Una obsessió malaltissa dels polítics: la seguretat ciutadana

El problema no està ni els Mossos ni en les càmeres de vigilància perquè fins que no puguis tenir un policia les 24 hores en cada cantonada de la localitat no tindràs res segur.

Primer de tot la solució ve des de dalt. S’ha d’endurir la llei perquè molts d’aquestes pispes ja són fins i tot col·legues amb alguns agents de policia. Al final quan el jutge aplica la llei al cap de no res el tornen a tenir al carrer perquè la justícia avui en dia és obsoleta i no està adaptada als problemes que tenim aquí. Al final enganxen els més dèbils que els tornes a tenir atrapats en els proper control. Els qui controlen tot el tema ves a saber on estan. Ser bones persones amb aquelles que més o menys ho siguin i sinó retorn al seu país d’origen o un viatge pagat a les zones d’Espanya on no n’hi ha ni un perquè les condicions socials no els ho permeten i no tenen possibilitat de rascar un duro.

Són persones que no tenen res a perdre i encara que estiguin un parell de dies a la presó tant els hi fa. Segurament en les presons d’aquí estan calentets i mengen i beuen. En el seu país això no ho tenen garantit ni a les seves cases.

Aquí volem ser econòmics i el més barat. Doncs cada dia hauràs de recórrer a més gent de fora per cobrir les places d’hostaleria perquè els cambrers de tota la vida aniran als llocs més ben pagats, com és llei de vida. Per cobrir tots aquestes guinguetes hauran de recórrer a gent de fora mal pagada, explotada i potser ni assegurada. Aquest és el model que volem, doncs és el que tenim. No hi ha alternativa. Si tu no vols treballar per 5 euros l’hora en un piscina, ja vindrà algú amb la família que ho farà. Però després no ens queixem. Potser anem a buscar un turisme amb més recursos que al llarg del temps ens sortirem tots guanyant perquè alguns problemes no els tindrem perquè la gent que estarà aquí tindrà un nivell assegurat.

Potser que tot sigui més car o les ajudes socials es revisin perquè avui en dia guanyes més diners d’una ajuda social que d’una mitja jornada laboral. La gent té clar el que toca fer.

De totes aquestes coses ningú en parla, però aquí està la clau de la qüestió. La gent ve aquí perquè això no ho controla ni deu amb les casetes que hi ha en diferents urbanitzacions aquí si portes una vida normaleta passes totalment desapercebut. A partir d’aquí anar fent. Aquí tenim un problema d’Estat que els pobres agents que vénen per aquí van desbordats per unes situacions que molts cops els superen perquè aquí tenim de tot per dalt i per baix, però clar els uns no donen problemes en una vida discreta, només cauen els de baix que són carn de canó.

Una mica del record per acabar. Abans, fa 50 anys quan a les platges de Calafell i Cunit es descarregava tabac d’estraperlo, tothom ho sabia i tothom en treia partida. Aquella nit la Benemèrita patrullava a l’altra banda del municipi d’on tenia lloc la descàrrega i era millor tots callats per si queia alguna cosa. Doncs les coses segueixen igual. Ara els beneficiaris de tot això potser són aquestes fundacions, empreses i multiusos que s’encarreguen de vetllar en pisos els immigrants i que es portin bé, però no els que estan aquí amb ells sinó els grans directius que van cobrant del tema. Massa interessos per treure aigua clara a tot plegat en un panorama que alguns espavilats hi tenen els seus negocis.