Nadal

Ja arriben els Reis d’Orient...

Reis d’Orient. Eix

Reis d’Orient. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

I és que l’arribada dels reis d’Orient, suposa per a molts de nosaltres gaudir amb els ulls dels infants. Les cavalcades també són una tradició que arrenca a mitjans del segle XIX, però els Mags d’Orient s'anomenen per primera vegada en l'Evangeli de Sant Mateu. "Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prostrant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra." És a Igualada on sabem que existeix la cavalcada més antiga de Catalunya i que es fa des del 1895.

Mateu no va revelar quants eren, ni quin origen tenien, ni que fossin reis. Els tres noms d'avui, Baltasar, Melcior i Gaspar, no apareixen fins al segle VI. Serà al segle XIV que queda fixada la imatge icònica d'un rei blanc, un de ros i un de negre. Segons l'Església, per representar les tres grans races conegudes a l'època, un persa, un indi i un àrab.

És possible que existís un Quart Rei Mag, a banda de Melcior, Gaspar i Baltasar. Artaban era un noble, o un príncep, recollit en algunes cròniques; aquest tot i observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem, que anunciava el naixement del nen Jesús.

El terme mag procedeix del grec magoi o magos, que identifica un matemàtic, un astrònom o un astròleg. Clarament ens mostra un home de ciència, no és baladí que alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.

A l’Evangeli àrab de la infància hi podem llegir, en els seus versicles VII i VIII, Maria donava com ofrena uns bolquers als reis i aquests en tornar a Pèrsia, guiats per la llum d’un àngel, el llançaven a la foguera, però que un cop apagat el foc, els bolquers continuaven intactes. Cal tenir en consideració que els mags tenien mala fama, anomenats fetillers, interpretadors de somnis, encantadors, practicants de ritus obscurs i tractats de xarlatans i curanderos, en aquest sentit en l’evangeli de Lluc no hi apareixen.

També sant Bernat de Claravall, al segle XII va interpretar el perquè de cada objecte regalat. Així l’or estaria destinat a socórrer la pobresa de la parella formada per Maria Verge i  Josep, l’encens a eliminar la mala olor de l’estable i la mirra per desparasitar al Nen, per eliminar els bacteris que els insectes o els cucs.

Alguns estudis d’astrònoms ben informats revelen que l’estel que va orientar als reis d’Orient era una Nova, DO Aquilae, registrada igualment per astrònoms xinesos i coreans el març de l’any 5 abans de Crist.

A l'Evangeli Armeni de la Infància s'indica que aquests personatges vinguts d'Orient són més reis que mags, “Venimo de Pèrsia, d'Orient afirma per la nostra nacionalitat, se'ns anomena mags...”

Al S. IV, trobem a Sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna a Itàlia. Gaspar hi és representat amb barba i cabells llargs i blancs, Baltasar amb barba i cabellera rosses i  Baltasar, sense barba.

Serà en el segle VIII, en la "Expositio in Evangelium S. Matthaei" que podem llegir que un era asiàtic, l'altre africà, i l'altre, europeu.

Els Reis Mags esdevenen una tradició que perdura des de fa molt de temps. A la cavalcada del dia 5 de gener es reparteixen caramels, els patges recopilen les cartes de molts nens i nenes que escriuen els seus desitjos en paper que es convertiran en regals molt especials i, entre petits i grans, posen a casa menjar i aigua pels Mags i pels camells, la il·lusió i màgia arriba a moltes cases. Tots i que els infants que s’han portat malament durant l’any s’enduen de ben segur, un trosset de carbó.

Cal triar el millor regal sense oblidar-nos de l’educació!

Aquestes festes esdevenen una època de l’any màgica per a tots els infants, són unes festes plenes d’il·lusions i desitjos.

I és que quan arriben aquestes dates i s’encenen els llums dels carrers ens omplen d’anuncis de joguines i articles diversos que ens obliguen inevitablement a fer algunes reflexions. Cal saber quin tipus de regals hem de fer als menuts de la família.

I és que hi ha una reflexió que ens hem de fer com a educadors i educadores: fem massa regals als infants per aquestes dates (no entraré en la resta de l’any) i aquests com els afecten?

Massa sovint la quantitat treu avantatge a la qualitat. No sempre el més car esdevé el millor, ni tampoc el més econòmic... massa sovint el consumisme influenciat pels mitjans de comunicació ens incita a comprar i comprar.

No cal que els nostres fills i filles ho tinguin tot, la culpa sempre serà nostra. No és millor educand el que els omple de regals, ni tampoc podem esperar que tinguin més del que vam tenir nosaltres en la nostra infància. Recordem que els hem de veure feliços i que no cal compensar d’alguna manera el poc temps que poden passar amb ells i elles.

