Comença massa aviat l’addicció al mòbil?

Els alumnes del CEIP O Vicedo, de Lugo (Galícia) van participar al Festival Internacional de Cinema Educatiu, amb el curtmetratge “Desperta” dels alumnes de sisè de Primària. Aquest ens parla sobre les addiccions al mòbil en nens i adolescents i la laxitud paterna pel que fa a la vigilància i la responsabilitat sobre el seu ús, amb possibles conseqüències de risc. Per fer aquest treball van aprendre l'ofici, com es fa servir la claqueta i van fer proves en la localització del rodatge, completant tot el procés audiovisual.

L’increment dels dispositius tecnològics i l’aparició de les xarxes socials en els darrers anys han provocat que molts infants “s’enganxin” a les noves tecnologies. El mecanisme cerebral d’aquesta addicció és el mateix, malgrat que ens pugui semblar diferent, al d’altres addiccions com l’alcohol, les drogues, etc.

Segons diversos estudis hi ha una relació entre els trets de la personalitat i l’ús problemàtic del mòbil, essent les dones amb una personalitat amb tendència a l’extraversió, la neurosi i una baixa obertura a l’experiència les que es relacionen amb un ús perillós.

Trobem infants i adolescents extravertits que utilitzen més les xarxes socials per augmentar el nombre de contactes, i els introvertits lluiten amb les seves dificultats per relacionar-se. Seran les persones extravertides, les més vulnerables amb un nivell de confiança i  un control emocional baix.

Nomenem nanofòbia al símptoma derivat d'una necessitat o carència no identificada, que es canalitza a través del mòbil, malgrat no ens explica la causa de la seva dependència.

Les conseqüències poden causar problemes físics i psicològics com ansietat, palpitacions i fins i tot, taquicàrdies. La dependència del mòbil és evident, hi ha qui el necessita com a eina de treball, per poder comunicar-se amb les famílies, a causa de la manca de treball, per poder concretar una cita ja sigui en l’àmbit de treball o en l’àmbit familiar, entre d’altres.

L’abús del mòbil està bastant qüestionat, no hi ha dades fiables que justifiquin una addicció o senzillament una fòbia, el cert és que un adolescent sense un telèfon mòbil és una missió impossible. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 25% dels nens espanyols de 10 anys en tenen un.

Tenim un problema quan els joves el comencen a usar en una edat més primerenca, desenvolupen una major dependència cap al dispositiu i com a conseqüència poder patir alguna malaltia. Actualment podem trobar alguna teràpia per l’addicció al mòbil. Hem trobat alguna que treballa diversos aspectes.

L’addicció al mòbil, quins són els símptomes, conseqüències i el tractament? Caldrà saber identificar si es tracta d’una veritable dependència a l’ús dels telèfons intel·ligents i/o a altres dispositius connectats.

Hi ha senyals que ens permeten reconèixer una addicció al telèfon. Revisar els missatges tot just despertar-se, passar-hi molt de temps, l’ansietat si l’aparell no és a la vista. Si hi ha conflictes pel seu excessiu ús, les recaigudes, són alguns senyals que confirmen l’addicció al mòbil.

Les conseqüències d’un ús excessiu són,  no voler sotmetre’s a teràpia, no reconèixer l’addicció. Així podem observar dolor al coll i a la part alta de la columna vertebral, agafar males postures per estar tant de temps assegut, el sedentarisme.

Patir de dolor en mans i dits, per l’ús de les tecles i a la pantalla, l’insomni, problemes per a dormir derivats de l’ús de la tecnologia fins a altes hores. El mal de cap, per estar exposats a molta informació durant hores.

A voltes apareixen problemes per a respirar, apareix una sensació d’opressió en el pit i els problemes derivats de l’ansietat i estrès. Cal doncs establir un límit de temps, restringir-li el temps d’ús del dispositiu. Un bon recurs per aplicar el límit de temps és utilitzar una alarma o temporitzador que avisi que s’ha acabat el temps perquè així tant el nen o adolescent com l’adult estiguin al cas.

S’ha de limitar l’accés a les tecnologies,  l’infant ha de dedicar temps a una altra cosa que no siguin dispositius mòbils. L’ús de contrasenyes en els dispositiu, la majoria dels dispositius mòbils actuals és poden bloquejar amb contrasenyes.

Abans d’aplicar qualsevol tipus d’estratègia cal sempre parlar amb l’infant o adolescent sobre el tema, tothom ha de manifestar-ne la seva opinió. Certament la prohibició total de l’ús dels dispositius o el fet de posar contrasenyes és molt efectiu.

L’ús d’estratègies com el límit de temps o la implementació de contrasenyes és molt pràctic però resulta imprescindible que el nen aprengui a autogestionar ell mateix el temps.

És molt important fomentar el temps de joc amb altres joguines o la realització d’altres activitats. Els educadors i educadores socials sabem que hem de motivar als adolescents a realitzas altres activitats, fomentar les relacions personals, les activitats grupals i/o esportives.  

En el cas dels infants hem de motivar-los a utilitzar altres joguines, a jugar a jocs de taula en família o fer activitats a l’aire lliure. El nostre objectiu serà que l’infant deixi d’utilitzar el mòbil o tablet perquè està realitzant un altre tipus d’activitat, està entretingut.

Els dispositius mòbils, cada vegada més, omplen la vida quotidiana i professional de tota la ciutadania. Són diferents de qualsevol altre recurs que mai abans hagin utilitzat els alumnes o que hagi estat a disposició dels centres educatius. El seu nivell de penetració és molt elevat i ocupa qualsevol temps i lloc, cal també que els centres educatius defensin un bon ús.

Per treballar la dependència del dispositiu, cal que eduquem en la independència de l’aparell amb criteris, des de la pràctica, des de la família, a l’aula. Cal recordar que l’Organització́ Mundial de la Salut va admetre que l’exposició́ a camps electromagnètics esdevé́ un possible cancerigen, ja que pot alterar la funció́ de les cèl·lules.

Hi ha un perill en un mal ús dels dispositius mòbils, com per exemple el ciberassetjament (bullying continu a les xarxes socials), accés a pàgines per a adults, trampes a les proves escrites, robatori de dades personals, viralització de continguts inadequats a les xarxes socials, generació d’àudios, fotos o vídeos compromesos, l’accés a la pròpia intimitat…

“Estar obert a les tecnologies del futur no significa necessàriament que n’haguem d’acceptar tots els usos”, Jean-Michel Blanquer, ministre d’Educació francès.

Joan Rodríguez i Serra és educador social