L’arcada de la Casa Nin prové d’un edifici del carrer Bonaire

Un dia, passant per davant de la Casa Nin, el meu amic escrutador de façanes vilanovines i de tota mena de curiositats locals em va dir:

-Aquesta portalada no és originària d'aquesta casa.

-Què dius ara!?!? -vaig preguntar incrèdul- Com ho saps això?

El poeta amagat darrere d'una productora d'oboès barrocs em va aclarir poca cosa:

-M'ho va dir un vell de la Geltrú. Ja fa molts anys.

-I qui era aquest vell?

-No sé com es deia. Ja és mort.

El Pau Orriols va dir que no en sabia res més. Tan sols podia afegir que l'arcada podia provenir de la casa número 1 del carrer de Bonaire.

Junts vam fer una recerca entre les fotografies velles que podien haver sobreviscut a aquest edifici, avui modernitzat. Vam arribar a trobar-ne dues. No són imatges encarades a la façana, sinó fotografies del carrer que, de passada, mostren perspectives secundàries de les façanes. En una d'elles, presa des de la plaça dels Lledoners, se la veu de prop, però de resquitllada. A la segona, agafada des de l'altra punta del Bonaire, se la veu igualment de perfil però més lluny encara, remota.

No servien, aquestes fotos, per a comprovar si l'arc del Bonaire i el del costat del Portal del Nin eren el mateix.

Troballa a l'exposició de mantons

Uns mesos després, ens tornem a trobar a La Sala, en mig de la fantàstica mostra de mantons que havia muntat el Pere Arenas. Enmig de la gentada que assistia a la inauguració, el meu amic observador em va agafar d'un braç i em va gairebé arrossegar fins al davant d'un grup de fotografies, penjades entre un mantó de seda grana, amb una flor i una papallona brodada, i un altre d'isabelí, color ala de mosca i esquitxat de floretes al mig. Allà em diu que miri les fotos. Jo miro i no veig res.

-Què he de veure? -pregunto.

-No ho veus? -respon amb una pregunta nova.

-No veig res. Canta!

-La de sota, a la dreta.

Es veu una parella, ell amb mostatxo gros i ella d'esquena, en primer pla. Al voltant seu, més comparsers.

-Plaça Lledoners -anuncia el Pau.

-Ahhh!!!

Al fons de la fotografia es veu l'inici del carrer de Bonaire. I sota d'uns balcons, una arcada que no necessita més explicacions.

-Boi no me n'adono -em renyo a mi mateix.

La primera casa, que ha de ser el número 1, resplendeix d'amagat a la llum del sol. Només la part de dalt, l'altra està tapada pel rebombori. Podrien ser, perfectament, les dovelles que formen el portal ara mateix instal·lat a cal Nin.

Darrere els comparsers que ballen a la plaça Lledoners es veu la portalada de la casa del c. Bonaire n. 1 en una foto del primer quart del segle XX. Fons Francesc Ferrer Ferret. Arxiu Comarcal del Garraf. ACGAF60-113-N-1 

Un missatge de Pau Roig

Passa un temps on no passa res. Però, un bon dia, a la sala de consultes de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, admirant una de les carpetes d'anelles que contenen munts de dibuixos del Pau Roig Estradé, n'apareix un de l'accés a la Casa Nin. A sota, escrit a màquina, el dibuixant explica que totes les pedres de la volta són, aproximadament, de finals del segle XVI o començaments del segle XVII. A més, afegeix: "Eren no fa gaires anys a la casa n. 1 del carrer de Bonaire". La màquina d'escriure del Pau Roig va detallar que "foren tretes una a una i posades a l'esmentat portal". Tot seguit aclareix: "L'escut, molt ben imitat, és modern".

No hem trobat, fins ara, qui va ser l'autor de l'escut amb el nen nu que aixeca un dels braços, talment un enxaneta.

'Detalls de Vilanova'. Fons Pau Roig Estradé. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Una casa de la baixa edat mitjana

Una placa adossada a la façana de Cal Nin porta la data de l'any 1500 i fa constar els noms del mestre d'obres Josep Salvany Juncosa i l'arquitecte Josep Maria Miró Guibernau.

L'Inventari del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Vilanova fila més prim. Diu que la casa és de 1369, de la baixa edat mitjana, i que del 1500 és l'escriptura. Fa una bona descripció tècnica de l'edifici, però no conta que l'arcada havia estat transportada des d'un altre lloc.

Bonaventura Ricart Millé, vídua d'Antoni Nin i Bosch, l'home que va llançar la idea de crear la Caixa d'Estalvis de Vilanova, havia decidit el 1873 canviar la forma del portal principal "por otra arreglada al gusto del día", segons fa constar en la sol·licitud del permís d'obres.

Salvany (Vilanova 1825-1898?), que va fer el projecte de la Peixateria Vella, la Casa d’Empara, la casa Junqué de la plaça dels Cotxes i la casa Xicarró de la plaça de la Vila (PUIG ROVIRA, 'Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú'), convertí una finestra de la façana en un balcó i va moure l'entrada aproximadament un metre cap a la dreta.

Antoni Ferrer Pi fa dur la porta del carrer Bonaire

L'abril de 1943, Antoni Ferrer Pi va presentar a l'ajuntament una instància per reformar la paret que dona al carrer Sant Antoni. El que pocs anys després es convertiria en alcalde de la ciutat (1946-1969), volia substituir, a la part baixa, el portal per una finestra i la finestra per un portal. Al primer pis, que un balcó passés a ser finestra i que una finestra es convertís en balcó. A més, sol·licitava canviar completament l'escala i renovar paviments i envans a dins la casa.

Però en la instància no surt cap referència al fet que el nou portal anés a ser traslladat allà des d'una altra casa, al carrer de Bonaire número 1, probablement propietat també de la família.

A l'Arxiu Comarcal no s'ha trobat cap menció al canvi del portal ni tampoc la instància per executar l'obra d'extracció de la portalada de la casa situada al costat mateix de la plaça Lledoners.

Miró Guibernau dirigeix l'operació

Aquesta àmplia reforma, que donaria a la Casa Nin una imatge molt més senyorial, la va portar a terme l'arquitecte Josep Maria Miró Guibernau (Vilanova 1889-Barcelona 1966), que havia projectat la ciutat-jardí de Ribes Roges, on també construí un edifici. Igualment, aixecà les modernistes Can Pahissa i casa Magriñà de la Rambla (també dita Casa Renard). També el Pòsit Nou, el Grup Escolar d'inspiració noucentista, actualment Escola Pompeu Fabra, i el racionalista Mercat del Centre.