Avui parlem de l’autoestima...

És interessant la definició que fa l'OMS (Organització Mundial de la Salut) del terme salut, "l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties".

L'autoestima és un sentiment subjectiu de la nostra persona, una gran part de les persones sanes, tenen una autoestima saludable i positiva. Per contra qui té una autoestima deficient esdevé pessimista sobre si mateixa i el que té una autoestima massa elevada serà un narcisista.

Podem afirmar doncs que l’autoestima és el concepte que cada persona, infant, adolescent i adult té de si mateixa. Si cerquem una mica trobem que el terme autoestima trobarem que prové del llatí aestimare que significa estimar. L’autoestima esdevé l’estima personal a la persona que valora la realitat, els actes i el que li succeeix en el seu ser.

Si fem una reflexió personal hem de tenir l’habilitat d’autovalorar-nos, de saber que cal que aquesta, si s’ajusta a la realitat, ens ajudarà a guanyar una harmonia psíquica i d’equilibri entre les idees, els defectes, els límits i tot allò positiu i negatiu.

És durant la infància que desenvolupem l’autoestima, seran les nostres experiències i les idees que ens hem anat formant que es va consolidant a l’adolescència. En el cas que la formació no hagi estat la correcta, tenim la capacitat d’educar-la i treballar-la.

Esdevé també la base de la nostra salut psicològica, com sentim, com pensem i actuem vindrà determinat per com ens valorarem a nosaltres mateixos. I és que tenir una autoestima correcta ens ajuda a interactuar amb els altres d’una manera sana. També ens fa menys vulnerables als canvis emocionals que anem patint en el nostre esdevenir. Una autoestima sana ens fa reduir les probabilitats de poder patir depressió o ansietat i altres trastorns psicològics.

Cal ésser conscients de les nostres fortaleses, dels èxits que hem aconseguit al llarg de la nostra vida. Cal ser conscient de les nostres característiques personals positives com tenir iniciativa, constància o creativitat, esdevenint en d’altres les nostres fortaleses.

Cal treballar en el foment de l’autocura, aquelles coses que fem al llarg del dia, les que ens enriqueixen i ens aportem quelcom de positiu.

Cal treballar l’empatia vers nosaltres mateixos, evitant tot allò que ens embruta i que ens fa negar els nostres actes en positiu. L’autoestima depèn de l’acceptació personal, de com ets, com et comportes, les teves qualitats i els teus defectes i/o del que tens, del que saps o del que ets.

És necessària l’autoestima pel ple desenvolupament dels infants i adolescents, i ho és principalment per gaudir d’una vida plena, cal doncs que els professionals, mestres, professors/es i els progenitors hi treballin en el mateix objectiu. Els centres educatius han de plantejar entre els seus objectius incorporar plans d’estudis per ajudar a millorar els sentiments dels infants i adolescents.

El nivell d'autoestima té una relació directa en la "qualitat de vida" de les persones i en relació a aquesta podrà millorar les seves capacitats personals i socials. L'autoestima és fonamental per a un bon equilibri psíquic. Per evitar la infravaloració, el sentiments de pertinença i sobretot els recursos per afrontar el nostre dia a dia són factors directament relacionats amb l’autoestima.

És molt important la valoració que fem de la imatge que tenim de nosaltres, el nostre autoconcepte és molt necessari pels processos interns que formen part de la nostra pròpia història i dels externs per saber com ens hem de relacionar amb els altres. 

Alguns professionals experts en aquest concepte apunten que parlar d'autoestima és parlar d'intel·ligència emocional, cal tenir l'habilitat d'entendre les nostres emocions.

Els educadors i educadores socials observem que hi ha èpoques en les que infants i adolescents es veuen capacitats per fer més coses. A voltes sobretot, en ocasions quan les coses no van bé i l'autoestima baixa i de retruc la gestió de tot el que és emocional.

Hem trobat alguns consells per treballar l'autoestima llegint els treballs d’alguns experts, afirmem que cal atrevir-se amb alguna cosa que no sigui fàcil, cal sortir de la zona de confort. Cal recollir i anotar els objectius que es plantegen, des del més senzill al més complex.

S’han de reconèixer els mèrits dels infants i joves i sobretot aprendre a felicitar-los.

En el foment d’una vida sana s’ha de fer exercici, descansar i practicar les seves aficions per gaudir i promoure una bona salut mental.

Un dels consells més reeixits és aprendre a gestionar l'estrès per recuperar el control de la nostra vida. Hem de posar-nos límits tant a nosaltres, com als altres de manera assertiva per poder gestionar els conflictes i fer-nos sentir millor.

És sabut que, per regular el sistema nerviós, ens cal respirar i riure, mantenint sempre el sentit de l'humor, molt necessari per poder vèncer amb optimisme els atzucacs amb els que anem topant.

Cal ser amable, aquesta acció ens augmenta l'autoestima i alhora generem bones sinergies.

Cal acceptar i entendre els infants i adolescents, el fill o filla tal com són, amb els seus defectes i les seves virtuts, amb les seves capacitats i limitacions.

Cal aplicar límits, establint unes normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat de cada infant i adolescent. No és bo que les coses s’aconsegueixen ràpidament, l’esforç és un factor determinant.

Cal donar oportunitats i sempre generar confiances, tenint sempre unes expectatives clares i realistes, no cal fer volar coloms... Sempre cal emprar un tracte respectuós i fer un acompanyament on prioritzem el diàleg, respectant els sentiments dels altres. Aplicar l’escolta activa i l’interès per les preocupacions dels altres. Oferir mostres de satisfacció, cal valorar l’esforç i reforçar allò que és positiu.

Cal fomentar l’autonomia dels infants i adolescents, evitant la sobreprotecció. Cal tenir en consideració que ens copien conscientment i inconscientment, actuem com un model. No podem parlar amb ells com iguals, els adults no ho som i necessiten de la nostra autoritat. Sempre és important poder passar temps fent activitats plegats i compartint experiències amb els altres.

“Vaig trobar en la meva pròpia recerca que la major raó per la qual les persones no són autocompassives és que tenen por de convertir-se en autoindulgents. Creuen que l'autocrítica és el que els manté en línia. Moltes persones pensen així perquè la nostra cultura diu que ser dur amb un mateix és la manera correcta de ser“ Kristen Neff, és professora adjunta de Desenvolupament i Cultura Humana de la Universitat de Texas a Austin i una pionera en el camp de la investigació sobre l'autocompassió.

Joan Rodríguez i Serra és educador social