Per fer tard no cal córrer

En el tema de l’aigua, aprovar  mesures populistes a hores d’ara és com vendre fum. Qui i com ens garanteix que n’acompliran una de sola? Arriben tard. És materialment impossible pal·liar la sequera pertinaç quan mig país ja es troba devastat.

Posats a dir estirabots, potser esdevindria més eficaç consensuar la celebració de processons i/o novenes -amb l’estament eclesiàstic- pregant miracles. Ves per on, la casualitat ha volgut que prepari aquest article el dissabte 13... Mentrestant, em pregunto: "i si plou per Sant Pere regalat? Quaranta dies de ruixat?" Tant de bo!

Durant la dictadura, el règim inundava el país de pantans. Amb la suposada democràcia, però, fins i tot ens trobem amb governs autonòmics enderrocant algunes d’aquelles grans obres d’infraestructura. En què quedem? Caldrà desitjar fervorosament que sigui una realitat l’adagi que diu "pel maig, cada dia un raig". Encara hi som a temps.

Establir plans hidrogràfics ben dissenyats mai no ha d’ésser tasca de polítics. De xerrar i dir bajanades, en saben un pou. A banda que, amb els vaivens parlamentaris quadriennals, tampoc una flor no fa estiu. A tall d’exemple, citaré l’esperpent vergonyant de crear un ministeri de drets socials i agenda 2030. Qui serà viu, llavors? A grans mals, grans remeis..., amb urgència absoluta. Menys almoines i més mesures ajustades al seny i l’eficàcia immediata. 

Quan ja li estem veient les orelles al llop en la vessant hidrològica, el president Sánchez s’ha afanyat a convocar un consell de ministres extraordinari, per a divagar sobre la qüestió. Quina barra, tanmateix, que el fet coincideixi -a poques hores vista- amb l’inici de la campanya electoral. No hi ha dret! Ens tracten de babaus. Vull pensar que ni tan sols entre les pròpies files socialistes hi ha qui reconegui -en aquesta mesura- la preocupació real de l’executiu pel poble. En tot cas, no deixa de fer palès un interès en sacsejar els dictàmens de les enquestes (llevat de la del CIS del "tal" Tezanos, és clar).

Paral·lelament, els socis de govern (Comuns, Podemos o com es diguin) sovint no saben fer res més que el xerrameca de mercadal. La responsabilitat i/o la solució recauen a lloms de la responsabilitat domèstica? Au va! A pastar fang! Sense dissenyar una política de l’aigua estructural i de futur -sempre per part d’experts- estan perdent el temps. Maregen la perdiu. Més aviat, això són llonguets per avui i engrunes per demà.