“Estic en pau amb déu...

Aquest dia de Nadal -que ja tenim a tocar- s’escau el 46è. aniversari de la seva mort. Raó de més per a retre-li un merescut record/homenatge. No puc pas deixar passar l’avinentesa. Sempre tinc temes per a opinar, però avui aquest prima per davant de tots ells.

Entenc que és agosarat -ja en el propi títol del meu escrit- posar l’ham d’un títol religiós. Sobretot, si més no, pel fet que la societat actual cada cop es torna més laica, abúlica, "passota" i renyida amb qualsevol tint d’interioritat. Potser per això mateix, el retorn de l’encapçalament apaivaga una micona la meva queixa o crítica. De fet, tanmateix, l’home és lliure per a decidir el seu propi destí... En aquesta conjuntura, és clar, pot triar els viaranys o corriols per on decantar la seva línia vital. 

Es vulgui o no -més ben dit, encara que, a més d’un no li agradi sentir-ho, Nadal és un festa inicialment i primordial cristiana. El retintí de tots aquells que pretenen escapçar aquesta influència sempre toparan amb el meu parer contrari, per a contradir-los. Em fastigueja profundament el rerefons materialista, pesseter i consumista d’aquests jorns. Tant se me’n fot, fins i tot, del dispendi esbalotat i exagerat amb les llums al carrer.

O que molts ajuntaments entrin en en una "cursa" absurda i diabòlica per a veure qui col·loca l’arbre nadalenc més alt. Tot s´orienta a que el poble es dispari tibar de la bossa dels diners: "salut i força al canut !" Quina pena, tot plegat! Al cap i a la fi, "la fe esdevé un precursor de totes les nostres idees. Sense ella, mai no haurien pas evolucionat la teoria, la ciència, la hipòtesi o les pròpies matemàtiques".

Referint-me a una altra cita d’aquest personatge tan entranyable, "la vida, quan es mira d’aprop, és una tragèdia. Això sí, fent-ho de lluny, sembla una comèdia". Podrà semblar un embarbussament, malgrat que el nucli de la sentència ens hauria de fer reflexionar seriosament. 

En Xarlot ens fa una crida per a sacsejar-nos. Vol que arribem al convenciment ple que "la vida és una obra de teatre, que no permet un assaig previ. Per tant, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment...abans no s’abaixi el teló i l´obra acabi sense aplaudiments". "Al capdavall, tot és un autèntic acudit". O no? Quan en Charlie era un infant, li retreia al seu pare que no tenia joguines. El progenitor, emperò. li assenyalava el seu front, bo i dient-li: "aquesta és la millor joguina que mai no s’ha creat. Tot és ací. És on rau el secret de la nostra felicitat".

Reprenent i/o insistint en un concepte esmentat fa poques línies, estic bastint aquest article el dia del sorteig de la Loteria Nacional. Quanta gent està pendent i abduïda pel desig que li caigui -al damunt- una carretada de milions. Com si això hagués de servir per a posar fi als maldecaps de la vida o les mancances del nostre devenir. En Xarlot ens convida a passar de molts dels nostres dirigents: "jo no sóc un polític. Tampoc no tinc conviccions en aquesta temàtica. Sóc tan sols un individu i crec en la llibertat. Aquesta és tota la política que jo tinc".

Tant debó que aquest conjunt de cites o sentències facin per ajudar-nos a replantejar molts dels nostres esquemes habituals. "A la llum del nostre ego, tots no deixem d´ésser altra cosa que monarques destronats". Encara més: "la vida no és significat. És desig". "Riu i el món riurà amb tu. Plora i el món -donant-te l´esquena- et deixarà plorar". Un missatge ben ajustat i adient tot contemplant l’allau de conflictes bèl·lics que assolen el planeta. Mentrestant, les grans organitzacions internacionals -començant per l’ONU i la UE- escenifiquen un paperot patèticament repel·lent i fastigós: grans proclames davant la carxofa d’un micròfon, però sense compromisos reals i efectius a l’hora d’arranjar el sarau.

En l’entorn d’uns dies tan entranyables, acabaré desitjant unes bones festes a tots els lectors. Ho faré amb un fragment d’un gran poeta català que em té el cor robat des de sempre com en Xarlot: Miquel Martí i Pol... "Diré la pau per dir tot el què em manca / tot el què fui i tot el què m'encisa / el temps caduc, l'espai i les paraules. / Diré la pau per dir-me i per sentir-me. Diré la pau també per tots vosaltres. / I junts potser, si estimem amb força / si en fem l´escut contra neguits i enveges / i un clar recer des d´on tot recomenci / veurem com creix i esdevé el gest solemne / que confereix al gest valor de símbol. / Diré la pau des de la meva altura d´home senzill / amb dubtes i mancances. / Diré la pau per a dir-vos a tots vosaltres. / Diré la pau per dir com us estimo".