Una defensa per a Xavi Hernández

Això és alguna cosa més que futbol, i en conseqüència també implica més estrés, més responsabilitat per al Barça: per als seus jugadors, entrenadors i presidents, que han d’estar a l’alçada, o, si més no, a esforçar-s’hi. Al Barça no el mira només la gent afeccionada al futbol, el mirem tots.

Xavi Hernández em queia bé quan era un bon jugador del Barça i em cau bé ara que n’ha estat l’entrenador, si bé plega a final de temporada. Els mals resultats de l’equip l’obliguen a prendre aquesta decisió. L’equip és una calamitat: els jugadors són figuretes que no han donat la talla que se’ls suposava, són funcionaris que no ‘senten’ els colors del Barça i aquí comença la tragèdia de la qual en paga els plats trencats l’entrenador que pot haver comés errors, sí, però jo més aviat m’imagino el Xavi donant-los instruccions, consells, orientacions, dibuixant-los fins i tot escenaris de joc possibles i com acarar-los i ells com si sentissin ploure. No han jugat per irresponsabilitat manifesta, però el desastre el pateix l’entrenador que des de fa temps que sent crits en contra d’ell: plega, dimiteix.

Com que no m’agrada el futbol, però a casa la televisió està posada per veure el partit, quan veig que els jugadors no juguen com caldria, miro les cares, les expressions més fondes de la qualitat humana. Aquest sí que és un espectacle per llogar-hi cadires, i no és precisament el Xavi el qui queda més malament, ans al contrari. Per aquest motiu em sap greu que s’hagi arribat a aquest extrem. Perquè, imagineu una classe on els alumnes són mediocres i fins i tot n’hi ha algun de ben dolent per als estudis. El mestre ja pot ser un bon professor, ja, que no aconseguirà fer passar la llum al cervell de cap estudiant perquè d’allà on no n’hi ha no en raja.

No tinc cap recepta. Però crec que amb una mica més d’estima pels colors del Barça, per dignitat esportiva i per la responsabilitat que comporta guanyar-se el sou, que, a més, és elevat, els jugadors haurien d’haver fet més equip i, com es diu ara, ‘donar-ho tot’ a cada partit. No ho han fet: han jugat de manera impròpia per a un equip de primera divisió, han fet mal futbol i el Xavi no ha pogut amb aquesta onada de mala professionalitat per part d’uns jugadors d’un Barça en el qual no creuen i per això no juguen ni per a enaltir-lo ni per a mantenir-ne un lloc honorable. Potser la solució seria començar de zero: fer plegar tots els jugadors i posar-n’hi uns de nous que estimin el Barça. L’esport no només són cames, músculs: és també una actitud mental.