Avui parlem de l’Ictus...

Segons l’Organització Mundial de l’Ictus (SWO) una de cada quatre persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. L’ictus és també la primera causa de mort entre les dones i la tercera en els homes, amb més de 12.200.000 de casos al món cada any.

L’ictus correspon a una malaltia cerebrovascular, suposa una transformació de la vida de la persona que la pateix i també de la seva família i dels cuidadors/es, és a dir, del seu entorn més proper.

Els educadors i educadores socials, orientem la nostra intervenció en la prevenció i la detecció d’aquesta malaltia, en un treball en xarxa amb altres professionals de la salut. Cal fer un treball d’informació i orientació vers la ciutadania, saber com actuar de forma ràpida en el moment en que es detecta. Hi ha grups de treball que col·laboren en projectes de recerca com Harmonics, Racecat i Ictusnet que ofereixen suport i acompanyament a les persones afectades en la vida després d’un ictus a través del programa ABRIC, 

A Catalunya s’han diagnosticat uns 13.000 ictus a l’any. Val a dir que el 50% d’afectats poden tornar a fer una vida normal i independent un cop han passat tres mesos. Existeixen moltes garanties gràcies als tractament actuals i a una intervenció urgent. Malgrat això el 35% tindran seqüeles físiques, cognitives i emocionals limitants, i el 15% no sobreviuran a la malaltia.

L’augment de les activacions del Codi Ictus ha fet millorar les dades. El protocol d’emergència mèdica s’activa trucant el 112 en cas de sospita de patir un ictus. Els darrers tres anys els codis ictus han augmentat un 32% , així l’any 2022 se’n van activar més de 8.000.

Cal seguir sensibilitzant  la ciutadania, cal saber reconèixer un ictus i s’ha de sobretot, trucar amb la màxima d’urgència al telèfon d’emergències 112.

Penseu que l ictus és una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Per tant la interrupció del flux sanguini degut principalment al taponament pot arribar a provocar el trencament d’una artèria cerebral.

Cal doncs conèixer els factors de risc per prevenir l’ictus. Els principals factors de risc són la hipertensió arterial o l’arrítmia. D’altres que poden contribuir són el consum del tabac, l’alcohol, el sobrepès, dur una vida sedentària o patir diabetis.

Hi ha una gran feina a desenvolupar en relació a la informació i al coneixement, l’ictus és una emergència mèdica a la que s’ha d’estar atent. Hem de pensar que cada minut que passa moren moltes neurones provocant lesions a vegades irreversibles, i és molt important actuar de forma ràpida trucant el 112.

També cal saber que l’ictus és una malaltia silenciosa i és habitual que la persona afectada, al no ser dolorós en la majoria dels casos, no se n’adoni del que li està passant. Cal doncs està informat per reconèixer i actuar amb el màxim de celeritat. El temps esdevé un factor clau, per això alguns professionals ens recorden que hem de memoritzar la paraula RAPID, que ens ajuda a recordar alguns dels símptomes habituals que ens poden ajudar a identificar si algú està patint un ictus.

Amb la  “R” de riure, la “A” d’aixecar els braços, la “P” de parlar, la “I” de ictus i la “D” de de pressa. Si una persona no pot riure o mostra una desviació a la cara, no pot aixecar alguna extremitat o té dificultats per parlar amb claredat, aleshores podem sospitar que té un ictus i això és motiu suficient per trucar de pressa al 112 i activar un codi ictus.

És important atendre a la persona afectada per la malaltia però també ho és tenir en consideració als familiars i les persones de l’entorn de la persona afectada. Cal pensar que hi haura un canvi de rols, la persona afectada passa a ser una persona depenent i els membres de la família passen a ser els cuidadors principals.

Cal tenir present les conseqüències i les seqüeles físiques, cognitives i emocionals. Els educadors i educadores donem suport al que anomenem “procés de dol” com a conseqüència de la pèrdua del seu estat de salut anterior.

Caldrà en primer lloc acceptar que s’ha patit un ictus i poc a poc, acceptar el seu nou cos, entendre i tornar a aprendre a fer ús del seu cervell, acceptar les seves noves capacitats… Serà un procés llarg que afecta d’una manera diferent a cada persona i hauran diversos temps per a cada pacient que necessitarà de tot el suport familiar i professional que li faci falta.

A banda de la dimensió personal i humana, l’ictus és una malaltia que presenta un impacte socioeconòmic molt important, segons les dades facilitades per l’Aliança Europea per l’Ictus (SAFE), el 2030 l’increment d’ictus tindrà un impacte de 75 mil milions d’euros en costos de salut, cures, atenció sociosanitària i pèrdues de productivitat al conjunt de països de la UE.

