Apareixen els dibuixos del caricaturista LAU, mort en un camp de concentració el 1939

Una capsa de cartó, plena de caricatures i dibuixos, s'ha mantingut oculta des de 1939 en el terrat dels descendents d'Estanislau Vallverdú Villalonga, LAU. Va morir de febre tifoide i miocarditis, al camp de concentració d'Oia (Pontevedra) aquell any de la postguerra i està enterrat a la fosa comuna número 9 d'aquest poble gallec sense consonants.

El legat dels dibuixos el va vetllar, primer, la vídua, Carme Camps Coll; després, l'esposa del seu fill Estanislau, Rosa Cendra Cabayol; darrerament, la dona del net Xavier, Annabel Ferrer Garcia, que treballa amb l'arxivera Ingrid Gómez tractant de trobar més dades per reconstruir la història del dibuixant. Tres dones de tres generacions, protegint el legat artístic d'aquest vilanoví que va acabar de viure als 35 anys.

La viuda va ocultar els dibuixos, immediatament després de la guerra, quan la casa familiar acollia alguns soldats, segurament per contribuir al manteniment econòmic de la família òrfena de pare.

La figura de LAU ha viscut tots els silencis destinats a les víctimes del franquisme, fins i tot en el dolor traspassat d'uns descendents als altres.

Quan el darrer estiu va morir la dona del fill Estanislau, aquest va decidir portar els dibuixos que encara eren dins de la capsa de cartó a l'Arxiu Comarcal del Garraf perquè li diguessin si tenien algun valor. La directora del centre, Ingrid Gómez, va quedar admirada del material inèdit que veia. Des de llavors ha començat un incessant treball de recerca per reconstruir els buits de la història que va deixar el mutisme d'una casa marcada per una mort en un camp de concentració.

 LAU, en la seva faceta de comediant. Família del LAU

Dibuixos amagats

-Jo tenia dos anys quan va morir el meu pare -explica Estanislau Vallverdú Camps-. La meva mare era modista. Els dibuixos me'ls havia ensenyat a vegades, però com que jo era petit i la feina que teníem era poder menjar, no ens en vam ocupar. Se'n va cuidar ella, ho tenia tot a dalt el terrat amb no gaire bones condicions. Hem trobat coses que no estaven en gaire bon estat.

-Estaven amagats aquests dibuixos?

-Sí

-Per què estaven amagats?

-No ho sé.

-La teva mare temia que els franquistes ho trobessin?

-No ho sé segur. Potser tenia por que els hi prenguessin. Hi havia caricatures del Macià, el Lerroux, el Cambó... Una imatge de la plaça de la Vila en una Festa Major, amb una bandera catalana en un cantó i una de republicana, a l'altre.

-Quines idees polítiques tenia el seu pare?

-Eren bastant d'esquerres.

Annabel intervé: “Era vocal de la junta del Centre Democràtic Federalista, una entitat d'Esquerra Republicana, i vicesecretari de la UGT de la Pirelli, a on treballava. Molt actiu en l'àmbit social i polític. Molt compromès”.

Porter de la Pirelli

Nascut l’octubre de 1904, va viure en el si d'una família molt humil, suportada especialment per la mare i la tia Felipa que "tiraven la família endavant" venent "cacauets torrats, xufles i tramussos remullats i altres llaminadures" davant del cinema Diana i el teatre Bosc, segons explica Joan Alemany i Moyà a 'L'Hora del Garraf' (20/10/2000), fins que ell va poder posar-se a treballar.

-Era el porter de la Pirelli, responsable de l'entrada i sortida de camions i carros -conta el fill-. La seva dona feia d'encarregada de la neteja de les oficines d'aquesta fàbrica.

Va publicar dibuixos, acudits il·lustrats i l'article 'Oh, el veraneix!', a la prestigiosa revista 'Prisma' (octubre 1930). Aquell any es va celebrar, al Casal de l'Ateneu, la II Exposició de caricatures i dibuixos xirois en la qual es van poder veure dotze treballs, dibuixos acolorits, fets pel nostre autor. Igualment, va fer una exposició de caricatures al Centre Industrial del Vendrell (1930) i participà en una mostra artística a Ribes (1933).