Cal doncs que s’acostumin a desitjar i a esperar. Massa regals en poc temps provoca sobreestimulació, una pèrdua d’il·lusió i fins i tot una incapacitat per experimentar plaer en gairebé totes les activitats. Ens cal educar-los en l’espera activa de l’escorça prefrontal, aquesta és la regió del lòbul del cervell que s’encarrega de controlar altres parts, també els i les ajuda a desenvolupar capacitats com la tolerància, la frustració i l’autocontrol.

Cal limitar els regals i no accedir ràpidament al que demanen, penseu que aquest serà el millor regal que els podem fer pel seu desenvolupament i pel seu futur com a persones adultes.

La nit abans venen els Reis a repartir la màgia per les diferents llars, i després d’una nit d’emocions, l’endemà nens i nenes gaudeixen dels seus regals en i amb la família. A Catalunya s’organitzen desenes de campanyes solidàries per recollir joguines i aconseguir que els infants més desfavorits no quedin exclosos. El joc i les joguines tenen un valor educatiu i didàctic ja que amb elles els infants comencen a desenvolupar aptituds i habilitats que poden ser claus en el seu creixement i en el seu futur.

Els educadors i educadores també volem recordar als pares i mares que abans d'apostar per un article cridaner cal comprovar que és l’adequat per als seus fills i no és un producte disfressat de joguina. Cal incloure alguna cosa útil com roba, peces per fer esport, llibres i una entrada per al teatre, el cinema o una exposició on gaudir plegats.

No estem obligats a complir totes les peticions de la carta i que alguna de les seves es doni a un nen o nena sense regals és una altra manera d’educar i ensenyar valors com la solidaritat.

 

“Dins d’un piset xic i pobre que hi ha a peu pla d’un terrat, treballa una pobra dona, treballa sense parar. Si algun cop minven ses forces, no desmaia, no, que sap que al mirar a sa filleta, les tornarà a recobrar. Diuen tots quants la coneixen que hermosa ha estat sens igual: avui d’aquella hermosura sols per record li han quedat, unes trenes ondejades, negres, sedoses, brillants, que, a l’estendre’s damunt d’ella a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda, i sembla que amb més afany, treballa la pobra mare, tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina, fiqueu-me al llit, que és prou tard, i tinc por vindran los Reis i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta! lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel, ja els hi ve bé de passar! i a fe mare que els espero amb gran desig aquest any. Vull que em portin una nina com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes que ja res falta els hi fa; tu filla mva, que estàs descalça los hi tens que demanar que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar! ja n’estic aconhortada de caminar a peu descalç, de portar robeta vella, de morir-me treballant; però que em dugan la nina que jo sempre he demanat! Des de l’any que van portar-la a la nena que està a baix, jo hi he pensat cada dia, jo de nit l’he somniat.

Ai, mare, i que n’és d’hermosa! i que bonica que va! Té una careta tan fina, que sembla de setí blanc, té una boqueta petita, que fins dentetes hi ha!

Obre els ulls quan està dreta, i, per dormir, els té tancats, té uns cabellets com de seda i els té rossos i rissats, porta lo vestit amb ròssec i amb serrells i farbalans, i fins mitges i polaques, i fins sombrero, i fins guants!

Jo en vull una com aquella, que tot l’any l’he demanat! puix si demà quan me llevi, la nina no haig de trobar, com que de nit la somnio, la toco i la duc a braç, pregaré a Déu que al dormir-me mai me torni a despertar!

Un gran crit llancí la mare, del fons del cor arrencat, i agafant a sa filleta i estrenyent-la amb fort abraç: -Ves-te’n al llit, amor meva li digué amb febrós afany, vés, mes a Déu no demanis que no et vulla despertar, que la nina que tu esperes, com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta, ja la nena s’ha llevat; plora i riu i salta i brinca, i el que li passa no sap. Li han portada aquella nina que ella tant ha demanat: li han portada i té la cara que sembla de setí blanc, té una boqueta petita que fins dentetes hi ha! porta vestidet amb ròssec i amb serrells i farbalans, i fins mitges i polaques, i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca de quant ella ha demanat; sols li falten a la mare, les trenes negres, brillants, que fins a terra arribaven, que hermosejaven son cap, que entre mig de sa pobresa les havia tant guardat!

LA NIT DE REIS, Dolors Monserdà (1845-1919)

 

Joan Rodríguez i Serra és educador social

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local