Per què treballar?

Alguns obtenen més diners en alguna ajuda social que no pas complir la jornada laboral amb les obligacions que això comporta.

Les formes per aconseguir aquest finançament són molt diverses. En primer moment s’ha d’aconseguir alguna ajuda bàsica que sigui més o menys segura i a partir d’aquí anar afegint aportacions puntuals com beques, ajuda habitatge entre d’altres.

Tot això ho complementem amb alguna forma d’aconseguir diners entre la legalitat i la seva part fosca com tasques de neteja, cuidar gent gran o nadons o qualsevol manteniment cobrant en negre. Feines que encara que siguin puntuals sumen al cap de la setmana i t’aporten en total més diners que un salari normal d’una gran superfície on amb prou feines superaràs els 800 euros nets treballant tardes, diumenges, caps de setmana i diumenges de preceptes.

A part d’aquí ens podem afegir als comercials de productes de neteja, robots de cuina, miracles per aprimar i mil propostes més que amb una mica de cara i una bona agenda pots arrodonir la jugada.

Després les aplicacions com el Wallapop et permetrà comercialitzar coses que no necessites o figures que queden molt bé a taula. Hi ha tot un món aquí darrera de persones que saben treure un bon partit d’aquesta aplicacions amb una minsa inversió.

Després treballem el mercat dels pisos ocupats o el de lloguer social que no és tan ampli però que en algunes localitats està en forma.

Avui en dia a una parella que es vulgui comprar un pis petit necessitaria viure 124 anys per poder pagar la hipoteca amb un sou d’aquests que estan proliferant a casa nostra que t’obliguen a ser de Càritas perquè no arribes ni a la meitat de mes fent un  bon ús dels recursos econòmics perquè entre la llum, el telèfon, l’electricitat i la hipoteca ja tens la pagueta tota liquidada.

Sempre pots seguir vivint a casa dels pares o llogar una habitació per anar fent caixa per poder comprar alguna cosa més endavant.

La nostra llibertat econòmica s’ha acabat. Cada dia estem més lligats als bancs i depenem més d’ells per anar fent el dia a dia i no cal que portem una vida de luxe, ni molt menys. Una vida normaleta amb un nou baix ja t’obliga a anar incorporant els crèdits al teu dia a dia per anar vivint.

En els darrers anys hem vist com els productes de l’alimentació s’han incrementat d’una manera estratosfèrica i com generalment la gent té el costum de menjar alguna cosa un parell o tres de vegades al dia està obligat a pagar aquest peatge que per una raó o una altra que ens trobem cada cop que anem a omplir el cistell.

Tot aquest món cada dia més globalitzat va tancant els petits negocis i els va posant en mans de persones orientals que tenen un sistema de finançament aliè a la xarxa bancària o en multinacionals que van estenen les seves urpes on poden. Els fills d’aquells botiguers prefereixen treballar assalariats que no pas fer-se autònoms com els seus pares amb una pensió de 700 euros que no tindran ni per la hipoteca que els espera. Aquí tenim un dels grans problemes d’aquest país, els autònoms que són els que han aixecat aquest tros país més propera  a la gent i no poden en molts casos sortir d’aquest camí de penúries per arribar a cap de més sense deixar la seva etiqueta d’autònoms. Aquest és un tema que a l’estat ni li deu interessar arreglar i prefereix mantenir a molts professionals en aquests nivells bàsics amb un futur molt poc optimista quan arribi la jubilació. Per això molta gent es busca la vida abans que treballar a qualsevol preu.