L’any que vaig estimar Ava Gardner

El rodatge va revolucionar el poble durant el temps de l’estada de tot l’equip de filmació. L’equip de la producció va residir al poble costaner i molts dels membres es van barrejar amb la gent del poble i van tenir una bona relació. Com en tots els pobles d’aquells temps, anys cinquanta, la seva presència va revolucionar moltes coses i va significar un certa modernització però també va aixecar recels i molts comentaris. Tothom estava pendent de la filmació, molts habitants de Tossa hi van participar com “extres” i alguns, òbviament, hi van veure el possible negoci. La presència  dels artistes també aixecà expectació, sobretot dos dels protagonistes, Ava Gardner i Mario Cabre. Ella que ja era coneguda per les seves pel·lícules i per estar casada amb Frank Sinatra i ell perquè era un dels “divos” del moment a Espanya, Cabré era un personatge polifacètic, torero, actor, poeta, presentador de televisió... en fi. La premsa i els interessos de la companyia cinematogràfica per fer publicitat de la pel·lícula es va inventar a través de la premsa d’un romanç entre l’Ava i el Mario....

Jordi Solé i Comas (Sabadell, 1966). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, va iniciar la seva carrera professional el 1987 com a redactor del Diario de Barcelona. Des de llavors ha col·laborat amb mitjans com El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Independiente o la revista Fotogramas. Ha estat redactor en cap de la revista Fantàstic Magazine i director de la revista Club Disney. Habitual de programes de TV com BCN Magazine (8TV) i El Club (Tv3), a la ràdio se l'ha pogut sentir als programes de RAC1 Interferències i Versió Càmping.
És autor del llibre de referència Telemanía, les 500 millors sèries de TV de la nostra vida (Salvat, 1999); del conte Blanco (Tantagora, 2011) i de cinc novel·les: Fill de déus, L'illa de les boires i Barcelona Far West (traduïda al castellà amb el títol d'El revòlver de Buffalo Bill), publicades per Ediciones Pàmies, i Ciutat d'espies i Conspiració a Tàrraco, editades per Columna. Ara amb L’any que vaig estimar a Ava Gardner es consolida com un novel·lista de primera línia ja.

La novel·la comença quan en Pol Mas escolta el Telenotícies del  25 de gener de 1990. El locutor anuncia la mort de l’actriu Ava Gardner. Mentre per la pantalla van emetent algunes de les imatges més icòniques de l’actriu i fan el comentaris de les seves pel·lícules més famoses, Pol Mas se sent més commogut que mai i comença a recordar el que va passar fa ja prop de quanta anys. Obre la caixa de records i sorgeix la narració.

Pol Mas és fill de la cuinera de l’hotel Ancora de Tossa de Mar, la seva mare va arribar a Catalunya i es va casar amb un noi que va conèixer ben aviat i que va morir al front durant la guerra. Va trobar feina com a cuinera en l’hotel de Tossa i el Pol ja adolescent ajuda a algunes feines a l’hotel i viu els moments propis de la primera joventut amb els estudis i els primers enamoraments.

L’arribada però dels artistes i equip que han de rodar una pel·lícula i que ocuparan l’hotel trasbalsa tota la seva vida i la del poble. En Pol Mas encara en edat escolar esta mig enamorat de la filla del propietari, la Marta, però ella està més per un noi més gran que fa el fatxenda amb una moto que sembla embadalir a les noies del poble. Pol coneix la llengua anglesa i això li dóna l’oportunitat de relacionar-se amb la gent del cinema ja que el propietari de l’hotel creu que cal algú que faci aquesta feina de manera fàcil.

Pol Mas es posa a la feina amb entusiasme, coneix l’Ava Gardner i de seguida s’enamora d’ella, un amor que ell sap impossible ja que la diferència entre ells i la vida que porta l’artista fa que la seva aspiració no deixi de ser això, una aspiració, un somni inabastable. Per la seva banda l’Ava agafa carinyo pel noi que l’ajuda a passejar pel poble, li descobreix el racons de Tossa i també l’ajuda a passar text abans d’algunes escenes.

En Pol viu doncs la impossibilitat d’un amor fora de la realitat, però li durarà tota la vida, el record d’uns dies que van ser feliços però també complicats en entendre que la seva admiració i estima per l’Ava tenien data de caducitat, just els dies que duraria la filmació de la pel·lícula.

El llibre està molt ben documentat sobre l’experiència que va viure Tossa de Mar i com sempre en aquestes novel·les on es barregen personatges reals i de ficció tenen bon resultat si els protagonistes són creïbles. I en aquesta novel·la ho són, l’Ava Gardner queda perfectament reflectida amb la seva personalitat potent i també amb una manera hedonista de viure la vida, el seus dos contrapunts Mario Cabre i Frank Sinatra també estan ben retratats i viuen les seves particulars relacions amb la Gardner que els porta pel camí que a ella li sembla més interessant...

El personatge d’en Pol és la visualització del pas d’una adolescència a una joventut que ve marcada per tot l’enrenou de la filmació que i de l’amor que sent per Ava Gardner, un enamorament adolescent  amb tota la tendresa, la il·lusió i l’emoció que comporta.

El llibre recrea uns moments que Tossa va viure amb interès, uns per veure els moviments dels artistes, altres per participar en el rodatge però també alguns amb una certa indiferència i incomoditat.

Però Ava Gardner va deixar petjada al poble que li va dedicar una escultura i encara se’n guarden forces records d’aquella estada.

El llibre es llegeix prou bé, amb petites trames col·laterals que van explicant el rodatge, els seus protagonistes i també les sensacions de la gent del poble.

Potser la novel·la és excessivament llarga perquè en algun moment  es recrea, creiem, excessivament el detalls que potser no incideixen el la trama principal, però això no treu interès en la narració final.

Uns història d’amor -o més d’una- en mig del rodatge d’una pel·lícula en un anys, els 50, quan aquí encara hi havia una repressió enorme i que va donar una mica de color a la població de Tossa.  

L’any que vaig estimar Ava Gardner
Premi Prudenci Bertrana
Jordi Solé
Editorial Columna 1417
Barcelona, setembre 2023