El Vendrell, m’he perdut

Al final quan ens dedicàvem a inaugurar el que fos falta, resulta que fem un gran espectacle dels esgrafiats del Portal del Pardo i encara en teníem uns quants en un carrer no tant cèntric per restaurar. Sense anar més lluny també faltava que el cablejat fos soterrat per donar una bona imatge a aquest espai emblemàtic del Vendrell. Doncs després de tots els actes electorals es va fer i tot arreglat. En la passada legislatura que no s’obrien les dutxes de les platges per estalvi, una raó discutible, però que al final els ha donat la raó va i apareixen amb un immens parc aquàtic al cinema Brisamar que Caldea es quedava curt. Sort que la cosa no va prosperar, però suposo que el gran projecte el devíem pagar entre tots.

Entrem en la nova legislatura, es decideix fer el ple ordinari un dia concret de cada mes. Res en fem en altres moments crec que dels primers només en coincideix un, declarem a l’agost, mes sense plenari i vinga aquí en teniu un perquè no decaigui la festa. Sembla que fins i tot el propi equip de govern tingui oposició incorporada perquè no saben si van o vénen. Ho porten tot incorporat.

Comencem la nova legislatura i porten com a càrrec de confiança un xicot que s’havia presentat a la Canonja després que els seus socis de partit ja no el van deixar a Tarragona. Doncs res, obra social d’un Vendrell acollidor amb el que faci falta perquè aquí pobres no sé però ajudem a tothom no sigui.

Al proper any amb els Reis van aparèixer els altres dos. Un col·lega del Martí que van fer bones migues quan va coincidir a govern després d’un relació marcada per un 1r d’octubre que teníem allí a tocar. Després un altre xicot que deu fer alguna cosa de turisme perquè tot just entrar ja es vol crear el Consell Assessor de Turisme Municipal. Aquesta és la solució a l’enigma d’aquesta persona en aquesta legislatura. Aquests dos nous viuen al Vendrell i repartits per això de la cohesió territorial. Els nostres amics del PSOE vendrellenc sempre ens parlen d’igualtats d’oportunitats entre tothom i sinó a l’Eina. Aquesta és una clara mostra de la seva política real 150.000 euros en càrrecs de confiança a dit. Després agafen una plaça d’un interí aprovada per unes oposicions objectives i l’amortitzen amb excuses de mal pagador i aquest al carrer. Sense comentaris. Patètics.

El Vendrell, un poble feminista exemple a tort i a dret i no tenen ni els valor d’agafar alguna dona com a càrrec de confiança. La política es fa o no es fa, però si anem d’un pal doncs que entre tres càrrecs a dit almenys una sigui dona, no cal les tres tampoc o potser si, però no tot homes.

Seguim amb els episodis interessants. Ara volen posar arbres a la plaça Rambla Cañas. Primer hi varen posar unes fonts i unes pedretes i ben bonic, però clar com la gent hi jugava ho van treure no fos cas. Ara que és una superfície plana hi volen posar arbres perquè faci ombra. Els arbres que els posin a la plaça Germans Trillas que allí es un punt d’insolacions per minut més intens del municipi. Sort de la farmàcia que ja deu conèixer l tema. A veure si ens aclarim perquè crec que encara no sabem que farem ben bé al Tabaris, ni com ho pagarem. Esperem nous moviments d’aquest govern-oposició integrat atès que una gran part de les forces minoritàries estan per altres tasques mediàtiques i no atén a raó. Estan molt a gust en aquestes reunions mensuals de polítics on el Karma ho cura tot. Ara tal com estan els trens munta una línia de busos entre estacions de tren per no deixar a la gent penjada. No costa pas tant ara que ja no tenim bons comercials.