Tret de sortida a l’any Manuel Bofarull

Un petit tastet de la seva persona, figura i tasca entre altres detalls va obrir l’any amb una sala de la Societat força plena en un dia d’aquest hivern amb temperatures de tardor que el canvi climàtic ens està imposant. Algunes de les conclusions de les persones que apareixen en el reportatge van ser la seva integritat, amor pel poble, bondadós, obert, bona persona, treballador incansable, humanista, escoltador, comunicatiu, carismàtic, tenia un amor especial per les Guerres Carlines i va fer una gran tasca per conèixer la història del terme d’Albinyana  i el Penedès el general. Entres les persones que varen participar en aquest documental estan els historiadors Salvador Arroyo, Joan Latorre, Alfons Vidiella, Ramon Arnabat, Joan Solé, entre d’altres.

Tota la seva documentació va ser donada per la família a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès on es pot consultar. A més ja està tota catalogada per saber que s’hi amaga entre tants de papers i documents generats per les seves mans i màquina d’escriure.

Hi ha pobles de la comarca que tenen una gran activitat cultural, esportiva que fa goig especialment en festes majors i similars. Albinyana per la seva distribució no tenim cap equip que jugui en cap competició. A vegades ha sortit algun esportista o artista puntual que ha assolit importants fites en el seu esport però això dels equips és una cosa que ens cau una mica lluny de sempre. Primer de tot perquè no tenim camp de futbol mínimament homologable. Fa uns anys que tenim una piscina en un lloc estratègic del municipi i per no afavorir a cap nucli es posa al mig de tot i tots contents. Una com l’AVE del Camp de Tarragona, però sense tants d’interessos pel mig. Evidentment arribat a una edat tenim els campionats de petanca però aquests no transcendeixen gaire fora del municipi. Fins fa quatre dies no teníem ni gegants ni gegantons, però en aquest segle han arribat al poble uns capgrossos seguint principalment les obres d’un altre dels albinyanencs adoptius com Joan Perucho, famós i reconegut per la seva imaginació desbordant. També un grup de gralles que a l’estiu se’ls gira feina. Tampoc no tenim biblioteca, però si que en varem tenir durant uns anys de la nostra història al final del segle passat. El que si que tenim és un Casal Jove que va tirant endavant amb els joves del municipi, bé d’una part perquè és el que passa en pobles amb diferents nuclis de població relativament igual en nombre de població.

Davant d’aquesta realitat que és la que hi ha, s’ha aprofitar per fer altres coses, si haguéssim tingut un camp de futbol això potser no passaria. Llavors pel nombre de persones que som alguns ens hem dedicar a estudiar el passat ajudats per la gran tasca que va portar a terme el  senyor Manuel que aporta moltes dades bàsiques s’han d’anar bastint i amb altres treballs acabar de construir la realitat del municipi. Altres persones es dediquen a escriure llibres i també presentar programes de televisió, encara que de moment no han arribat a compartir plató amb el Xavier Grasset. Elles van fer al seu ritme i anant buscant nous camins que els portin ben lluny en aquest difícil món de ser mediàtic.

Aquest serà un gran any perquè des de baix farem un homenatge a un dels nostres mestres més estimats. No tindrem grans plomes de la literatura mundial, ni  algun pensador més enllà del Guadalquivir, però tindrem persones arrelades al terra que explicaran coses properes a tots nosaltres. Històries de persones anònimes que en prou feines estan a la llista de difunts de la parròquia, però darrera descobrirem moltes aventures de gent que podria ser el teu pare, el teu avi, el teu tiet que va perdre fa anys. Aquest és el nostre poble, poc a poc i la feina ben feta, sense estridències ni castells de foc. Cultura per a tothom. Albinyana enguany està de joia per aquest any