Després de l’explosió electoral ve la fumera

El gran resultats electoral del Psoe al Vendrell va deixar a propis i estranys garratibats. Ni els més optimistes apuntaven tan amunt, però el poble va dir la seva i aquest és el seu veredicte sigui o no més encertat, però és que ha de ser acceptat per principis democràtics.

Una posició que va fer massa tarda a la carrera electoral, alguns personatges que l’inconscient de la gent ja feia dies que tenia jubilat i els partits emergents que són fruit del que passa al voltant van donar el que van donar, però com era d’esperar els clàssics van tornar a unir les seves forces per no deixar el pastís del poder en mans d’aquestes tribus que van sorgint com a bolets aquí i allà.

Evidentment un cop el pacte firmat pels segons de la llista, no sigui que al final la gent es creguin les similituds que hi ha entre les dues formacions presumptament antagòniques del panorama polític espanyol derivades en l’àmbit local.

Format el nou govern, la xemeneia informativa que va treure tanta merda durant els darrers sis mesos va a tornar a engegar per seguir deixant anat material tòxic fins a la propera cita electoral que encara ens tocarà esperar uns quants anys.

Evidentment no cal fer un gran estudi dels principals problemes de la població per saber a part del mal funcionament dels alimentadors elèctrics del costat del mercat municipal per saber quins són.

Ràpidament el nou regidor de seguretat ciutadana es va posar mans a la feina amb una bateria de mesures que havien de deixar corpresos els seus convilatans innocents i esmaperduts .

Primer de tot seguint l’esperit del seus incombustibles antecessors que encara que teníem la Casa endeutada més amunt del transformador de sobre la teulada tot i que superava els límits permesos, la solució era la legalitat vigent. Per tant tocava fer una nova ordenança de convivència i civisme que ja anys que rutlla per la casa gran inspirada en un altres dels altres grans estadistes que ha tingut al Vendrell que es mereix també un lloc per les seves gestes i discursos mediàtics.

Si ja en tenim una, que no té gaires suports, doncs en fem un refregit en un ple mateix seguint les instruccions del mestre de cerimònies que passarà a la història per la persona ha consensuat més mocions entres les diferents parts. Després s’han guardat en el cofre dels tresors del capità perquè alguna algun cop torni a ser debatuda amb el mateix final feliç que l’anterior.

Després crearem una oficina antiokupes integrat pels “rambos” amb el seu birret, a banda d’un paleta i un manobra i algun lampista espavilat pel tema connexions. Algun tècnic que faci algun informe per dir el que és evident en paraules més boniques. Aquesta podria ser una nova unitat amb el seu sac de ciment, gaveta, ciment i llanterna per quan s’hagi d’actuar per la matinada. No saps mai quan passarà això. Els polítics no saben com solucionar el greu greu greu problema del lloguer al Vendrell i han de crear aquestes unitats que semblen virtuals per evitar allò que alguns han de fer quan ja no saben on anar. Un poble amb els lloguers molt alts, índex atur molt elevat, sense pisos disponibles de lloguer amb un comerç poc legal que veu tothom per carrers i places, doncs que ha de fer la gent, okupar. El top manta, encara que agafin un parell de pobres manters és com si amb una regadora volguessin arreglar el problema de la sequera al món. Gràcies a Déu no tenim cap incendi a la vora, de moment, toquem fusta, però fum en tenim molt, massa i tot per poder respirar.