Les úniques declaracions que va fer Gaudí les publicà en exclusiva una revista de Vilanova

El 9 d'agost de 1917, Guillem Forteza, un mallorquí a qui faltaven pocs mesos per acabar la carrera d'arquitectura, va aconseguir unes declaracions d'Antoni Gaudí. La xerrada girava al voltant de la figura d'Enric Prat de la Riba, que havia mort vuit dies abans, i sobre la situació política de Catalunya.

Esquivant la censura militar

És curiós com aquesta excepcional conversa, considerada l'única entrevista que el famós arquitecte va concedir, acabà sortint publicada en exclusiva a la revista vilanovina anomenada 'Vila-Nova". En principi, Forteza havia previst que aparegués en un número especial que el periòdic 'Ofrena', de Barcelona, anava a dedicar a la memòria de Prat, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, recentment traspassat. Però l'autoritat militar va prohibir aquesta publicació. Llavors, "un amic de 'Vila-Nova'", segons explica el mateix mitjà, va obtenir l'autorització de Forteza per a difondre-la des de la nostra vila, evitant, d'aquesta manera, la censura. Possiblement, la persona que va aconseguir aquesta autorització va ser l’arquitecte Josep F. Ràfols, amic al mateix temps de Forteza i de la gent de ‘Vila-Nova’, que en aquell moment treballava com ajudant de Gaudí a la Sagrada Família.

Titulat 'Parlant amb en Gaudi d'En Prat de la Riba i l'actual moment de Catalunya', l'article comença amb una afirmació de l'arquitecte sobre el personatge: "Vet aquí un català que ha cremat ràpidament la seva vida en holocaust a Catalunya". Afegeix que Prat "ha conegut que era hora de demostrar que Catalunya és apte per a governar-se", menyspreant la glòria que li hauria reportat dedicar-se a la carrera jurídica.

Valorant el treball del primer president de la Mancomunitat, l'arquitecte de la Sagrada Família diu que "ha demostrat que Catalunya sabia governar-se dins la més estricta migradesa de medis de govern (...) amb perennes inconvenients, destorbs, pressions de l'Estat central".

Els ciclops

Gaudí continua amb una dura crítica contra "els castellans". Assegura que aquests "són respecte dels catalans allò que els 'ciclops' eren respecte als grecs. Els 'ciclops' -com ho diu la mateixa paraula- no tenien més que un sol ull. Així els castellans: es fan càrrec de l'existència de les coses, però no n'endevinen la justa situació. No veuen la clara imatge, sinó un fantasma de la imatge".

L’insigne arquitecte afegeix que "davant del problema de Catalunya, per exemple, ja en coneixen l'existència, ja el veuen, el que no veuen és la necessitat de resoldre'l. Ells ja inquireixen la veritat, però no exerceixen la justícia. Perquè la justícia és donar al Cèsar allò que és del Cèsar. No basta dir: 'això és del Cèsar', sinó que és precís doblegar la voluntat en què 'això' estigui en mans del Cèsar".

I acaba la diatriba afegint que "tenir 'administració', per ells, és tenir 'la llave de la despensa' i repartir, com els convingui, allò que en realitat no els pertany".

El text complet de 'Parlant amb en Gaudí d'En Prat de la Riba i l'actual moment de Catalunya', a la revista 'Vila-Nova' del 15 de desembre de 1919, dipositada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, es pot consultar en línia aquí.