...les imatges sedueixen els ulls, les paraules l’ànima

Un amor a càmera lenta, amb Il·lustracions d’Adelaida Murillo, publicat a l’Editorial Aledis, és el darrer llibre de Teresa Costa Gramunt, on ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, i de mica en mica ens fa avançar vers la llum d’una vita nuova.

El llibre s’estructura en tres parts i cadascuna consta de sis capítols. I el darrer és una mena d’epíleg, on sentim la veu de l’autora. Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre. Amb un disseny minimalista,  i un joc cromàtic elegant, omplen el llibre d’una bellesa encisadora.

El tema de la gelosia va travessant el llibre, juntament amb interessants reflexions filosòfiques, que omplen de saviesa el llibre. En la primera part explica la història d’Elena, la vida amb la parella, el Jacint, i la relació que aquest va tenir amb Malena, i més breument amb la seva primera parella Guiomar, i tot això amarat de la gelosia d’Elena, especialment per Malena. A la segona part Elena crea una relació epistolar imaginària amb Marina Tsvietàieva, que esdevé una mena de guarició a través de la literatura i en la tercera, a través de paisatges del Garraf es refà l’ànima de la protagonista. Li ha calgut recordar per superar la por, entre d’altres coses.

Els noms que ha escollit l’autora són un punt fort del llibre, perquè Guiomar, és un dona de la mitologia asturiana, però també el nom que Machado donava a la seva amant en els poemes. Jacint, segons la mitologia grega, el nom de la flor neix de les gotes de la sang... per tant del patiment. Malena, del món bíblic Magdalena (magnífica), que tots sabem que se’ns presenta com una dona perduda i que troba la pau en Crist, per no entrar en els Evangelis Apòcrifs, on és la seva esposa, i la bella Elena que s’enamora de Paris... Fixeu-vos que tots els noms tiben del fil de l’amor en cultures diferents. Res gratuït en la història. La dona àngel i la dona diable l’ajuden a teixir el relat simbòlic.

El tema central s’acompanya de reflexions que intenten fer un cert viatge, diguem-ne literari, passant pel mon clàssic, l’amor cortès, Shakespeare... que servirà per desenvolupar altres temes: la passió, la sexualitat, l’ofuscació, el patiment, la inseguretat, les nits en blanc, i la por a la pèrdua d’allò que Elena considera seu. No es pot sostreure el que no pertany.

A la segona part el fil narratiu es trenca per fer avançar l’acció a través del gènere epistolar, com s’ha dit. La protagonista troba consol en una relació d’amistat i subratllo el valor que dóna a l’amistat amb M. Tsvietàieva.  A poc a poc el despullament de l’ànima de la protagonista flueix i s’asserena.

Es clou el relat i de mica en mica arriba l’assossec. El paisatge del Garraf es fa proper i la casa que ha estat sempre present i el jardí vora el mar, es posen el servei de l’anima capgirada i la realitat polièdrica, que la ment ha imaginat, es va esvaint. I l’amor recupera l’alteritat, la serenor, la llibertat.

L’obra s’acompanya també de referències artístiques (Van Gogh, en la pintura,  Bergman, en el cinema) i l’estil narratiu s’omple de belles imatges poètiques, tot i que diu que:... les imatges sedueixen els ulls, les paraules l’ànima... la bella prosa ens porta en mig d’un món d’imatges clàssiques, que evoquen una natura noucentista, vers una vida nova que dels obstacles n’ha fet una expiació i un creixement personal.

Anna Ruiz Mestres. Professora de Literatura i Crítica Literària