Potser que implantem els serenos

En moltes poblacions fins fa uns anys hi havia la figura del sereno que era l’encarregat de mantenir la seguretat durant la nit en els nostres pobles i comarques. Un personatge històric que ja era l’encarregat d’encendre i apagar els fanals de la via pública quan la cosa era rudimentària.

Evidentment aquest personatge va acabar en algunes localitats perquè amb l’enllumenat públic automàtic i l’aparició de la policia urbana, el seu paper havia quedat obsolet. No fa gaires dies vaig llegir a la premsa comarcal que en algunes localitats de l’Alt Penedès volien tornar a instaurar aquesta figura. La seva tasca seria mantenir la seguretat en la localitat durant la negra nit i llavors també es podia trucar i acompanyava als vianants en alguns dels punts més perillosos de la localitat quan era de nit i s’havien de moure per aquests espais. Treballadors municipals convertits en la versió mal-pagada de la policia municipal amb unes competències també limitades en aquest però que permetien anar d’un lloc a un altre de la localitat als vianants quan les condicions no eren les més idònies dins la foscor.

La veritat és que no és cap idea absurda. Tenir un grup de serenos a que puguis demanar a les tantes de la nit que t’acompanyin a casa o a la farmàcia o a casa d’algú és un servei que no t’oferirà un policia municipal que només vindrà en el cas que hagi passat alguna cosa i partir d’aquí mirar si alguna càmera del carrer ha detectat alguna cosa i llavors buscar qui ha estat. En cas que tot funcioni et pots trobar que el presumpte lladre en un parell de dies estigui al carrer després d’un mal tràngol per a la persona en qüestió.

El nostre personatge amb un walkie talkie i un mòbil pot fer la feina d’acompanyament i pot fer de mesura dissuasòria davant qualsevol pispa que pugui aparèixer pel carrer de forma sobtada amb alguna intenció més perillosa que demanar foc o on està la farmàcia més propera. Amb aquest problemes hem de recuperar solucions de tota la vida que havien quedat obsoletes però es poden reaprofitar.

Ara estem pagant el creixement desmesurat d’una comarca que fa 60 anys va multiplicar-se sense solta ni volta omplint els calaixos de constructors, arquitectes, notaris, ajuntaments i venedors de mobles, però que amb el temps s’està veient que és una autèntica ruïna perquè no es pot arribar a tot arreu amb uns serveis dissenyats per uns pobles que no tenen res veure amb la realitat d’aquells temps. Els diners han marxat i ens quedat amb els problemes. El qui viu a la punta de la urbanització vol els mateixos serveis que el del centre del poble i els polítics parlen d’igualtat però ja tenen previst que uns veuran cada dia l’escombraire i altres només un faran un parell de cops a l’any i abans de les eleccions municipals.

Els serenos serien la versió nocturna dels agents cívics que són figures que hem tret de les nostres relacions de llocs de treball perquè als nostres ens va la policia municipal, poc preparada però porta uniforme, mal equipada però queda molt bé amb cotxes vells, però la franja de fora el vehicle llueix amb molts organigrames i departaments, però són els que són ni més ni menys i vegades serveis sota mínims.

No només es pot viure d’agents de xoc més propis de pel·lícules americanes i cadells de gos que ves a saber com sortiran quan els hi toqui trobar plantacions. Esperem que sigui més efectiu que l’olfacte humà.