Una legislatura on el pacte és bàsic

Tot i que és de suposar que a hores d’ara l’alcalde ja haurà pres un cafè amb el representant del Pp per tenir un govern tranquil els propers quatre anys a canvi d’alguna cosa que es pot complir o no, però s’ha de públic el pacte.

Aquesta seria l’estratègia que es va seguir a la passada legislatura i tot va anar com una seda. Ara es podria repetir fàcilment en nom d’un progrés i una pau per la vila.

Llavors tindríem tota la resta a una mena d’oposició de tots colors amb unes representacions mínimes per partit menys Vox que al final ha arribat al consistori. Tal com està el Vendrell és lògic perquè no s’ha fet cap gestió amb dos dits de front dels grans problemes del Vendrell com la seguretat i l’ocupació i al final la gent ha buscat el remei rapid. Dos de Vox  i dos del Pp per si un no es queda per assabentat. Per altra banda també tenim una nova treballadora de la Casa Gran que amb uns amics s’ha muntat un partit i s’ho han currat molt i al final han entrat dins el consistori. Ella coneix com funciona la casa i aquesta etapa d’aprenentatge de 4 anys per saber on s’han posat alguns regidors quan entren a l’Ajuntament ja els té més que superats. A veure com anirà tot plegat. El Psc ha millorat els resultats del 2019 amb un regidor i per altra banda l’oposició ha perdut un regidors respecte  la legislatura passada. Doncs el missatge està clar que la gent del Vendrell està d’acord amb el que fa l’actual equip de govern que s’ha quedat a dos regidors de majoria absoluta. Calafell ha viscut el mateix que al Vendrell, però millorat perquè ha tingut un regidor més que li donarà menys maldecaps per poder governar el municipi.

Ha baixat la participació com a tot arreu per molts motius que afecten a tothom i que és una cosa en què els principals líders polítics haurien de parlar per buscar una solució. Al Vendrell ha quedat un gran partit color vermell i una oposició feta d’un arc iris que és molt difícil que arribin a alguna acord entre ells. Un cop més donar l’enhorabona als guanyadors perquè la gent els hi ha donat la raó i a l’oposició una mica més de treball en equip perquè presentar 11 candidatures només pot beneficiar a l’equip guanyador.

A l’Arboç, quasi, per un regidor no s’aconsegueix desbancar a l’actual equip socialista que fa unes poques legislatures que porta les regnes de la localitat. Aquest cop han estat a punt però els hi ha falta uns vots per aconseguir el seu objectiu.

A la Bisbal del Penedès els tocarà negociar a l’equip guanyador per aconseguir fer un govern sòlid. Poden triar, no els falta gaire, però el just per dormir tranquil durant quatre anys.

Cunit ha tornat a repetir uns resultats semblants a la passada legislatura i vist el que varen fer doncs, la meitat de legislatura repartida pels dos partits amb més regidors i anar fent sense gaires més problemes.

Sant Jaume dels Domenys és un joc de dos sobre tres. Els dos qui pactin manaran i l’altre a l’oposició. La cosa ha quedat molt igualada. Ja podrien fer un govern d’unitat, però massa gent dins l’olla per poder entendres bé. Al meu poble, Albinyana. Amor i pau quatre anys més amb una oposició més petita que mai.