificació de l'Ortoll com a sòl urbanitzable és fruit d'un plantejament urbanístic expansiu i obsolet". Va afegir que els serveis d'Urbanisme ja s'estan treballant en la desclassificació d'una part d'aquest terreny que es compensaria amb l'ampliació d'un dels polígons industrials a tocar de la C15, per sobre de la C31.

Gerard Llobet (PSC) va afirmar que "l'Ortoll, en aquests moments, no és necessari per al desenvolupament de la ciutat". Considera que la primera acció del nou ajuntament ha de ser anar a la Generalitat per tal que aturi el pla director. Va recordar que quasi tota aquesta zona és de propietat privada i que caldrà buscar el consens amb la propietat.

Iolanda Sánchez (Vilanova en Comú Podem) va donar un sí rotund al canvi de qualificació i, anant un pas més enllà, va demanar la municipalització de l'espai. Va dir que "no podem continuar tenint el Pla General aturat" i va reclamar un nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal).

Eva Gallego (CUP) va demanar que la no urbanització de l'Ortoll adquireixi "un blindatge total" dins del nou POUM. Va manifestar que calia que crear un corredor que uneixi aquest espai amb el Parc del Foix i amb zones del Parc del Garraf.

Polèmica sobre el Pla per l’Energia Sostenible

Una altra qüestió de fons que es va tocar va ser el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC) que, aprovat per unanimitat del ple municipal l'any 2019, hauria d'haver portat a una reducció del 40% de les emissions d'efecte hivernacle a la ciutat. La pregunta dirigida als polítics deia que “ni tan sols s’ha creat la Comissió de seguiment conjunt” d’aquest pla.

El regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Xavier Serra, va reconèixer que la Comissió de Seguiment del pla només s’havia reunit a nivell de tècnics, però que tot i això s’han instal·lat sostres fotovoltaics d’autoconsum en equipaments municipals (Can Pahissa, edifici d’Urbanisme, Centre Cívic de Sant Joan i Escola Municipal d’Art), renovat l’enllumenat públic amb tecnologia LED i ampliat els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.