Hi ha diversos tipus d’ictus, com l’ictus Isquèmic, aquest suposa el 80% dels ictus o accidents cerebrovasculars. L'ictus és provocat per una obstrucció de les artèries que es dirigeixen al cervell, això suposa una reducció greu del flux sanguini (isquèmia).

L’accident cerebrovascular trombòtic es produeix quan es forma un coàgul sanguini (trombe) en una de les artèries que aporta sang al cervell. Un coàgul sanguini està fet de dipòsits grassos (placa) que s'acumulen a les artèries i causen una reducció del flux sanguini (aterosclerosi) o altres afeccions de les artèries.

L’accident cerebrovascular embòlic, quan un coàgul sanguini es forma lluny del cervell, amb freqüència en el cor, i es trasllada a través del torrent sanguini per allotjar-se en artèries del cervell més estretes.

L’accident isquèmic transitori es produeix per una disminució temporal del subministrament de sang a una part del cervell, té una durada de tan sols uns pocs minuts. Apareix quan un coàgul o partícules bloquegen el flux sanguini en una part del sistema nerviós, no provoca un dany permanent en els teixits ni es manifesten símptomes duradors.

L'ictus hemorràgic o accident cerebrovascular hemorràgic produït pel trencament d’un vas sanguini en el cervell, causat per diverses afeccions que repercuteixen en els vasos sanguinis.  Les causes poden ser la pressió arterial alta (hipertensió) no controlada, l’abús en un tractament d’anticoagulants i feblesa en les parets dels vasos sanguinis (aneurismes).

A voltes una hemorràgia esdevé pel trencament d'un embull anormal de vasos sanguinis amb parets febles (malformació arteriovenosa).

Ja sabeu que m’agrada compartir experiències que trobo molt adients al tema que avui tractem i és el cas del programa ABRIC que funciona des de 2021 i ja ha atès a més de 600 persones. El 70% són de l’àrea metropolitana de Barcelona, aproximadament 420 persones, de les quals unes 190 són persones cuidadores, mentre que el perfil de les persones cuidadores són el 85% dones, filles i amb una edat mitja de 47 anys. L’equip ABRIC el formem cinc professionals multidisciplinaris, com una infermera, dues treballadores socials, una neuropsicòloga i una metgessa de rehabilitació. Assessoren sobre la vida després d’un ictus en l’àmbit tant físic, cognitiu, de comunicació com anímic, i derivem a d’altres serveis que poden necessitar els usuaris: des de l’adaptació de la llar, o la tramitació de discapacitat i dependència, fins a l’assessorament legal, l’atenció psicològica i emocional gratuïta telefònica 24/7, centres de rehabilitació, entitats de cuidadors, serveis domiciliaris, etc.

Al programa ABRIC també informem de les entitats que els poden donar servei més proper al seu domicili per millorar la qualitat de vida tant de les persones que han viscut un ictus com dels seus familiars. En el cas de ser de Barcelona recomanem ASIB (www.ictusbcn.cat) on trobaran els GAM –els grups d’ajuda mútua per afectats i cuidadors– i altres serveis i propostes com el servei d’assessorament sexual, l‘artteràpia, un cor Gòspel, tallers de funcions executives, logopèdia grupal, Rodney Gardiner, i atenció psicològica per a persones afectades i per a cuidadors.

Per poder ser usuari d’ABRIC cal omplir el formulari que trobeu a www.fundacioictus.com/abric o bé podeu trucar o enviar un Whatsapp al 673 811 176, la Fundació Ictus, per la seva banda forma part de la Xarxa de Suport de Famílies Cuidadores  (XSFC).

Inicialment cal treballar per la prevenció d’un nou ictus, amb control de la pressió arterial i dels nivells de glucosa, s’ha de mantenir una oxigenació adequada de la sang, amb una aportació de fluids i alimentació i prevenció i tractament de les complicacions associades a l’ictus. Per a la prevenció de nous ictus s’utilitzen fàrmacs antiagregants que limiten l’activitat de les plaquetes que són les cèl·lules sanguínies que inicien el procés de la coagulació i de fàrmacs anticoagulants.

Hi ha altres tipus de tractaments, entre els que destaquen l’estimulació elèctrica neuromuscular per tractar la disfàgia, l’estimulació magnètica transcranial per a l’afàsia, tractaments revascularitzadors o la trombectomia mecànica.

