Avui parlem del criteri propi...

Comença quan s’és un infant i finalitza quan s’és jove, no sense patir grans canvis i transformacions que poden ser físiques, psicològiques, emocionals i socials. És en aquesta època quan necessita  l’acompanyament dels adults (pare, mare, tutor o tutora), cal doncs, estar atents i romandre a prop guardant les distancies, és un moment en el que caldrà respectar el desig de llibertat i d’independència del fill o filla, fet que no ha de suposar un enfrontament constant amb ells i elles.

Per tant podem afirmar que l’adolescència necessita d’uns progenitors, pares i mares segurs i pacients per afrontar aquest període evolutiu complex en la vida del seu fill o filla.

Cal doncs que la persona pensi per si mateixa, aportant sempre arguments que s’hagin experimentat en primera persona o adquirits en la recerca d’informació contrastada.

L’escola ha de preparar als seus alumnes per a ser crítics, per poder afrontar els problemes de la vida quotidiana de manera lliure, adquirint sempre un criteri propi per prendre decisions. Ens cal tenir criteri per ajudar-nos en la presa de decisions, per escollir encertadament i sobretot per triar les relacions socials en el sentit més positiu i ampli de la paraula.

Els educadors i educadores socials creiem que cal tenir en consideració els límits personals i els entrebancs per gaudir d’aquest criteri. Cal educar als infants i joves per saber en qui confiar o a qui demanar o no consell.

Els i les adolescents es van formant una idea més clara d’ells i elles, necessiten identificar-se amb el grup d'edat, cercar la valoració i el reconeixement del grup d'amics i amigues. Per contra, els vincles amb els progenitors es van perdent, amb la intenció d’abandonar la infància, com un  factor de coneixement i de maduresa.

L’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta, sentim que deixem de ser infants, els adolescents van prenent una major independència i seguretat en ells mateixos. És una etapa amb importants canvis fisiològics i endocrins que influeixen en la personalitat i en les relacions, uns canvis molt ràpids que afecten als i les adolescents i també als seus progenitors. El propi cos esdevé un motiu de conflicte i la cura de la pròpia imatge externa va agafant protagonisme, la lluita per agradar i per agradar-nos esdevé un handicap important.

Apareix una rebel·lia que mostren els i les adolescents, molts conflictes amb els progenitors convertint l’autoritat en un enemic a vèncer. Cal veure-ho com un pas necessari pel seu desenvolupament i reforçar certs comportaments oferint sempre informació o els mitjans per aconseguir-la. Els i les adolescents han de reforçar el seu criteri i nosaltres hem d’ajudar-los a guanyar seguretat, sempre amb el domini de la informació.

Cal tenir present l’autoestima, la imatge que tenim de nosaltres mateixos, sempre hem de potenciar els esdeveniments positius que els ajudaran a reforçar l’autoestima positiva, però també hem d’estar alerta en els fracassos, que activaran la negativa.

I és que l’autoestima dels adolescents pot tenir una vessant positiva o negativa segons les respostes que veuen dels seus pares, dels docents o de les amitats. Hem d’evitar els comentaris destructius, donat força al valor, la responsabilitat i la independència.

La rebel·lia que mostren els adolescents no s’ha de veure com un problema, l’hem de positivitzar malgrat ens costi, és un fet que no ens allunya d’ells o d’elles, s’ha d’entendre com un pas necessari.

Si parlem del o de la preadolescent, dels 8 als 10 anys, observem com comença a tenir un criteri propi, cerca desesperadament sentir-se integrat al grup d'amics i amigues. Cal doncs, que els adults seguim marcant límits.

L'OMS parla d'adolescència entre els 10 i 19 anys i cada vegada més el pas de la infància a l'adolescència s'avança més influenciada per la societat de consum, les noves tecnologies i els patrons de conducta que marquen les sèries televisives i el cinema.

Els canvis que succeeixen al cervell durant els anys de l'adolescència, afecten principalment a l'escorça prefrontal, estructura fonamental en molts processos cognitius i que experimenta un important desenvolupament a partir de la pubertat que no culmina fins als 21anys. Si observem, veurem que per tenir un criteri propi presenten la necessitat de fer valer les seves opinions per sobre de la dels adults.

El còrtex prefrontal es desenvolupa d’una manera lenta, arribant a la tercera dècada de la vida. És el cervell executiu que madura més lentament que l’emocional i ens permet avaluar, fer projectes, planificar, prendre decisions i donar ordres.

Els límits els ajuden a prendre consciencia i a reconèixer els seus pensaments i sentiments, també perfila l’empatia que tindran sobre les altres persones i ajuda d’una manera important al desenvolupament cognitiu i emocional, a la mentalització i a l’adquisició de la identitat, en definitiva a gaudir d’un criteri propi.

Ens cal doncs com adults, realitzar un acompanyament, ajudar a créixer i sobretot a evitar els trastorns de personalitat dels fills. No podem pretendre que els nostres infants i joves esdevinguin fruit de la nostra frustració en camps com el professional, cultural o esportiu. Cada persona ha d’emprendre el seu camí i per arribar-hi ha de poder gaudir de tots els recursos possibles. Aquest únicament es guanya amb una bon aprenentatge.

“Lliçons per a un millor cos” per Charles Atlas, de patir bullying a convertir-se en l´home “amb el millor físic del món”:

- Lliureu-vos de qualsevol tendència a les influències desagradables i mantingueu la ment ben ocupada amb pensaments de salut i força. Des d'ara, ha de resoldre controlar els seus impulsos, reforçar els bons i rebutjar absolutament aquests que són perjudicials.

- L'èxit més autèntic no és cap altre que el desenvolupament d'un mateix.

- No escolteu xerrades ximples, mantingueu el vostre propi criteri, estar atent a consells i a crítica constructiva.

- Per ser exitós vostè ha de ser persistent, i el primer secret de la perseverança és un bon inici.

- Poseu energia i urpa, vigor, empenta i vida en cada moviment! Doni-li vida als seus exercicis! No els porteu mai a terme sense entusiasme. Eviteu una actitud mandrosa.

- Tots els mals hàbits poden ser destruïts per la persona que realment decideix conquerir-los.

- Res no demostra a un home legítim més que la manera com es para. Si el seu pit està enfonsat i el seu estómac sobresortint, no pot destacar com un home amb personalitat. No es poden aconseguir resultats sense cap esforç.

Joan Rodríguez i Serra és educador social