Va de zombis

Societat Civil Catalana va ressuscitar, o millor dit la van ressuscitar per actuar de tapadora d’una organització molt més complexa, extensa i ambiciosa. Però, què és SCC? És una associació que va aparèixer l’any 2012 amb l’objectiu, principal i reconegut, de mantenir Catalunya integrada a España. Qui va ajudar a cohesionar els diferents grups unionistes per formar SCC va ser la delegada del Gobierno a Catalunya, Llanos de Luna i, al seu voltant, s’hi posicionaren cercles de poder polítics, econòmics i integristes catòlics a la dreta de l’Opus Dei.

Dels trenta fundadors de SCC, deu pertanyien al grup Somatemps, una organització d’extrema dreta, segons els Mossos d’Esquadra: si algú volia informació sobre aquest grup havia d’obtenir-la de la Comissió de Secrets perquè era un grup relacionat amb l’extrema dreta que agrupava els cervells d’aquesta tendència política extrema. No es tracta de caps rapats sinó de persones formades i amb alt nivell acadèmic.

De les cinquanta-dues organitzacions que la conformen, Somatemps és qui té un major pes, començant pel seu president i fundador, Josep Ramon Bosch, que se’n va anar al Clot del Moro per participar en un homenatge a l’Alzamiento Nacional.

Una gran incògnita que planteja SCC és d’on surten els enormes recursos econòmics de l’associació. Per manca d’informació fiable, cal mirar números de 2014. La quota de soci era de 10 euros mensuals, tenia 75 socis i hi havia 4.000 col·laboradors (que no han de pagar quota). Per tant resulta complicat justificar que l’associació tingués declarats ingressos de 992.672 euros. Sembla que alguna cosa no quadra. Què passa amb els números de SCC?

A la memòria econòmica de 2014 hi consta que reben un milió d’euros, el 97% de procedència anònima. L’únic donant que no s’amagà va ser NaturHouse. Entre els mecenes hi ha Telefònica. Un mitjà de comunicació de Madrid diu que a l’Íbex-35 és on hi ha els pagadors de SCC. I un periodista explica que li van dir que fos benvolent amb SCC, perquè un dels grans anunciants del diari era Telefònica.

D’aquest milió d’euros: l’1,5% correspon a quotes de socis; l’1,4% prové d’urnes i paradetes; el 97,1% restant es va obtenir per donacions privades, anònimes i sense identificar les partides de cada pagador. Per recollir aportacions facilita un compte corrent de CaixaBank on poder fer aportacions, i dóna un avís esclaridor: «Societat Civil Catalana garanteix la total confidencialitat de la donació». Va ser un dirigent del PP català, amb l’ajut del mateix Govern espanyol, qui va fer de mitjancer amb les empreses de l’Ibex 35 per tal de finançar SCC amb quasi un milió d’euros. I Telefònica va ser de les que més va aportar. El maig de 2015 es va saber que Renfe havia retallat en un 50% el preu de quasi cinc-cents bitllets de tren de cara a l’acte que SCC havia organitzat durant la Diada de 2014 a Tarragona. La mateixa Renfe que havia denegat a l’ANC la possibilitat de llogar trens extres per facilitar el desplaçament de persones de fora que participaven en la manifestació de Barcelona. És a dir que SCC va gaudir d’un descompte arbitrari per part d’una empresa pública dependent del Ministeri de Foment espanyol.

El periodista Jordi Borràs té molta informació sobre SCC, i l’ha concentrat al llibre “Desmuntant Societat Civil Catalana”.

SCC es diu a si mateixa representat de la majoria silenciosa de Catalunya. Ni és majoria (números canten), ni és silenciosa (els micros ho testimonien), ni és de Catalunya (ho demostren els viatges organitzats des de diferents llocs d’España per inflar l’assistència).

El diumenge 8 d’octubre Sitges va veure desfilar tot de zombis pels seus carrers. Barcelona, també.