Investigació esbiaixada, un tipus de violència

El biaix de gènere o sexista és el diferent pes que s’atorga a les dones, en comparació amb els homes, en determinats estudis, investigacions o problemàtiques. 

La ciència en general i la medicina en particular, estan immerses en el Patriarcat que provoca  d’aquests biaixos.

Hi ha diferents factors socials i creences en l’inconscient de molts professionals de salut que esbiaixen l’abordatge del procés de diagnòstic i tractament de moltes patologies, provocant que la medicina clínica ignori les malalties més comuns entre les dones al llarg de tota la nostra vida:

- El desconeixement dels trastorns de la menstruació i de la menopausa.

- La minimització de l’aparició de patologies cròniques que provoquen dolor; més freqüents entre les dones.

- La salut de les dones s’ha estudiat i valorat només com a salut reproductiva, ignorant els altres aspectes.

- La creença que les malalties no tenen sexe i que són iguals en homes i dones. S’estudien malalties, símptomes, tractaments, medicaments... en el cos dels homes i s’extrapolen els resultats a les dones.

Els biaixos es donen en totes les etapes del processos d´investigació, provocant distorsions de resultats i tractaments.

Cal una metodologia adequada  i un tractament diferencial a la política sanitària.

«La medicina i la recerca han confós durant massa anys l'ésser humà amb l'home» va dir la Dra. Carme Valls i Llobet, en  el seu discurs d'investidura com a doctora «honoris causa» per part de la Universitat de Girona el Juny 2023. Ella és una gran impulsora de que la medicina  identifiqui les diferències fisiològiques entre homes i dones en el tractament dels seus cossos, i les seves malalties, comunes o específiques.

També és important, especialment en àmbit de recerca, que es comenci a diferenciar entre el terme “sexe” i les característiques biològiques amb les que naixem, i el terme “gènere”, per referir-nos a la construcció social, que ens imposen i que va variant amb el temps i amb les societats...

Durant anys, les queixes, el malestar i el dolor de les dones no s’han tingut en compte. Això ha perpetuat el desconeixement de les malalties específiques i/o diferents, sota una suposada «universalitat».

Na Carme Valls explica que, fins ben entrada la dècada dels 90, les «dones eren invisibles per la ciència» perquè la majoria dels treballs de recerca sobre els diferents temes no incloïen a les dones. Per ella, la medicina «s'ha de basar en les diferències biològiques que comporta el sexe i les influències del gènere en els diferents factors de conducta ,geogràfics, culturals, econòmics i socials».

Com a exemples amplament contrastats, tenim:

- L’esperança de vida de les dones és superior a la dels homes. L’any 2020, a l’ estat espanyol, era de 85 anys per a les dones i de 79,5 anys pels homes.

- Les dones, els darrers vint anys de vida, tenim pitjor salut i, en canvi els homes, els darrers catorze anys.

- El rol social i la major precarietat en les dones són factors que configuren aquesta pitjor salut.

- Les dones patim més dolors crònics.

- Les dones tenim el doble de depressió diagnosticada que els homes.

- Les temptatives de suïcidi durant la pandèmia han afectat sobretot als joves, més nois que noies.

- Entre els hàbits tòxics, els homes fumen més que les dones i tenen més consum de risc d’alcohol, però aquesta pauta està canviant en les generacions joves.

- Entre els comes etílics atesos al sistema d’emergències mèdiques públic de Catalunya hi ha més noies joves que nois.

- El consum i les addiccions varien en la mesura que canvien els rols masculins i femenins de les societats, augmentant en les noies més joves.

- El 62% de les dones de Catalunya prenem almenys un medicament.

- Les dones ens fem més controls preventius, fem més ús del sistema sanitari i estem més medicalitzades.

- Hi ha tota una sèrie de malalties i/o malestars propis de la fisiologia femenina (dolors menstruals, endometriosi, post part...) que han estat minimitzats.

- S’invisibilitzen els diagnòstics suposant que els riscos i morbiditat d’homes i dones són iguals.

- Les queixes o els símptomes que presentem les dones són considerats psicosomàtics i es medicalitzen amb ansiolítics i antidepressius.

- Es distorsiona la patologia femenina i els resultats de les analítiques de laboratori, en base a prejudicis o creences.

- Tampoc es té en compte que hi ha riscos i efectes tòxics que són diferents entre dones i homes. El cos de les dones és un bio-acumulador químic ambiental  de productes com ara pesticides, dissolvents, plàstics, hidrocarburs..., pel seu major contingut en greix.

- Les desigualtats per sexe/gènere són molt més pronunciades entre les persones majors de 45 anys.

- En el treball remunerat, fins i tot amb nivell d’estudis similar, nosaltres continuem ocupant els llocs menys qualificats i accedint menys a càrrecs alts.

- En la vida privada, les dones seguim fent-nos càrrec de la majoria de les exigències familiars: la proporció de mestresses de casa és alta, sobretot entre les dones més grans.

- Fins i tot quan les dones tenim una feina remunerada, el temps de treball domèstic és molt superior al dels homes, també entre els més joves.

- Hi ha moltes més dones responsables de llars monomarentals que homes.

- La majoria dels indicadors de salut són desfavorables per a les dones; ells però, tenen més problemes cardiovasculars i més accidents laborals i de trànsit.

- Hi ha més dones amb baix pes.

- L’exercici físic està més estès entre els homes.

Davant tot això, cal una bona ciència de la diferència per tal d’aconseguir la millor assistència mèdica possible.

No hi ha qualitat i equitat en salut sense contemplar les diferències de sexe/ gènere.

Parlar de diferències de gènere en salut significa reconèixer que més enllà de les diferències biològiques entre els dos sexes, que expliquen les diferències en salut, hi ha uns condicionants socials, estretament associats amb el sexe, com ara la situació laboral, els rols familiars o la classe social, que són responsables de les diferències entre homes i dones en l’estat de salut.

Les polítiques socials i de salut han de tenir en compte les diferents formes de viure i les oportunitats desiguals dels homes i de les dones en el camí cap a una societat més equitativa i justa

Calen plans d’igualtat i comissions clíniques participades per professionals, representants sindicals i usuàries.

Com diu la biòloga Evelyn Fox Keller que va desconstruir molts dels paradigmes estereotipats en les ciències de la salut, “el meu objectiu no és fer una ciència més subjectiva o més “femenina”, sinó fer-la més vertaderament objectiva, i lliure de gènere”.

No és un tema ni menor ni exclusivament de “dones”, ja que hi ha evidència científica que si no s’ incorpora la perspectiva de sexe/gènere a la investigació i a la pràctica mèdica, es cau en males praxis i en desigualtats en la salut de les dones, o sigui en el 50 % de la població, i això, encara que no sigui gaire evident...

TAMBÉ ÉS VIOLÊNCIA MASCLISTA!!!

Neus Benavent i Vallès
Biòloga
Associació de dones feministes La Frontissa.
Vilanova i la Geltrú

Per saber-ne més, consulteu les obres de diferents científiques feministes, pioneres en evidenciar els biaixos de la ciència mèdica:  Carme Valls Llobet, Lois Verbrugge, Sandra Harding, Jana Plevkora,Evelyn Fox Keller, Sue V.  Vivian W. Pinn.