Parlem del 30´de TV3 “La gran distracció”, sobre l’abús de les pantalles...

Quan parlem d’una addicció a les pantalles ho hem de fer tenint en consideració els videojocs, el telèfon mòbil o internet, per tant hem de parlar també dels jocs en línia i de les xarxes socials.

Divers investigacions han definit l’addicció a les pantalles com d’un trastorn de tipus comportamental, on es va trenant una dependència vers una certa activitat. I és que aquesta addicció  inclou els  videojocs, el telèfon mòbil i Internet, i és a l'adolescència on trobem les més freqüents que estan relacionades amb els jocs en línia.

Segons l’ OMS, l'Organització Mundial de la Salut la defineix com a trastorn mental, l'abús de les pantalles redueix el coeficient intel·lectual d'infants i adolescents

"La gran distracció" planteja el temps fora de control que els adolescents dediquen al mòbil i a les pantalles recreatives. Denuncia unes estadístiques molt preocupats, més d'un 31% es connecten més de cinc hores al dia, i el cap de setmana, dos de cada deu nois i noies ho fan durant tot el dia.

I és que aquesta addicció planteja una preocupant realitat que afecta al desenvolupament psicològic i emocional infantil per aquest ús no controlat de dispositius electrònics. Cal doncs que els pares/mares i educadors/es treballem en l’accés als dispositius dels infants i adolescents.

Quan parlem de les TIC ens referim a un conjunt d’elements, eines i tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de la informació mitjançant dispositius electrònics, però també ho fem en relació als mòbils, als videojocs i ordinadors i a la premsa digital.

Quan ho fem de pantalles solament ens referim als aparells que tenen com a única funció entretenir i facilitar la comunicació d’una manera més visual, com els telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors i dels televisors...

Les TIC, cada cop més sofisticades, proporcionen plaer immediat i no cal acceptar les conseqüències dels nostres actes, cal saber observar quan hi ha un ús responsable i un ús abusiu, aquest genera addicció. Les conseqüències són ansietat, insomni, mal de cap, problemes de visió, irritabilitat, sobrepès, manca de concentració i disminució del rendiment escolar. Un ús generalitzat i intensiu de les noves tecnologies en infants i adolescents provoquen dependència o una addicció conductual o comportamental.

Si un jove deixa de relacionar-se, està apàtic podem preocupar-nos, les relacions amb els iguals són molt més importants, també hem d’observar un baix rendiment en els estudis.

Els educadors i educadores socials hem constatat un ús excessiu de telèfon mòbils en els centres escolars i en els instituts, de retruc distracció, conflictes entre d’altres com el baix rendiment escolar i l’augment dels casos d'assetjament. Penseu que les noves tecnologies han influenciat d’una manera exagerada en les nostres vides i en les d’infants i adolescents. És molt important que ensenyem als infants i adolescents a gestionar l’ús que fan de les pantalles perquè ells mateixos siguin capaços de regular-ho.

Prohibir-ne l’ús no és la solució, cal educar als infants i adolescents perquè aprenguin a fer-ne un ús adequat.

Els professionals de la salut han descobert  efectes perjudicials de l’ús de les pantalles en infants i adolescents. Les TIC són part de la vida dels adolescents, en tant que són eines útils pels estudis, la sociabilització i l'entreteniment.

També hem de tenir en consideració l'exposició a la llum blava, que és un component natural i necessari de la llum que també està present a la llum del sol, dels mòbils o tauletes. Aquesta llum afecta directament sobre la producció de melatonina que és l'hormona del son. Penseu que l'activitat en línia dificulta un clima adequat previ a l'inici del son, no ajuden l’accés a les xarxes socials afegint al nostre cervell més informació i sobretot l’accés a les pàgines web no recomanades.

Per tant, els educadores i educadores socials recomanem dedicar temps a fer un bon diagnòstic. Cal tenir present que l’addicció pot estar relacionada a d’altres patologies, als  trastorns d’ansietat, la depressió, fins i tot el TDAH.

Caldrà doncs cercar  professionals que apliquin una teràpia efectiva sempre de la mà del treball per part dels familiars que són el suport més proper a qui pateix aquesta addicció. S’ha de fer una treball amb l’objectiu d’eliminar totes aquelles conductes que esdevinguin un  exemple negatiu pels infants i joves. Una bona metodologia és plantejar-se no usar els dispositius electrònics a la taula, cal que al menjar sigui un bon moment per evitar-ne l’ús per a tota la família, creant així espais lliures de la xarxa.

Els educadors i educadores socials defensem una participació i la relació de les famílies en els centres educatius, cal treballar l’aprenentatge i recolzar sempre les actuacions de l’escola i els seus resultats, malgrat ens suposi portar la contrària al desig dels infants i joves...

Cal també promocionar el joc a l’aire lliure que esdevé quelcom molt important per al desenvolupament físic i intel·lectual, cal que els infants despleguin tota la seva creativitat, i imaginació amb el joc lliure i espontani per guanyar un temps de qualitat a casa .

Pensar que la relació de la tecnologia, el consum audiovisual, i l'ús de pantalles en general en infants i joves provoca preocupació a les famílies, cal doncs treballar els límits horaris, abordar el conflictes d'ús i sobretot vetar, si cal, l’accés a determinades pàgines nocives.

Molts creiem que l’ús de dispositius digitals no pot substituir cap mena d’atenció, ni cap distracció justifica els objectius que ens plantejament com a educadors i educadores.

“Hi ha un ésser humà darrere de cada tweet, bloc i correu electrònic. Recorda'l”,  Chris Brogan és periodista, expert en la consultoria, tant de negocis com de màrqueting, i és, alhora, un gran orador nord-americà sobre màrqueting en xarxes socials. A més, és autor de famosos llibres com “La fórmula de l'èxit”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social