Des del riu fins al mar. Palestina llibertat

Aquesta setmana ha fet un mes que Palestina torna a sortir per les notícies. I ja sabem que quan hi surt, no és per donar bones notícies. Els atacs de Hamàs cap a assentaments israelians, amb les conseqüents morts, ens feia pensar que la resposta d’aquests seria el doble, o el triple, com ja estem acostumades a veure. 

Però aquest cas és diferent, molt diferent. Estem presenciant, minut a minut, una massacre humana, un genocidi de tot un poble que no té forces, ni humanes ni militars, per defensar-se. No és una guerra entre iguals, ni ara ho és entre un grup terrorista i un estat. Estem vivint l’extermini del poble palestí en mans d’un dels exèrcits més poderosos del món. Des del primer minut dels bombardejos israelians ens podíem qüestionar si realment estaven fent front a l’atac concret, o els era l’excusa perfecta per fer desaparèixer a aquest poble, ja castigat durant 75 anys per expropiacions de cases i camps de conreu, detencions, interrogatoris i tortures aleatòries, aïllament dins el què es podria considerar la presó més gran del món a cel obert com és la franja de Gaza… Només escoltant les declaracions que fa el seu cap d’estat podem pensar que aquesta guerra no s’aturarà tan fàcilment, i quan ho faci, potser serà perquè ja haurà aconseguit el seu objectiu. I m’agradarà veure, d’aquí a uns anys, com els llibres d’història escriuen aquests fets, i potser llavors ens adonarem de part de qui havíem d’anar. 

Ja són tres generacions les que estan vivint aquest setge constant, on no poden desenvolupar la seva vida en normalitat, tenir una feina, una família, on els infants no poden arribar a estudiar allò que somiaven. No em vull omplir la boca de frases colpidores i sentimentals, és que són la realitat. Per això, des de la CUP de Vilafranca vam creure necessari que per la diada de Tots Sants, acte amb una gran afluència de gent i de mitjans de comunicació, l’Ajuntament de Vilafranca havia de tenir una bandera palestina penjada al seu balcó. Com a solidaritat, com a record, i com a esperança. 

Avui i sempre, visca Palestina lliure! 

Marta Soler Parellada
Regidora de la CUP VIlafranca