Una festa major amb un toc tristot

La festa major va començar amb una gran presentació a càrrec de diferents anyades d’administradors, músics i altres persones que es van sumar a la proposta, creant un espectacle diferent per veure una mica com es veia tot des de dins l’organització. Un text molt treballat amb un molt bona recreació per part de músics i actors que ho van fer realitat. Alguns ho han qualificat com el millor pregó que mai s’ha fet. Està molt bé, però ara la idea ja s’ha realitzat amb excel·lent resultats. L’any que ve a veure que fem. El concert d’aquella nit al Botafoc, impecable amb cues de més de mitja hora per treure el tiquet de la beguda, sort que enguany a l’aplicació hi havia la possibilitat de baixar-se els codis pels gots i beguda, però amb tanta gent a vegades hi havia problemes de connexió, però això va treure pressió a la caseta de la venda.

Els concerts molt bé, els grans triomfadors van ser els Tarraco Surfers amb les seves versions de grups de tot tipus. Al dia següent aquesta cercavila que no acaba amb un burro fruit del treball de recerca del Nil i un àliga nova daurada amb les ales recollides que venia a substituir a la que ja teníem, però ningú ha dit ni ase ni bèstia de la pobra àliga del Vendrell que ha desaparegut per art de màgia. Ara tenim la petita i una nova que no té res a veure amb la que hi havia. Misteris del cel. Per altra banda, ha sorgit un altre grup de cultura popular anomenat els Muntanyesos que també van desfilar. Total que entre els Diables que potser es van allargar una mica i la cercavila començaven els castells una hora més tard del previst amb la mala sort que el primer 3 de 8 que carreguen fa llenya amb un desena de contusionats de diferent nivell. Esperem que aviat estiguin tots recuperats. Aquesta caiguda va marcar el tarannà de la festa major perquè va ser un cop fort per moltes persones i es va haver de suspendre la diada i posa els Nens en una situació compromesa segons quins castells vulguin assolir.

Això de la cercavila sigui tan llarga ja fa massa anys que dura i s’haurien de fer els castells per la tarda a les 19 hores i tot aniria millor que no pas a les 15 hores amb la panxa buida allí amb una solana monumental en una plaça sense ombres. Sinó repartir la cercavila en dos dies, però aquesta fórmula actual no va ni en rodes. Per fer un castell de focs de 8 minuts i una encesa del campanar de 15 potser que fem una encesa del campanar de 25 minuts i queda la gent satisfeta d’una cosa i no a mitges de tot plegat. El protocol que digui el que vulgui sinó ho arreglem una mica, al final semblarà una rua d’un safari d’animals, això sí, protegits pel totpoderós i ara “opptimista” lobby “missero” del poble. 

Enguany hem obert un altre espai per festes com és l’Avinguda Sant Vicenç, una mica millor que la Rambla Cañas que és un lloc totalment desemparat enmig del no res. Hi havia molt de caliu en els espectacles que es portaven a terme. La gent hi prenia part. Hi havia ganes de festa i sortir al carrer.

Un dels actes més esperats, com no podia ser d’altra manera va ser el Ball de Malcasats que va omplir de gent la plaça Vella del Vendrell mentre repassava l’actualitat d’aquí i d’allà amb el seu llenguatge que li és característic.

En els Versots dels diables i els Malcasats ha entrat en força la Mariona, la regidora més jove del consistori que està en aquest món de la cultura popular des de fa anys i ara porta la corresponent regidoria. Per altra banda, tampoc han faltat al·lusions al Llasat i al paper de l’oposició i del govern municipal que segueixen la tònica de l’altra legislatura. Moltes felicitats als administradors i companys per fer-nos gaudir d’una gran festa major, una  de les millors que recordo. Sort als nous que han de suar per superar el nivell.