El vot compromès

Sempre m’havien fet creure que en la mesura que anàvem madurant les persones ens anàvem tornant més conservadores.

Efectivament en alguns aspectes no puc sostenir que no pugui ser possible, però respecte de les conviccions polítiques, puc manifestar que no ha estat en el meu cas.

Poden modelar-se, polir-se, relativitzar alguns aspectes... però mantenir l’essència i els objectius és la tasca més dura, a mesura que passa el temps.

Cada vegada que s’acosten unes eleccions, trobo a faltar la manca de treball en el interregne d’aquelles posicions amb qui podria estar més d’acord.

També en aquest aspecte es pot fer la crítica vers la meva persona.

Sense que hi hagi voluntat explicita, senzillament portades per la dinàmica generada per la pròpia Institució, els esforços es mantenen en intentar donar resposta a totes i cadascuna de les preguntes que el govern de torn planteja, impedint donar resposta a les situacions que veritablement ens importen i havent d’anar a remolc de la pròpia Institució.

No nego que l’aprovació de mocions pugui ser important si després les que vinguin de l’oposició, -que normalment no es portem a terme-, serveixen de forma pedagògica per anar augmentant la consciencia social.

Però sincerament crec que aquesta tasca no es realitza. S’esgota fonamentalment l’esforç en la pròpia Institució, i no arriba a qui, suposadament hauria d’arribar.

No arriba a la gent, -entès gent com a poble, com a classe treballadora, malgrat no pugui o no li deixin treballar- no es desplega el treball que veritablement és necessari per a que l’esforç tingui sentit.

Aquesta mancança suposa que convocatòria darrera convocatòria els resultats siguin semblants, i en tot cas, no serveixin per fer canvis substancials en la vida de la col·lectivitat.

Del revulsiu inicial, anem passant a formar part del decorat, amb més o menys estridències, però sense canviar l’obra.

Crec que el vot nomes pot tenir sentit si veritablement es compromès amb la idea que hi ha al darrera.

Es a dir. Si votar no és delegar, no és deixar en mans de les persones que s’ofereixen per portar la veu de les nostres aspiracions a les Institucions, ha de suposar que nosaltres, durant tot el temps del seu mandat, hem de desenvolupar la tasca que elles porten a les Institucions en els nostres llocs de convivència, treball, gaudi, etc.

La transformació social no es realitzable cada quatre anys. Solament amb el treball diari podria ser factible.

Per tant, la responsabilitat del vot ha d’esser de tal forma conscient que suposi que, contràriament al que generalment s’entén com la participació política, donar el vot per una opció ha de suposar comprometre’s personalment a portar el discurs arreu, diàriament, amb exemple...

Votar i desentendre’s del treball diari, -per una persona que pretén la transformació social-, l’entenc com aquell que diumenge darrera diumenge va a complir les seves obligacions religioses, per a netejar allò que diàriament fa i que pugui no avenir-se amb les obligacions que els imposen les seves creences.

Votar, sense compromís, és pretendre que aquelles persones que volen fer de portaveus, facin la tasca impossible d’aconseguir les fites proposades, atès que si no hi ha un veritable treball en el si de la societat, les Institucions formen part del problema, no de la solució.

Hem de creure amb allò que sovint manifestem: Nomes el poble salva al poble.

Si votem, fem-ho amb consciencia i compromís.

Dídac Gallego Serrano