Avui parlem de mainstream...

Darrerament sentim, llegim arreu un mot que cada vegada va essent usat, mainstream, aquest és un terme que no forma part del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalanas (IEC) ni del de la Real Academia Española (RAE), encara que sol fer-se servir en la nostra llengua. La paraula que es pot traduir com a “corrent principal”, “corrent majoritari” o “tendència predominant” és un anglicisme.

Hi ha qui afirma que nedar a contracorrent és estar a favor de les causes perdudes, però el fet més important és que coneixem persones que admirem per la seva coherència en la vida que porten, entre el que diuen i fan.

L'aprenentatge rau en el cervell de les persones, disposa de dos hemisferis. Aquest fet té rellevància per les diferències entre ambdós. L'hemisferi dret és el responsable de la imaginació, els colors, l'emotivitat i la imaginació. L'esquerre és el responsable del pensament lògic, el verbal, el numèric, l'analític i el seqüencial.

Serà arran de les nostres vivències, experiències, estudi, al llarg de la vida, que aprenem. Malgrat naixem amb una certa tendència de pensament, amb un dels hemisferis predominant o bé els dos, encara que és cert que mitjançant l'aprenentatge podem usar un hemisferi o un altre.

Per aquest motiu hem de tenir en consideració com construïm els nostres pensaments per conèixer-nos i saber com millorar el nostre procés d'aprenentatge.

I és que el significat de mainstream o tendència majoritària varia segons el context, observem que la majoria sol usar el principal o dominant. Aquest és un concepte que es pot emprar per referir-se a les idees, les preferències o els comportaments que predominen en un determinat període de la societat.

Ara bé, segons els experts i des d'un punt de vista sociològic, són aquestes tendències en el camp de les idees, preferències, gustos, moda, consum, comportaments col·lectius o individuals les que es defineixen com a mainstream. Aquestes són seguides per la majoria de les persones i constitueixen una “tendència”, tenint en consideració que tot el que és corrent s'oposa a les cultures minoritàries.

Si entenem mainstream, com a «corrent principal», o com la fórmula més popular, convencional o de la moda dominant, la veiem en relació a un tema concret, forma cultural (com ara la música o el cinema) o pensament.

Igualment hem d’afirmar que es relaciona, d’una manera molt generalitzada, amb els mitjans de comunicació i aquí és on diferenciem els de major o menor audiència.

Per tant hem de dir que el terme mainstream, per definició, s’oposa al que és alternatiu, o underground, allò que està a banda dels circuits comercials. L’excusa pot ser una pèrdua d’essència, d’autenticitat o de radicalitat. I és en aquest punt que alguns tertulians apunten certes connotacions negatives i ho relacionen directament al que és majoritari. Afirmen que arrossega a simplificar i banalitzar tot i  relacionen el mot a un corrent ideològic relacionat amb el capitalisme.

Reuters Institute, apunta que en relació al consum de notícies entre els joves, trobem que els mitjans no donen prou espai a les temàtiques socials i humanes que preocupen els nous públics.

I és que els joves consumeixen notícies sobretot des dels mòbils, de forma molt personalitzada a través de les seves xarxes socials o de recomanacions intel·ligents. Segueixen informació sobre estils de vida, formes de vestir i ús de xarxes socials. En aquest sentit educadors i educadores socials que treballen habitualment amb joves destaquen que hi ha mostres que permeten afirmar que entre els joves la tendència és fugir d’allò que és comercial, comú, que agrada a tothom, en una paraula del mainstream.

Hi ha també forces notícies que parlen de l’accés del porno entre els més joves, personalment comparteixo la idea que l’accés al porno anomenat mainstream, suposa un repte molt important a nivell educatiu. Cal abordar aquest tema amb el cap ben fred i a molts nivells de de l’àmbit educatiu formal, a les escoles i instituts, però també des de l’àmbit familiar. Molts professionals estem d’acord que abans hi ha d’haver una responsabilitat de les administracions i els governs, cal aplicar polítiques educatives que tendeixin a revertir aquesta situació.

“L’objectiu principal de l’educació a les escoles hauria de ser la creació d’homes i dones que són capaços de fer coses noves, no simplement repetir el que altres generacions han fet; homes i dones que són creatius, inventius i descobridors, que poden ser crítics, verificar i no acceptar, tot el que se’ls ofereix, “ Jean William Fritz Piaget (1896-1980), fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís estudiós de l'epistemologia genètica i conegut per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Joan Rodríguez i Serra és educador social