Avui parlem del test de Proust...

La capacitat cognitiva és aquella que tenim les persones que ens permet rebre la informació, processar-la, interpretar-la i dotar-la d’un significat. Quan fem les tasques habituals només utilitzem una part de la nostra capacitat i normalment en podem realitzar més d’una al mateix temps.      

El cas del Qüestionari Proust va començar essent un joc de saló a finals del segle XIX a França i Anglaterra, que pretenia trobar resposta a una sèrie de preguntes, sempre eren les mateixes. Proust li va aportar el nom en haver-lo fet dues vegades, alguns entrevistadors moderns l’utilitzen de forma habitual.

Una de les formes més habituals de presentar una persona als mitjans escrits són els qüestionaris. Esdevenen com una mena d'entrevista de personalitat formada per una llista de preguntes de resposta breu. Aquests qüestionaris es fan a través d’un tipus de test i la majoria usen de manera habitual el qüestionari de Proust. Un model on la persona entrevistada contesta a un formulari de preguntes preparat amb antelació en un format de test psicològic, amb diverses preguntes per escatir la seva personalitat.

El nom del qüestionari prové de l'escriptor francès Marcel Proust (1871-1922). Proust va respondre per primera vegada al qüestionari als quinze anys i va ser Antoinette Faure, una companya de jocs qui el va preparar. Als vint-i-un anys, ho va tornar a contestar i adoptant-ne el títol de «Proust per si mateix».

I és que són qüestionaris que van esdevenir una moda a finals del XIX i principis del XX. Són qüestionaris creats amb l’objectiu de descobrir les inclinacions, els gustos i la personalitat dels personatges que els contesten.

Marcel Proust va contestar aquest qüestionari, heu de saber que a finals del segle XIX va començar essent un joc burgès de confidències de saló principalment a França i Anglaterra. Cal dir però, que la seva denominació és falsa, les preguntes no van ser creades per l’escriptor sinó per les filles de Karl Marx com un joc familiar.

El Qüestionari Proust va arribar a l’estat espanyol a mans del jove periodista Lluís Permanyer, nascut a Barcelona el 1939, llicenciat en Dret, però dedicat des de molt jove al periodisme. Ho va descobrir llegint la biografia escrita per André Maurois, (1885-1967), pseudònim d'Émile Herzog, novel·lista i assagista francès..

Pels educadors i educadores en la nostra intervenció educativa, a voltes per poder-nos acostar un poc més a la personalitat de les persones ateses, usem també materials i qüestionaris que ens ajuden a recollir informació per a formular els plans d’intervenció. Per poder fer un diagnòstic objectiu sobre el problema, es fa una anàlisi de la situació tot recolzant-se en evidències extretes amb l’ajuda d’instruments. En tot procés d’investigació és molt important planificar com es durà a terme la recollida d’informació i poder extreure posteriorment les dades que conduiran a les conclusions de la nostra intervenció.

El Qüestionari Proust és un test intemporal que és capaç de mostrar les veritats més amagades de les persones. Vegem doncs quines preguntes es relacionen en aquest qüestionari:

1. Quin és el principal tret del meu caràcter?

2. Quina és la qualitat que prefereixo en un home?

3. Quina qualitat prefereixo en una dona?

4. Que és el que més estimo en els meus amics?

5. Quin és el meu principal defecte?

6. I la meva ocupació preferida?

7. Quin és el meu somni de benestar?

8. Quina serà la meva pitjor desgràcia?

9. Què voldria ser?

10. On desitjaria viure?

11. Quin color prefereixo?

12. Quina flor prefereixo?

13. Quin ocell prefereixo?

14. Quin són els meus autors preferits en prosa?

15. Quin són els meus poetes preferits?

16. I els herois de ficció?

17. Quines són les meves heroïnes de ficció favorites?

18. Quin són els meus compositors favorits?

19. I els meus pintors predilectes?

20. Quin són els meus herois de la vida real?

21. Quines són les meves heroïnes històriques?

22. I els noms que prefereixo?

23. Què detesto més que res?

24. Quins caràcters històrics menyspreo més?

25. Quin fet militar admiro més?

26. Quina reforma admiro més?

27. Quins dons naturals voldria tenir?

28. Com m’agradaria morir?

29. Qui és l’estat present del meu esperit?

30. Quins fets m’inspiren més indulgència?

31. Quin és el meu lema?

“I de cop i volta el record m’ha aparegut. Aquest gust era el del bocinet de magdalena que el diumenge de matí a Combray (perquè tal dia com aquell no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, la tia Léonie m’oferia després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la. La vista de la magdalena no m’havia recordat res abans d’haver-la tastada; potser perquè, havent-ne vist sovint després, sense menjar-ne, sobre els taulells dels pastissers, la seva imatge havia abandonat aquests dies de Combray per lligar-se amb altres de més recents; potser perquè, d’aquests records abandonats tant de temps defora de la memòria, no em sobrevivia res, tot s’havia disgregat; les formes -i també aquella de la copinyeta de pastisseria, tan grassament sensual sota els seus plecs severs i devots- s’havien abolides, o endormissades, havien perdut la força d’expansió que els hauria permès d’assolir la consciència. Però quan, d’un vell passat, no en sobreviu res, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, soles, més fràgils, però més vivaces, més immaterials, més persistents, més fidels, l’olor i el sabor queden encara molt de temps, com ànimes, que han de recordar, esperar, expectar, sobre la ruïna de tota la resta, portar sense desmai, amb la seva goteta quasi impalpable, l’edifici immens del record”. Proust, M. (1913). A la recerca del temps perdut.

Joan Rodríguez i Serra és educador social