L’ús i l’abús dels grups de Watsapp, parlem-ne...

Whatsapp  prové de l’expressió “Whats Up!”, “què passa!”, és prou conegut que està present en moltes mans, fins i tot ha revolucionat el món de les aplicacions, gràcies en part a la gratuïtat del servei. Les mateixes condicions de WhatsApp estableixen que és obligatori tenir almenys 16 anys per a registrar-se en l’aplicació i utilitzar aquest servei.

Fent un recull dels consells presents a la xarxa podem afirmar que en primer lloc cal ser respectuós i evitar discussions o crítiques personalitzades i evitar fer comentaris ofensius de cap mena.

Sempre és millor parlar les coses directament amb els altres i s’han d’evitar els missatges sense contingut.

No s’han de difondre rumors, si tenim dubtes hem de preguntar a qui tingui la informació.

Evitar parlar al grup de problemes personals i no cal que els infants tinguin accés a les converses dels adults i fer comentaris fora de context i ús de la informació poc adequat envers altres persones.

Tothom te dret a la privacitat i per tant no s’han de compartir continguts que atemptin contra la privadesa de ningú o puguin resultar ofensius.

Cal tenir en consideració que sempre abans de compartir una foto on surt el fill o filla d’una altra persona li podem preguntar per privat si li sembla bé.

Hem d’evitar els comentaris o informacions que no tenen a veure amb la finalitat d’un determinat grup. Alguns dels participants comencen a penjar acudits, fotos, opinions i els missatges es poden distorsionar. Hem d’evitar les alarmes innecessàries, si alguna cosa afecta un individu no ha d’afectar necessàriament a tothom.

Compte amb “l’efecte grandària”, quan algun comentari en un espai públic (com WhatsApp) pot prendre una dimensió fora del nostre control.

I sempre hem de mostrar el nostre rebuig al mal ús per part d’algun dels membres del grup. En definitiva, sempre s’ha de pensar abans d’escriure.

Els educadors i educadores socials sabem que es poden treballar patologies com l’ansietat, la depressió, les dificultats d’atenció, els problemes de comportament a l’aula o la prevenció de l’assetjament escolar, del ciberassetjament i del suïcidi. En aquest cas, existeixen programes adreçats a infants amb trastorns del desenvolupament o programes amb l’objectiu de millorar les emocions i les habilitats socials.

El Govern de la Generalitat de Catalunya impulsa el desenvolupament de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals.

Els professionals relacionats amb l’ensenyament, tenen clar que els grups de pares de WhatsApp esdevenen un malson per a moltes famílies. Són grups on circulen centenars de missatges que en molts casos no tenen cap utilitat per l’escola. Quasi bé totes les classes tenen un grup de WhatsApp. Hi ha estudis que xifren en un 64% els pares catalans que estan en un o dos grups com a mínim i el 34% considera que són grups que no aporten res de profitós.

Hi ha una qüestió comú, es comencen a enviar molts missatges que no són informatius, n’hi que formulen queixes sobre mestres i professors, missatges demanant els deures dels seus fills, el que entra en un examen, entre d’altres.

En un altra apartat hi ha els missatges de bon dia o bona nit, acudits o mems de mal gust  i felicitacions d’aniversari, entre d’altres.

Com a educadors i educadores socials intentem sempre convèncer en la nostra intervenció que cal establir unes normes d'ús i que sempre s’ha d’evitar l'ús del WhatsApp durant les activitats familiars, col·lectives i més concretament, en les que establim una comunicació amb els infants i joves.

Sempre hem de tenir en consideració que l'ús del WhatsApp no ha d’interferir en les tasques escolars.

Cal fer un advertiment molt especial a que no s’han de relacionar amb xats de persones desconegudes i que estiguin sempre informats que en cas de ser molestats poden bloquejar l'usuari del qual rebin missatges no desitjats.

Cal ser molt prudents a l'hora de fer un grup de xat i sempre s’ha d’avisar als altres membres.

Tenir sempre molt clar que únicament s’ha de donar el número de telèfon a familiars, amics i coneguts. D’aquesta privacitat depèn en gran mesura la seguretat dels infants i adolescents.

Hi ha també altres mitjans de comunicació que usen els infants i joves arreu del món, us adjunto algunes de les més usades.

Tu Me, ofereix la possibilitat de fer trucades de veu de franc via IP.

Joyn és una aplicació amb els serveis més freqüents en aquests tipus d’aplicacions que intercanvia fitxers multimèdia i té 800 operadores d’arreu del món que li donen suport.

ChatOn és un sistema de missatgeria molt divertit i visual amb una eina molt potent per crear gràfics i les animacions.

Pinger, sms de franc només a números de l’estat espanyol amb trucades gratuïtes a més de 200 països a qualsevol telèfon fix o mòbil.

Line, molt usat al Japó, gratuït amb trucades via IP i opcions multimèdia molt divertides pensades per un públic jove.

Skype i Viber aplicacions de trucades o videoconferències via IP.

Els més coneguts Messenger de Microsoft i el Gtalk de Google.

Poden consultar “Joves i ús dels mòbils IV” un dossier de premsa on hi ha moltes reflexions de diverses persones publicat pel Centre de Documentació Juvenil de la GENCAT.

“ L’època de revolució digital que ens planteja molts dilemes. En un enfoc molt interessant de Ramon Breu en “La pantalla infinita” ens explica que “ara dediquem més hores a estar-nos davant d’una pantalla que a qualsevol altra ocupació i això ens ha generat un nou llenguatge, una nova percepció de les coses, nous costums, una nova cultura” (peu de pàgina). Cada vegada estem més acostumats a actuar amb el mode “multitasca” en comptes de focalitzar tota la nostra atenció a una acció. L’actualitat ens exigeix aquest diàleg crític amb nosaltres mateixos, per parar i pensar: Quin ús faig del món digital?  i com puc gestionar tot aquest món digital per fer més reconfortant i saludable la meva vida? És molt interessant establir aquest diàleg amb nosaltres mateixos i després amb la parella, amb els amics, per poder utilitzar les tecnologies al nostre servei i no ser servidors de les tecnologies. Eduquem infants perquè dominin l’era digital, però no perquè l’era digital els domini a ells”.  Elisabet Habimana Jordana és Psicopedagoga i mestra del Centre Psicopedagògic l’Espiral.

Joan Rodríguez i Serra és educador social