Rafael Jorba: "A les visites guiades que faig cada vegada hi ha més nouvinguts a Vilanova"

El Rafael Jorba, que fa més de vint anys que organitza visites guiades per Vilanova, ha descobert una cosa curiosa. "La gent de Vilanova ve a les passejades que jo faig. Però, els últims cinc anys, ve molta més gent de fora. Són persones que han vingut a viure a la ciutat i estan interessades a conèixer-la. Per això venen a les passejades on explico la vila i la seva història".

"Jo mai no repeteixo una ruta. Les faig totes diferents. Igual que mai no porto cap paper. Tot m'ho aprenc abans de memòria".

A part dels recorreguts que poden semblar més obvis, com explicar la Geltrú, els barris antics de Vilanova o la platja, també se n'inventa, alguns de molt originals. "Vaig fer tres rutes de xiprers. A dins de Vilanova, i també als voltants, n'hi havia molts de xiprers. Però n'hem perdut bastants, com el xiprer monumental de la rectoria de Sant Antoni Abat, que el van tallar perquè va agafar una malaltia. També ha desaparegut el de la masia Can Rosich, al carrer de l'Ametller, que va venir una tamborinada i el va tombar. Era preciós".

N'ha fet una explicant el torrent de la pastera, des del damunt. En va fer un parell, acompanyat pel matemàtic Joan Gómez, sobre les matemàtiques a la ciutat. En aquesta van parlar de curiositats com la fórmula matemàtica utilitzada per crear la sanefa del mosaic de la plaça de la Vila.

Aquest diumenge últim ha guiat una passejada pels espais dels pintors locals.

Resulta curiós com li va venir aquesta afecció, a la que es dedica plenament, de manera totalment voluntària i sense retribució.

"Jo era fuster. Després vaig fer embalatges. Però en fer 63 anys, vaig decidir jubilar-me, perquè estava cansat de treballar. Portava la filla a les Tereses i era de l'AMPA. L'escola va organitzar una excursió a Tortosa i allà un company em va proposar que féssim una excursió amb les nenes pels voltants de Vilanova. Jo sabia tot el que havia escoltat del meu pare, que treballava al Sindicat dels Pagesos, i dels meus oncles materns, que havien estat masovers a la masia de Mas Ricart. Coneixia totes les masies i els camins, però mai no m'havia preocupat d'agafar els llibres del Casimir Martí, del Virella i Bloda, del pare Garí, etc. Tot el que sabia era oral. Vaig començar a fer sortides amb els de l'AMPA, amb les nenes i els seus familiars. Érem quaranta o cinquanta persones a cada excursió".

Després li van plantejar fer-ne una per Convergència. "En vaig començar a fer per l'Associació de Veïns del Centrevila i amb ells n'he fet pràcticament una cada any. També al barri de les Casernes, acompanyat per l'Octavi Lorente. Per Compex, el Casal Municipal de la Gent Gran... I vinga i vinga i vinga. Es va convertir en un no parar. Tot això, anant estudiant els historiadors locals".

El Rafel recorda que abans era molt tímid i poc parlador. "Anava als llocs i em quedava callat, escoltant i sense dir res". Però a mesura que va anar guiant visites pels carrers vilanovins i els seus voltants va començar a deixar-se anar.

Ara parla molt i no deixa de pensar quina nova passejada pot posar en marxa.