L’Ortoll, un parc natural i agrari

L’Ortoll és aquesta gran zona natural per on discorre el camí d'Adarró, on hi ha l'espai de plantes aromàtiques, basses restaurades, on molta gent van sovint a passejar. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Vilanova i la Geltrú de 1981, ja considerava l’Ortoll com a edificable. L’actual, i encara vigent, PGOU del 2001, imposà una excessiva edificabilitat a l’Ortoll, i el dividí en dos sectors de Sòl Urbanitzable Programat residencial del 1r. quadrienni. És evident, per tant, que el programa d'actuació del Pla general no s’ha complert. Aquesta és la gran notícia, perquè gràcies a això s’han conservat les característiques naturals d’aquest espai.

Atès que ja han passat 23 anys des de la publicació del PGOU i, per tant, s’ha superat el termini d’execució d’aquests sectors no desenvolupats, que ho havien d’haver estat, com a molt, en els vuit anys posteriors, queda palès que s’ha de donar un altre ús més sostenible i adequat a les necessitats actuals i futures de la ciutadania.

L’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient, APMA Garraf – EdC, hem participat en el procés participatiu d’aprovació del Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral, des de l’any 2021. Hem fet arribar la nostra opinió i hem presentat al·legacions, a la Generalitat, per tal de disminuir l’edificabilitat de molts dels sectors urbanitzables  de Vilanova, Ribes, Sitges, Cubelles i Cunit.

Aquest Pla es va aprovar inicialment el juliol de 2022. En aquell moment, vam demostrar la nostra satisfacció ja que per fi la Generalitat tenia la intenció de posar ordre al desgavell territorial que els Ajuntaments de Catalunya havien creat amb el seu afany d’impulsar l’economia a través d’uns plans urbanístics expansius i desorbitats.

Fa un mes, la Generalitat va acordar l’aprovació definitiva d’aquest Pla Director, sense motivar a les persones interessades les seves decisions. Comparat amb l’aprovació inicial veiem clarament que el govern de la Generalitat ha concedit major credibilitat a la inèrcia especulativa que, inicialment, havia volgut frenar amb aquest pla director.  La Generalitat ha fracassat amb l’intent d’aturar l’especulació urbanística.

Un cas paradigmàtic el tenim a l’Ortoll de Vilanova i la Geltrú. El poble clama des de fa molts anys per qualificar aquest sector com a espai natural i agrícola. En canvi la Generalitat perpetua aquesta idea d’omplir de pisos per satisfer el creixement de la metròpoli barcelonina. Els habitatges previstos a l’Ortoll eren de 6.392 i ara ha disminuït tímidament a 5.550, o sigui una rebaixa del 15 %.

Una oportunitat perduda -ja ens ho esperàvem- d’un govern que continua beneint les iniciatives urbanístiques dels municipis amb criteris economicistes de creixement il·limitat. És la prova del fracàs de la gestió del territori. Inicialment semblava que el govern de la Generalitat volia redreçar el desgavell dels municipis litorals, però ha fracassat rotundament. Calen canvis estructurals en les Comissions Territorials d’Urbanisme i en el Departament de Territori per tal de no atorgar tant de poder municipal a la gestió urbanística i ambiental.

Ara, la lluita per la salvaguarda de l’Ortoll s’ha de centrar a demanar a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que la redacció del futur POUM aculli la proposta que demana majoritàriament la ciutadania: que l’Ortoll es converteixi en un espai natural i agrari.

Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient, APMA Garraf – EdC