Caricatura que Vallverdú va fer del pintor Martí Torrents. Família del LAU

Tota una atracció teatral

"Su principal faceta en el campo de lo artístico debemos encontrarla en sus actuaciones teatrales”, explica S.B. (Santiago Barberà) al setmanari 'Villanueva y Geltrú' (1963). Parla d'ell com un actor nat i afegeix que "el 'personaje simpático', que siempre tiene razón, oráculo del buen sentido, era para Vallverdú la fiel estampa de su propio ser". Barberà assegura que, "único y pintiparado para papeles de comicidad, Vallverdú constituía una atracción".

Autocaricatura del caricaturista. Família del LAU

El pregó del Carnestoltes de 1934

El pregó del Carnestoltes d'aquest any es llegirà el mateix dia, el 9 de febrer, que es va llegir el que havia escrit el LAU, 90 anys abans. No sols havia escrit el pregó (pel qual li van pagar 55 pessetes), sinó que també va fer el cartell que potser és la icona més característica d'una parella de comparsers, la del programa de carnaval de 1934, que acompanya aquest article (pel que va rebre 75 pts.)

Aquell pregó té, bàsicament, dues parts. La primera, dedicada a fer un repàs per les entitats carnavalesques, canvia el que anomena tons baixos i passa a un altre registre:

"Apa, menors, cap al llit!

Començo, doncs la 'verdura',

El plat fort vegetarià".

En la línia del to dels pregons d'aquella època, però força agosarat per aquell moment, el caricaturista posat en la pell del Carnestoltes deixa anar versos d'aquesta mena:

"Una mossa que festeja

amb un xofer eixerit,

sols, dins d'un auto petit,

van sortir com qui passeja.

El motor s'anà escalfant

volent guiar la xicota

i, de sobte, la bojota, ¡nyic-nyac!,

s'arrapà al volant.

El xicot no s'immutà

i arrambant prop la cuneta,

mentres ella deia: apreta!

la directa va posar.

Prompte el cotxe s'embalà,

i, en venir la baixada,

per no fer una pasterada

el xòfer féu marcha atrás".

Un retrat d'Estanislau Vallverdú. Família del LAU

Poca informació del seu pas per la guerra

Se suposa que el 1938 va marxar a la guerra com a soldat de lleva. Però s'ignora a quin front va anar a espetegar. No s'ha trobat cap carta dirigida a la seva dona o a la família. Els forats que queden que reconstruir són encara molts.

Tampoc se sap com va anar a raure al camp de concentració gallec. Només es coneix, segons aportació d'un historiador gallec, que al camp eren uns 3.000 presoners. "Els donaven, com a menjar per un dia, una sopa de castanyes, segons un supervivent. Dormien 3.000 homes en una sola sala -afegeix Annabel-. Quan algú es girava, s'havien de girar tots".

Diverses parets del monestir d'Oia, convertit en camp de concentració, estaven atapeïdes de dibuixos. S'està intentant comprovar si algun d'aquests grafits va ser obra del LAU.

A la postguerra, la família ho va passar molt malament. "Jo anava a un forn de pa -explica el fill- i quan venia el carro de la llenya ajudava a descarregar i així em donaven una barreta de pa negre".

La viuda va intentar continuar fent de modista, però la clientela no tenia diners per pagar vestits. Així va anar a on havia treballat el marit, la Pirelli, i el director la va acollir encarregant-li la supervisió de la neteja de les oficines.

El fill Estanislau explica que "una vegada va venir un senyor, amb uns papers, que volia saber coses de l'Estanislau. La mare li va dir "Ja ho parlaré amb els meus fills. Vam fer una reunió i no ho vam veure clar. Li vam dir que a casa només teníem quatre papers i ens el vam treure de sobre. No li vam ensenyar res de tot això".

És possible que aquest senyor volgués obres del LAU per mostrar-les en l'exposició que es va fer al Foment, el 1959, Exposición retrospectiva de pintores villanoveses. En qualsevol cas, aquesta mostra va exhibir dos dibuixos acolorits del LAU, aportats per l'activista cultural Ramon Ferrer Parera.

Una caricatura de Franco publicada a 'Democràcia' (28/08/1937). Arxiu Comarcal del Garraf