Hi som. Hi serem

El 28 de maig va ser un dia trist per a la gent de SOM VNG, i per a tothom que ens ha acompanyat d'una manera o una altra en aquest camí que es va inaugurar ja fa nou anys. Han estat molts els missatges i moltes les trucades per animar-nos, per compartir la perplexitat de moltes persones davant del fet que la nostra candidatura no serà al ple en els pròxims quatre anys. El nostre sentiment, i el de molta gent, és que és un resultat injust per la feina feta, i per no haver abandonat ni un segon els carrers. Han estat vuit anys de lluita constant, de picar pedra i acompanyar totes les reivindicacions dels moviments socials i del veïnat. Però això mai ha tractat de tenir raó o ser les més honrades, sinó de llegir el moment i l'oportunitat i saber-la aprofitar. Queda clar que no ho hem sabut fer. També sabem que en aquest "joc" no totes juguem amb les mateixes normes, només cal veure qui s'ha gastat quant en aquesta campanya. Traguem-ne alguna lliçó, doncs, que malgrat que moltes entenen la vida fora de les institucions com la mort, les que venim del carrer no en tenim cap por.

El primer que hem de reflexionar és que no era el nostre moment. Ho assumim. És una derrota sense pal·liatius, i no podem fer veure com si no hagués passat res. No ens serveix lamentar-nos, o negar la realitat dient-nos una vegada i una altra que no ens ho mereixíem. No vam saber fer una lectura correcta del moment, del tancament del cicle del 15M i de l’1 d’octubre, i de la onada conservadora i reaccionària que estem vivint. Una onada que deshumanitza les persones que ho passen pitjor, i que formenta la guerra del penúltim contra l’últim. Una onada que reaccionària contra l’ecologisme, i contra les mesures per fer front a la crisi climàtica. Una onada contra el feminisme, i contra les polítiques per avançar en drets. Una onada que, en part, ha capitalitzat el PSC al nostre país i a la nostra ciutat, amb una proposta d’ordre (salvant no masses diferències, el què ha fet el PP a la resta de l’Estat) i una campanya que ha polaritzat amb mesures necessàries (però molt malament executades, i encara pitjor comunicades). Pensàvem que era possible mantenir viu un projecte amb els elements que van portar a la fundació de Podemos, democràcia radical, assemblees obertes, independència d’aparells centrals i ferma convicció en la no professionalització de la política. Com a conseqüència de la deriva nacional de Podem i Comuns, per fer-ho havíem d’apostar per una candidatura exclusivament municipalista, que parlés dels problemes reals de la gent, amb un caràcter rupturista amb les formes de fer política tradicionals, i que presentés alternatives al model de ciutat i de societat imperant.

El resultat d’una candidatura com Transformem VNG -a qui felicitem i desitgem molts encerts en la seva aposta municipalista- ens diu que vam encertar en la hipòtesi, però evidentment SOM VNG no ha sabut ocupar aquest espai. De fet, ja havíem assumit que aquell Podemos de ruptura i transformació feia molts anys que no existia, i que aquesta referència més que ajudar-nos, ens enclaustrava en la disputa d’un espai que ja no té res a veure amb el que va aconseguir guanyar unes eleccions generals a Catalunya i, sobretot, que va representar una esperança de canvi sense precedents aconseguint mobilitzar gran part del desencant generat arrel de la crisi de 2008. Un espai cada vegada més petit, i que ha anat caminant cap al que va ser en el seu moment ICV: la crossa necessària per assegurar governs del PSC i del PSOE, una crossa que avui serveix per tapar totes les escletxes socials i nacionals que té el règim del 78. I finalment, així ha estat. Hem tingut a la contra unes direccions nacionals que, des del primer moment, han volgut acabar amb una expressió municipalista amb futur, que els posava davant del mirall, i que era un mal exemple per a tota la militància.

Ara el que ens toca no és fer només la millor lectura del moment. Qualsevol encerta la travessa els dimarts. El que ens toca és pensar i treballar el futur de SOM VNG, del que ha representat i representa. El projecte de SOM VNG, en el futur més immediat, passa per construir una oposició i una alternativa, des del carrer, al model sociovergent amb les seves diferents crosses. Una oposició clara i contundent a l’urbanisme desmesurat, als grans plans urbanístics que només faran encarir encara més l’habitatge i el cost de la vida. Una oposició al model de recollida de residus que entrega milions a multinacionals a canvi de serveis nefastos, i de la degradació de l’espai públic. Una oposició al model de privatitzacions i precarietat dels serveis públics. Una oposició a un model comercial que està fent desaparèixer el comerç local, i que està buidant de vida els barris. Una oposició a consolidar Vilanova com una ciutat turística, abandonant el seu teixit productiu a la seva sort. Encara no sabem com seran els pròxims quatre anys, però sí sabem el que han fet i com actuen PSC i ICV quan són al govern i tenen majoria absoluta. Partits de professionals de la política que a dia d’avui segueixen sense haver fet una línia d’autocrítica de la seva gestió prèvia a l’esclat de la “crisis del totxo”, ni assumit mitja responsabilitat.

Ara, el que ens toca, és construir des del carrer una alternativa social, cultural i política. Impulsar l’organització popular. Ens toca pensar i iniciar nous projectes que donin més instruments a la organització popular, que impulsin un teixit que doni suport a totes les persones que estan patint la inflació i les múltiples crisis. Iniciatives que donin una resposta  a tota la gent que està sent abandonada a la seva sort per les institucions. Construir una alternativa no és una qüestió retòrica, no és un discurs, és un pla de treball que ens marquem per la pròxima dècada. Un pla que tindrà diferents expressions, i que servirà no només per aglutinar tot allò que ja existeix i es mou, sinó per donar vida a noves realitats. Un pla que sabem de sobres que no podem complir soles i ni per un moment el plantegem en aquesta direcció, així com hem compartit infinitat de lluites amb companys i companyes d’altres espais, seguirem treballant per enfortir les aliances construïdes des de baix. Un pla que té com a objectiu inicial la defensa dels drets de la majoria social, i com a objectiu final la transformació de la societat i de la ciutat. Un pla que no parteix d’idees abstractes, sinó de necessitats concretes,  i que vol ser un mur de contenció de l’avenç del feixisme en els barris obrers i populars. Un projecte que té una premissa i una orientació molt clara: sols el poble salva el poble.