La fisioteràpia i rehabilitació de la marxa, la musicoteràpia, la meditació, el mindfulness i la neurorehabilitació, les sessions de psicologia, l’estimulació transcranial, els tractaments neuropsicològics. L’ictus requereix un procés de neurorehabilitació altament especialitzat dirigit a restituir, minimitzar i/o compensar les alteracions funcionals.

"Les 40 coses que més vaig necessitar durant la meva recuperació", de Jill B. Taylor, l'autora “d'Un atac de Lucidez”

1. No soc idiota, estic ferida. Si us plau, respecti'm. 2. Apropeu-vos, parleu lentament i vocalitzeu amb claredat. 3. Pensin que han de suposar que no sé res, i comencin pel principi, una vegada i una altra. 4. Sigueu tan pacients amb mi l'enèsima vegada que m'ensenyin alguna cosa com ho van ser la primera. 5. Apropeu-vos a mi amb franquesa i poseu fre a la vostra energia. Preneu-vos temps. 6. Sigueu conscients del que em comuniqueu, el vostre llenguatge corporal i les vostres expressions facials. 7. Mireu-me als ulls. Estic aquí. Vinguin a trobar-me. Animeu-me. 8. Si us plau, no aixequin la veu. No estic sorda, estic malmesa. 9. Toqueu-me adequadament i connecteu amb mi. 10. Respecteu el poder curatiu del son.

11. Protegeixin la meva energia. Ni ràdio, ni televisió ni visitants nerviosos. Sigueu breus a les visites. 12. Estimulin el meu cervell quan tinc energia per aprendre alguna cosa nova, però sàpiguen que una petitesa em pot deixar esgotada ràpidament. 13. Per ensenyar-me, utilitzeu joguines i llibres educatius per a l'edat adequada (nen petit). 14. Presenteu-me el món cinestèsicament. Deixeu-me sentir-ho tot. (Soc una altra vegada un nen petit). 15. Ensenyeu-me amb tasques de visualització i imitació. 16. Confieu que m'estic esforçant, però no amb el seu grau d'habilitat ni seguint el vostre horari. 17. Feu-me preguntes de múltiples opcions. Evitin les preguntes de Sí o No. 18. Feu-me preguntes amb respostes concretes. I donin-me temps per buscar una resposta. 19. No jutgin la meva capacitat cognitiva per la rapidesa amb què puc pensar. 20. Tracteu-me amb suavitat, com farien amb un nounat.

21. Parli'm directament, no parlin entre vosaltres de mi. 22. Animeu-me. Confiïn que em recuperaré del tot, encara que trigui vint anys. 23. Confieu que el meu cervell sempre pot seguir aprenent. 24. Descompongueu totes les accions en petits passos. 25. Esbrineu quins obstacles m'impedeixen fer bé una tasca. 26. Aclariu-me quin és el següent nivell o el següent pas, perquè sàpiga a quin aspiro. 27. Recordeu que he de dominar bé un nivell d'acció abans de passar al següent. 28. Celebrin tots els meus petits èxits. Això m'inspira. 29. Si us plau, no acabin per mi les meves frases ni diguin les paraules que no trobo. Necessito fer treballar el meu cervell. 30. Si no puc trobar un fitxer vell, insisteixin a crear-ne un de nou.

31. És possible que vulgui pensar que entenc més del que entenc en realitat. 32. Centreu-vos en el que puc fer, en lloc de lamentar-se pel que no puc fer. 33. Feu-me conèixer la meva antiga vida. No suposin que com que ja no puc tocar com tocava abans, ja no em seguirà agradant la música o un instrument... 34. Recordeu que, mancant algunes funcions, he adquirit altres habilitats. 35. Mantingueu-me en contacte amb la meva família, els meus amics i la gent que em recolza amb afectes. Feu un collage mural de targetes i fotos perquè jo el vegi. Etiqueteu-les perquè pugui repassar-les. 36. Mobilitzeu les tropes! Formin un equip per curar-me. Aviseu a tothom perquè puguin enviar-me el seu amor. Mantingueu-los al corrent de la meva situació i demaneu-los que facin coses concretes per ajudar-me, com visualitzar-me empassant-se amb facilitat o balancejant el meu cos per seure. 37. Estimeu-me pel que soc ara. No s'entestin que sigui la persona que era abans. Ara tinc un cervell diferent. 38. Sigueu protectors amb mi, però no obstaculitzeu el meu progrés. 39. Ensenyeu-me vídeos en què aparegui fent coses, per recordar-me com parlava, caminava i gesticulava. 40. Recordeu que és probable que la meva medicació em deixi fatigada, a més de reduir la meva capacitat de saber què se sent en ser jo.

Joan Rodríguez i Serra és educador social