Un any més al sac!

Som davant d'un personatge mitològic, recordat sobretot als Països Catalans i a La Rioja. Només ens el podem trobar -pel carrer- el trenta-u de desembre. Ara bé, val a dir que qualsevol de nosaltres ho pot ésser... És així pel fet que no hi ha cap mortal que tingui més d'un apèndix nassal. Tota una obvietat!

...Això sí, a l'hora d'embadalir els més menuts, bo és posar-hi més pa que formatge. Il·luminar els ulls i rialles de la mainada amb tradicions com aquesta no té preu. A l'ensems penso en el Patge Xiu-Xiu, el Tió, els Reis o el propi "Ratoncito Pérez", en perdre algun dent de llet. El somriure de la quitxalla no té preu. No es paga amb diners. Aquest és un missatge que sempre hauríem de mantenir viu. Si se'm permet, quan som a 8 setmanes de commemorar els vint-i-cinc anys de l'estrena del film "La vida és bella": protagonitzat, escrit i dirigit per un incommensurable Roberto Benigni.

La innocència de la mainada s'imagina un paio despindolat, destrempat i estrafolari. Fins el punt de no deturar-se a pensar que, al dia 31d'aquest mes, només li manca un jorn per a cloure l'any. Les cercaviles populars tenen un to lúdic, encapçalades per un capgròs entregat a la disbauxa, la conya, la gresca i la sornegueria. Ja en tenim prou d'amargor, desencís,  tristor i negativitat. Deixem-nos seduir i embolcallar per les alenades d'un esperit joliu i cofoi davant la pròpia vida. Al cap i a la fi, desgràcies i penes vénen soles, sense cridar-les.

Té nassos que sovint trobem dirigents prescindibles, que no aporten res. Tibem d'aquella sentència motivadora d'en Xarlot: "un dia sense riure és del tot perdut". No podem dir que l'any 2023 ha estat un període per tirar coets. Ens cal, tanmateix, mantenir l'optimisme motivacional i esforçat de preveure un any nou il·lusionant. Mentrestant, faig un brindis: visca l'home dels nassos!