Al Vendrell es nota una clara sensació d’inseguretat ciutadana

Un dels esports que practico és anar a comprar o al barber i parar orella del que s’hi cou. És una manera de saber que preocupa realment a la gent que t’envolta. No és per fer una enquesta que llavors potser et pot mentir sinó copsar que preocupa a la gent.

Des de fa uns mesos cap aquí, d’abans de les eleccions i tot hi ha al Vendrell una clara sensació d’inseguretat. Avui he anat a un comerç del Tancat i m’han dit que inclús quan sigui més cap a l’hivern aniran a buscar a la filla que treballa en una botiga del centre i no vol que torni sola a casa. Després m’han explicat que ahir van voler arrencar el collar d’una dona i el bolso a una altra en el carrer del costat i quan les dones van cridar van sortir els veïns a ajudar-les i un dels lladres va fugir i l’altre el va enxampar un policia que estava a casa seva fora de servei, però que es va muntar un cridòria popular al carrer per enxampar aquells dos pispes.

Segons les cròniques urbanes diuen que hi hagut uns quants robatoris al pont de França i per algunes zones del Tancat.

Evidentment la policia local ja va sortir un parell de setmanes abans de les eleccions a controlar tot el que va poder del municipi i aquestes hores ha tornat a la caserna esperant les properes municipals o que passi alguna cosa que trenqui l’anormalitat normal del Vendrell. Jo ho vaig veure per pròpia experiència, anar a fer una denúncia de robatori als Mossos o la Policia és una cosa del més habitual, com anar a comprar un encenedor perquè hi ha cues a l’hora que sigui i s’ha de demanar cita prèvia davant la demanda que hi ha de persones que necessiten fer la denúncia per poder tornar a aconseguir els documents una altre vegada totalment necessaris per qualsevol cosa.

El problema ja no està en punts concrets del Vendrell, aquesta inseguretat ha crescut arreu del municipi i  anar segur a casa ja no és com fa 10 anys que podies anar a peu amb certa seguretat tot i que de pispes sempre n’hem tingut per sort o per desgràcia com passa a la majoria de ciutats, però ara la cosa ha sortit de mare. No volen donar estadístiques des de les forces de seguretat per no atemorir la gent, doncs cap problema, la gent del carrer se les munta amb més o menys encert, però la sensació és aquesta i les dades a gust del consumidor.

La solució no es tenir una unitat mòbil anti okupa perquè aquestes persones si les treus d’un lloc aniran a un altre i el problema seguirà encara que en un altre barri o localitat, però si tenen aquest procediment per aconseguir diners, difícilment el canviaran per un altre perquè tothom sap com va la justícia en aquest país i especialment al Vendrell o tot és més complicat.

Tampoc és la solució que anem agafant professionals com educadors de carrer de sis en sis mesos i quan acabin al carrer i després a veure quan en sortirà un altre i anar fent. Aquests ja haurien d’estar en plantilla com la policia, no estar sempre depenent de subvencions per quatre dies, rentar la cara i tornem amb el problema de sempre que no s’acaba. No serveixen per res aquestes escenificacions mediàtiques amb moltes identificacions i quatre tontos enxampats que no han tingut temps de guardar la droga sota la cadira i els agafen per qualsevol tonteria. Els llestos ho tenen més que controlat.

Tenim un greu problema afegit amb un enllumenat públic en moltes zones que fa pena, unes voreres en massa llocs estretes i una policia que durant anys i onze mesos apareix el just per la vila. On estan els cent agents de la policia que tenim? Estudiant com pilotar drons  o com utilitzar defenses llargues? Potser que posem fixes educadors de carrer en plantilla i no aquests de quita i pon a ritme de subvenció.

Tenim un problema greu, evidentment la tele optimista serà difícil que ho mostri com a tal, però sempre podem anar a parlar amb l’alcalde socialista d’alguna gran ciutat a veure com ho pela per aplicar el seu model de seguretat. Aquí comencem de zero. Tot és fum com la oficina antiocupa que només uns privilegiats que  han vist el cartell. Tot  ja fa pudor a barraca i sense solució.