Avui parlem de la sublimació...

Cercant la paraula subliminar al diccionari trobem que està formada per la combinació de prefix sub-, que significa “situat per sota”, i l’adjectiu liminar, del llatí limen, significa “llindar”. En realitat comencem a trobar aquest mots en textos del segle XIX, concretament relacionats amb la psicologia fent referència als estímuls que, per la seva debilitat o brevetat, no són percebuts conscientment, que acaben influenciant en la nostra conducta.

Per tant, ens atrevim a afirmar, després d’una extensa recerca que ens referim a la percepció situada per sota del nivell de la consciència on l’estímul que la provoca és massa instantani o massa feble per recordar-lo i ser recordat, sobretot ser pres en consciència.

En la psicoanàlisi, des dels seus inicis fins a la l‘actualitat, més concretament pels filòsofs de l'Escola de Frankfurt es parla del concepte sublimació entre d’altres com superjò o libido. Aquests termes esdevenen conceptes utilitzats per tres tradicions diferents: la freudiana, la lacaniana i la frankfurtiana centrats en preguntar-se sobre el malestar de l'home civilitzat.

En la teoria freudiana, es pretenen explicar les forces inconscients que motiven el comportament humà, els conflictes interns que sorgeixen durant la infància i que afecten directament als comportaments i les emocions de les persones. I és que la psicoanàlisi centrarà el concepte de la sexualitat en el desenvolupament de l’individu.

Per Lacan la maduresa de les persones suposa una acceptació del fet que no podem donar respostes a les carències de “l’altre”, potenciant la figura del “superjò”.

En el cas de la teoria frankfurtiana se’ns parla d’una Teoria Tradicional. Hi ha una actitud humana que implica la participació activa del subjecte que s’adapta a la realitat, una actitud que va més en el sentit  per decidir com es vol viure. I una teoria Crítica, que repercuteix sobre el subjecte i el seu pensament conscient i actiu, el seu pensament individual. Per l’escola frankfurtiana ens proposa el caràcter individual del pensament, un pensament que ve del subjecte i mai del col·lectiu.

Per Herbert Marcuse 1898-1979 filòsof i sociòleg, la sublimació és entesa com a una erotització del treball, genera un estancament de la libido i un conseqüent malestar de la persona.

En el cas del psicoanàlisi, la sublimació és un terme descrit per Sigmund Freud com una de les destinacions possibles de la pulsió. La defineix com un procés psíquic que provoca que les àrees de l'activitat humana, sense relació amb la sexualitat, es transformin en les dipositàries d’una energia pulsional.

Per tant, en la sublimació es transformen desitjos frustrats en activitats substitutives, productives i acceptables socialment.

Tenim doncs el cas de certs artistes que en la seva infància el seu desig d’exhibició el van sublimar per realitzar una carrera en teatre. Per conseqüència podem deduir que en la sublimació l'impuls és canalitzat a una nova i més acceptable sortida.

També podem llegir que una pulsió se sublima en la mesura que és derivada a un nou fi, orientat a finalitats socialment  valorades, com poden ser les carreres artístiques i d’investigació.

I és que també trobem que per la sublimació es camina de l'energia dels fins i objectes socialment inacceptables als socialment elevats.

Per Freud la Sublimació desplaça un desig a un altre lloc, en comptes de reprimir el desig, desviar-lo a través d'altres formes com l'art o la cultura.

Tanmateix és en la percepció subliminar quan la captació d’un estímul que no arriba a la representació conscient, condiciona la conducta de la persona a banda de la seva voluntat.

Johann Friedrich Dieffenbach 1792- 1847 va ser un prestigiós cirurgià alemany que a la seva infància es dedicava a tallar les cues de gossos. Aquesta conducta, clarament sàdica però no sexual, és preocupant, pròpia d'un nen que de gran no ens estranyaria que fos un psicòpata. No obstant això, en aquest cas en concret, la va canalitzar i transformar en una finalitat més útil, socialment acceptable, sent un destacat cirurgià, conegut per grans avenços en cirurgia rinoplàstia i maxil·lofacial.

El doctor Dieffenbach va ser un geni, brillant i ràpid a l'hora de decidir-se, un home calmat amb una destresa que el van convertir en un metge molt important. Va influenciar a clínics, grans i joves, es va guanyar el cor dels seus estudiants, així com dels seus pacients. Va ser un soldat que va morir quan estava a punt de començar a operar, sobre el mateix camp de batalla.

Podem concloure dient que la sublimació, moralment inacceptable, es pot transformar en quelcom socialment productiu, tant des d’una vessant artística, com científica o cultural, aconseguint així reduir la tensió que pateix qualsevol persona.

“Volem respondre aquesta clàssica pregunta, Qui soc? Així que crec que la majoria de les nostres obres són per a l'art, o el que sigui que fem, incloses la ciència o la religió, va intentar respondre aquesta pregunta”, Paulo Coelho 1947, escriptor i compositor brasiler.

Joan Rodríguez i Serra és educador social