Una mica de llum al final del passadís

Una mica de llum sembla que hi hagi en aquest tros de pell de brau que ens acull des de fa segles. Han passat petits detalls claus que demostren que moltes coses encara no han canviat, però s’han posat en qüestió.

Un dels temes és saber quins són els perfils que fan servir policies i mossos d’esquadra per entrar al seu cos perquè després de veure el cas del crim de la Policia de Barcelona. La cosa es preocupant. Vist el que es veu en aquest cas estem davant d’un perfil de forces de seguretat que no hauria de ser el predominant dins els nostres cossos on tot és possible per mantenir la seguretat ciutadana. Unes històries més properes a les sèries americanes que no pas al que hauríem de trobar en la nostra societat. Trobar-te aquests armaris humans en el teu dia a dia potser molt més perillós que el perill que puguis tenir. Pensa que depèn de com facin el seu informe aquests personatges un pot parar a la presó o totalment lliure. Això de la fe pública que tenen et poden portar pel camí de l’amargor. Evidentment amb això s’entén perfectament el que va passar aquí el passat 1r d’octubre on es varen produir molts contusionats greument inclús a Lleida un participant li va agafar un atac de cor. Sort que molts cops estan quiets en les casernes però quan tenen una mica de llibertat, poden passar mil coses. Això vol dir el nivell que tenim en aquestes policies municipals i mossos que els polítics fan servir per solucionar molts dels seus problemes especialment de caire polític quan no volen arreglar res.

Aquests controladors de la seguretat ciutadana ja veiem com cauen fàcilment davant d’una noia que els sap manipular fàcilment.

L’altre tema clau que ha trasbalsat les bases d’aquest país ha estat tot el moviment arran de la proclamació de la selecció espanyola femenina de futbol com a campiona del món. Realment després de l’actitud del president de la Federació Espanyola Lluis Rubiales durant el partit i en el moment de repartir les medalles a les campiones s’ha mogut una mica aquesta Espanya clàssica que ha anat vivint fins els nostres dies amagades sota el políticament correcte, però aquest actitud masclista s’ha pogut controlar fins el moment en què en una pujada d’eufòria salten les alarmes i poden passar moltes coses davant els ulls de tot el món.

Unes noies que han superat un comportament en vers elles que potser no ha estat el millor i que un cop aconseguida la seva fita han dit prou aquesta manera de portar les regnes de la federació de futbol on hi ha un entramat d’interessos que és molt difícil canviar qualsevol cosa perquè tothom hi treu partit d’una manera o d’una altra.

Una colla d’amics que remenen les cireres del món del futbol i s’hi juguen molts milions d’euros. Al final la rebel·lió va ser controlada i només dues noies no van seguir en la convocatòria, però tot ha estat tancat en fals i a la propera tornaran a reivindicar els seus drets .

Fins ara hem viscut una societat més propera a un ramat d’ovelles que no a una altra cosa més revolucionària, però aquestes joves que fins fa quatre dies ningú coneixia han demostrat que tenen molt clar el que volen i ja n’estan fartes d’unes conductes i d’uns personatges més propis del segle passat que no pas d’aquest. Han aconseguit tenir un país que no entenia com unes joves passaven d’anar a la selecció espanyola quan molts pagarien per fer-ho. De moment han anat a entrenar i a jugar, però segurament la cosa no quedarà aquí tindrem nous capítols. Alguna cosa s’ha mogut, potser és el principi però s’han esquerdat les arrels d’aquest gran cúmul d’interessos que és Espanya. Dos fets prou importants per saber qui ens cuida i qui ens vetlla.