Avui parlem d’infants amb NEE i els infants amb NESE...

NEE són les sigles que s’usen per anomenar aquells infants i joves amb necessitats educatives especials i fan referència a les discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, l’autisme, els trastorns greus de conducta, les malalties degeneratives greus i minoritàries, o aquells amb trastorns d’aprenentatge i comunicació.

A banda també podem incloure les necessitats educatives de tipus social, com els infants refugiats, en acolliment o amb mares en centres penitenciaris o les situacions socioeconòmiques i socioculturals desafavorides de risc per al desenvolupament de l’infant.

En el cas de les sigles NESE ho fem per designar infants amb necessitats específiques de suport educatiu i ens referirem a tots aquells nens i nenes que presenten dificultats d’aprenentatge més grans que la resta per accedir als aprenentatges definits en el currículum que els correspondrien per edat. És en aquest moment on per compensar aquestes dificultats, cal establir mesures específiques.

Els infants que tenen NESE presenten uns trets comuns que són un retard en el seu desenvolupament, mancances o desavantatges en el procés d’aprenentatge.

També malalties greus que poden ser transitòries o permanents, altes capacitats intel·lectuals, alguna deficiència que els provoca discapacitat i alguna situació de desavantatge educatiu.

En el cas de les Necessitats Educatives Especials (NEE), segons l’article 81 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, anomenada Llei catalana d’educació o com la LEC, parlem de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) dels i les alumnes que tenen necessitats educatives especials els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

També dels que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta i els que pateixen malalties degeneratives greus. També inclouen els i les alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu i derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

Els infants i joves que tenen Necessitats Educatives Especials (NEE) són els que presenten dificultats d'aprenentatge i discapacitats per aprendre com ho fan els altres nens o nenes que tenen la seva mateixa edat. Molts d’ells tindran NEE en algun moment de la seva educació sense que això suposi un major problema al llarg de la seva vida.

Els educadors i educadores pensem que és necessari que des de les institucions educatives es tinguin presents aquestes necessitats dels infants, joves i les seves famílies per poder atendre’ls de manera correcta. Els infants i joves han d'aprendre a superar amb el suport dels professionals adequats els obstacles de les seves dificultats d’una manera ràpida i senzilla.

A alguns d’aquests infants i joves se’ls ha d’oferir una ajuda addicional durant tot el període i ajustar des dels primers anys de la seva escolarització, fins i tot en els estudis universitaris.

Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu són els que precisen d’una  atenció, d’un suport i un seguiment diferents de la resta de companys i companyes.

Parlem doncs dels cinc tipus d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu com són els alumnes amb necessitats educatives especials, els alumnes amb necessitats educatives alternatives o especials que precisen suport i atenció especial com conseqüència d’alguna discapacitat i de trastorn greu de la conducta. 

Els estudiants amb dificultats específiques d’aprenentatge, són els que tenen dificultats en especial referència al seu rendiment en relació amb la capacitat, aptitud o coneixement que no coincideix per la seva edat.

Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, els que superen la mitjana en alguns dels aspectes cognitius, verbals, lògics, numèrics, espacials o creatius. 

Els d’incorporació tardana i procedents de l’estranger, amb la immigració hem rebut al nostre País població estrangera que ha suposat una gran diversitat sociocultural i també d’alumnes que han arribat al nostre sistema educatiu. Cal doncs atendre aquesta diversitat en la població escolar proposant una resposta educativa específica i adequada a les seves necessitats.

També s’han d’incloure aquells estudiants amb necessitats específiques per les seves condicions personals, amb circumstàncies en l’àmbit de la salut, per situacions socioculturals desfavorables, per problemes d’escolarització, també que pertanyen a minories ètniques i als grups en risc d’exclusió social.

Amb tot això s’ha de tenir present que l’escola forma part del medi on es desenvolupa la vida de l’infant i jove que necessita que tinguem en consideració també l’entorn familiar i social per poder aconseguir una integració completa.

Pel que fa referència a la llei el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, especifica que abans de matricular a un infant amb NESE derivades de discapacitats greus o severes els equips d’atenció psicològica (EAP) hauran d’elaborar un document anomenat informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

Pel que fa al decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

Aquest decret dedica el capítol 4 a parlar de l’admissió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Aquells que per raons socioeconòmiques o socioculturals requereixen una atenció educativa específica.

Si parlem dels de nova incorporació al sistema educatiu, en el cas que per la seva competència lingüística o pel seu nivell de coneixements bàsics requereixin una atenció educativa específica.

I també els i les que tenen necessitats educatives especials perquè estan afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o que manifesten trastorns greus de personalitat o conducta.

En el cas del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, s’estableix com a objectiu prioritari garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics siguin inclusius. Aquest pretén establir una educació per a tot l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu a partir dels principis d’inclusió, normalització, l’escola per a tots, sectorització dels serveis i d’atenció personalitzada.

Cal doncs que tot l’alumnat escolaritzat en centres ordinaris rebi una atenció educativa dirigida a garantir l’accés, el progrés i l’èxit educatiu amb equitat i igualtat d’oportunitats.

En resum cal que es prenguin mesures dirigides als infants i  adolescents amb discapacitat amb l’objectiu d’aconseguir l’accés als serveis escolars com menjador, activitats complementàries, i d’altres amb les mateixes condicions d’igualtat que els altres.

L’atenció a l’alumnat amb necessitats necessita millores que han de facilitar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i la gestió de la reserva de places. S’ha de garantir una simplificació i automatització dels procediments de detecció a partir dels registres administratius, cal doncs establir uns barems que garanteixin una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques. També s’ha de garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i el suport als centres educatius amb professionals que atenguin als infants i joves, sense discriminació entre l’escola pública i la concertada.

“L’escola ha de ser el lloc per a tots els infants, no basada en la idea que tots són iguals, sinó que tots són diferents”, Loris Magaluzzi (1920-1994) , mestre i pedagog, va ser l'iniciador i inspirador de la metodologia educativa de les escoles de Reggio Emilia, dedicant tota la seva vida a la construcció d'una experiència de la qualitat educativa en què es va escoltar, va ser respectat i considerat les potencialitats de la nens i nenes a reconèixer els drets d'aquests a ser educats.

Joan Rodríguez i Serra és educador social