Cura del cementiri, la ciutat dels morts

El cementiri de Vilanova i la Geltrú, la ciutat dels seus morts, és un cementiri que per la seva antiguitat custodia tombes i panteons d’una certa bellesa i monumentalitat que, segons les noves modes culturals, és objecte de visites guiades, de la mateixa manera que es fan visites guiades a la ciutat dels vius. En aquest cas, però, hi ha una prèvia senyalització de la ruta i identificació dels llocs singulars: «aquí va néixer», «aquí va viure», «aquí va morir», la qual cosa orienta els passejants, o els visitants que van en cerca dels escenaris on va viure un personatge destacat. Cal dir que això demana un cert manteniment que no sempre hi és.

Al cementiri de Vilanova ho hi ha cap senyalització ni cap identificació de les personalitats rellevants que hi són enterrades. El visitants han de passejar-se per tot el cementiri per trobar-les, la qual cosa podria ser modestament orientada si no amb una identificació concreta, almenys trobant un full a l’entrada del recinte on hi hagués dibuixat un mapa amb les tombes i panteons més remarcables senyalitzats amb un número i una petita explicació, com els fulls que hem trobat en els cementiris de París, per posar un exemple. Una placa a l’entrada també seria una bona opció, ara que tothom va amb un mòbil a la mà.

La cura de la ciutat dels morts de Vilanova i la Geltrú és molt millorable a l’hora de treure herbes, escombrar fulles, reparar escrostonaments: aquesta és la feina que se suposa que es paga amb els rebuts que cada any rebem puntualment. De la cura dels nínxols, tombes i panteons se n’ocupen les famílies, és clar, però hi ha tombes que demanen ser curades pel municipi o les institucions pertinents, com ara la tomba monumental de Víctor Balaguer, on mai no hem vist ni una trista corona de llorer el dia 1 de novembre. Aquest any seria una bona hora per fer-li una ofrena anticipada, ja que l’any 2024 es compleixen 200 anys del naixement del patró i fundador de la institució balagueriana. Com a acte d’amor, de respecte o de reconeixement, la memòria hauria de ser agraïda i generosa amb els nostres morts.