Els meus primers Nadals

Des de que tombo per aquí he vist moltes maneres de celebrar el Nadal. Evidentment uns dies abans muntàvem el pessebre en una taula amb les diferents peces que trobàvem per casa. No hi havia molta harmonia històrica, però era el de menys. Era un pessebre que feia pinta de vintage on a vegades es colava algun indi i vaquer que havia perdut l’oremus.

Quan vivia al poble doncs canelons, escudella i un dia gran de festa que el meu pare aquell dia anava a podar però no feia molt tard perquè era Nadal. La taula tenia un recull del que ens havien donat a la cooperativa agrícola de vi i cava i coca de torrons. La resta doncs del comerç tradicional del Vendrell que avui en dia no passa pels seus millors moments amb tants de supermercats que el vetllen.

Evidentment encara no havien inventat ni el Black Friday i el tió ni l’arbre de Nadal no va arribar mai a casa nostra. Potser érem uns insípids però és el que tenia a casa. No vaig fer mai cap instància ni al·legació a la família perquè tampoc me les contestaven.

Un dia a missa, dinar i tarda de cine amb el que hi hagués en alguna de les dues cadenes. El dia de Sant Esteve, la segona part bastant semblant al dia anterior. Dos dies en què el dia ja es notava una mica més llarg i donava il·lusió perquè les nits ja no eren tan fosques tot i que segurament feia més fred, però la catalítica de butà era l’única arma que teníem a mà per combatre les baixes temperatures.

Aquell dia per estar per casa amb la família. Cada ovella al seu corral i evidentment com la família era curta tot controlat. Els cunyats i cosins són personatges que mai han existit a la meva família directa.

En aquelles èpoques el Vendrell vivia una decoració nadalenca bàsica, ni personatges de Disney, ni arbres gegants ni altres coses fora de la normalitat. La gent comprava en les botigues de la vila. Anar a Barcelona era una cosa practicada per pocs i no cal que en parlem d’Amazon i similars que encara s’havien d’inventar.

Després venia cap d’any i hi havia sopar a la societat del poble, però era per gent més gran. Jo em quedava a casa feliç escoltant música i sobre la marxa fullejant llibres. Em aquestes nits sempre que es pugui no s’ha de sortir de casa. Fer alguna cosa perquè ho has de fer és una política que mai m’ha agradat. Si vaig a algun lloc és perquè vull i no pas perquè ningú m’obliga a anar. Si estaves a casa aquella nit tenies l’economia del mes de gener arreglada no et calia patir.

Després els reis doncs passaven pel poble  en tractors i no acabaves d’entendre com era que al pessebre anaven en camells i al poble havien agafat un John Deere que era el que es portava en el municipi. Al cap de poc temps ho vas entendre tot una mica, el clima en tenia la culpa.

Res el dia 6 era el dia més feliç de les vacances perquè en aquell matí anaves a l’habitació del costat i veiés un munt de joguines pel terra escampades. El teu Exin Castillos, el trenet, un piano de joguina, uns quants llapis de coloraines, entre altres coses que et tenien uns dies entretingut. La màgia funcionava en aquest matí fred de gener, tot just un dia abans de tornar al col·legi.

S’havien acabat les festes en mig d’un dia més llarg de calor però més gèlid. El primer dia de classe era per comentar que ens havien portat i estrenar alguna maleta, estoig i altres coses que t’havien dut. Era dia postureo i espera les properes festes. Molt bones festes a tothom. Gràcies per llegir-me i a gaudir d’aquests dies tan especials.